La magnífica sèrie de Movistar+ 'El cas del Sambre', recorre les violacions que es van cometre impunement des de finals dels vuitanta fins al 2018 al nord de França. A cada capítol algú s'entesta a descobrir el culpable. Com pot ser que encara no l'hagin detingut?, es pregunten una jutgessa als anys noranta, l'alcaldessa a principis dels 2000, un comandant més endavant. Ho intenta fins i tot un policia entusiasta de jove que, a mesura que passen les dècades, es deixa contagiar per l'ambient masclista i desganat de la comissaria. Per més responsabilitat que tingui el càrrec, tots sucumbeixen al sistema. Un sistema de qüestionaris incomplets, declaracions mal preses, fitxers desordenats, errors a les proves, lentitud administrativa, falta de ganes. Un sistema en què la violència contra les dones mai no és una prioritat. La parte de los crímenesde 2666, Roberto Bolaño relata l'assassinat d'una dona a la ciutat de Santa Teresa com si fos un thriller. Hi ha una investigació, i al cap de poc, un nou assassinat. Serà un assassí en sèrie? Segueixen les indagacions. Apareix una altra dona morta amb signes de violència. I una altra. I una altra. Les indagacions no donen resultats, i les morts se succeeixen sense parar. Fins que formen part d'una rutina repetitiva que avorreix i no interessa ningú. Des de començament d'any, 27 dones han estat assassinades per violència de gènere a Espanya, segons el Ministeri d'Igualtat. La xifra puja a 53 dones i 10 nens, segons el calendari del 2024 ple de X elaborat pel col·lectiu Feministes de Catalunya, que no recull només els feminicidis perpetrats per parelles o exparelles (com fan el Govern i la Generalitat), sinó el total d'assassinats comesos per homes a dones i menors. Això equival a un feminicidi cada tres dies, apunten. Les administracions haurien de respondre. Quina és la vostra excusa? ens pregunta Llucia Ramis a la vanguardia.