I ves per on, mira que tal, al final, resulta que Emmanuel Macron havia fet un Pedro Sánchez, i no un Artur Mas com deien tots, i convocant eleccions, el poble francés ha mostrat a Marine Le Pen quin és el seu lloc - de moment -. França l'accepta, en tot cas, com a tercera força, o primera si comptem els vots. O sia com Poulidor, el ciclista que sempre quedava segon al Tour de França. Ho solen dir els vells: jo això ja no ho veuré, però algun dia... A aquesta frase s'han reduït les expectatives de triomf de l'extrema dreta francesa. En certa manera, això passa a tots els països: avui dia, es vota més a la contra que a favor. Fa falta un grau molt elevat d'esperit democràtic, per votar mentre et tapes el nas, al candidat que toca. I encara que sembli que a Espanya no ha estat així, Abascal ho ha entès, per això ha pres la decisió que ha pres. I és que l'ombra d'Alvise Pérez és més allargada del que es podia pensar. S'ha acabat la festa?, o acaba de començar..
Abascal mira más allá.
ResponEliminaSale del grupo de la Meloni. Habla con Trump. Se arrejunta con Orbán. Este se arrima a Putin...
Las miras de Abascal son de luz larga. Como en el ajedrez, la política es a jugadas vista, y ahora parece que gana Feijoo, porque marca distancia. A finales de año, cuando hayan entrado otros 25.000 emigrantes en Canarias (recordemos que faltan los meses más propicios, agosto, setiembre y octubre) y no se hayan podido vaciar las Canarias, hoy hay 5.600 sólo en Menas), y las elecciones de Trump son para noviembre, pues entonces hablaremos.
Ahí se verá si la jugada de Abascal le ha salido bien y la gente que vota Feijoo se pasa de bando.
Esto es empezar
Feijóo és un sonso que no s'assabenta de res. És ell el que havia d'haver trencat amb VOX, i de fet diria que anava a fer-ho, i l'altre en veure-ho venir s'ha anticipat. Passaran coses i no seran bones.
ResponEliminaEs su idiosincrasia, intenta estar bien con todos, y eso no es posible.
EliminaAl idiota de su partido que dijo que hay que poner los barcos de guerra para que no pasen, lo tenía que haber dimitido del partido, por un simple hecho, el juramento del marino es siempre ayudar al náufrago, o sea, un pajarolero oximorón el del crak.
Y este es el problema.
Hace falta un buen partido conservador, que vigile, controle, y vote asuntos de Estado, no caspa ideológica que haga que esto involucione.
Salut
Ja hi era la persona que podia liderar aquest partit conservador, es diu Soraya Saenz de Santamaria, pero varen preferir a Pablo Casado.
ResponEliminaSalut.