La magnífica sèrie de Movistar+ 'El cas del Sambre', recorre les violacions que es van cometre impunement des de finals dels vuitanta fins al 2018 al nord de França. A cada capítol algú s'entesta a descobrir el culpable. Com pot ser que encara no l'hagin detingut?, es pregunten una jutgessa als anys noranta, l'alcaldessa a principis dels 2000, un comandant més endavant. Ho intenta fins i tot un policia entusiasta de jove que, a mesura que passen les dècades, es deixa contagiar per l'ambient masclista i desganat de la comissaria. Per més responsabilitat que tingui el càrrec, tots sucumbeixen al sistema. Un sistema de qüestionaris incomplets, declaracions mal preses, fitxers desordenats, errors a les proves, lentitud administrativa, falta de ganes. Un sistema en què la violència contra les dones mai no és una prioritat. A La parte de los crímenes, de 2666, Roberto Bolaño relata l'assassinat d'una dona a la ciutat de Santa Teresa com si fos un thriller. Hi ha una investigació, i al cap de poc, un nou assassinat. Serà un assassí en sèrie? Segueixen les indagacions. Apareix una altra dona morta amb signes de violència. I una altra. I una altra. Les indagacions no donen resultats, i les morts se succeeixen sense parar. Fins que formen part d'una rutina repetitiva que avorreix i no interessa ningú. Des de començament d'any, 27 dones han estat assassinades per violència de gènere a Espanya, segons el Ministeri d'Igualtat. La xifra puja a 53 dones i 10 nens, segons el calendari del 2024 ple de X elaborat pel col·lectiu Feministes de Catalunya, que no recull només els feminicidis perpetrats per parelles o exparelles (com fan el Govern i la Generalitat), sinó el total d'assassinats comesos per homes a dones i menors. Això equival a un feminicidi cada tres dies, apunten. Les administracions haurien de respondre. Quina és la vostra excusa? ens pregunta Llucia Ramis a la vanguardia.