SOMIEM MENTRE ENS AVORRIM

Ben mirat, dormir és també pensar, no és doncs com creuen alguns una pèrdua de temps o la necessitat pura de recuperar energies per aquest cos escadusser. Dormint somiem, i ho fem sense cap prejudici i en absoluta llibertat, creem històries sovint inversemblants de pur surrealisme oníric, i tot per deixar al cervell que vagi a la seva sense el nostre ferri i purità control. I suposant que no somiem, deixar de somiar, com deixar de pensar no deixa de ser una forma de pensament, el somni com la vida pot ser també avorrit, massa raó i lògica presideix la filosofia de la vida, i més avorrida com més raonable pretenem que sigui. No ens enganyem, la raó, la lògica, el sentit comú, no es caracteritzen precisament per cap mena de notòria amenitat. Somiem, doncs, adormits o desperts, possiblement és l'única manera de sobreviure a l'avorriment de la vida diària. Però en aquests moments, crec que necessitem una mica d'avorriment. Estem en un d'aquests moments en què el planeta està sotmès a tantes convulsions, que fa por conèixer la realitat. Abans l'arribada de l'estiu feia pujar la temperatura ambiental i disminuïa l'impacte de les notícies, teníem la cançó de l'estiu i les serps de l'estiu i així anàvem fent sense pressa. Però això és una cosa que va passar: ara, vivim a la societat de la instantaneïtat, amb les xarxes socials i els mitjans digitals informant-nos del que passa i del que no, del veritable i fals, sense solució de continuïtat. És difícil sostreure's en plena canícula al que passa, tenint dues guerres actives a les portes d'Europa, l'extrema dreta intentant imposar-nos un món de llibertat vigilada, l'amenaça que un delinqüent condemnat guanyi unes eleccions a una fiscal als Estats Units, la insuportable polarització de la política espanyola o el soroll de qui no ha paït que les eleccions catalanes no el van restituir. Precisament perquè la vida és plena d'emocions, de vegades és bo buscar un moment de solaç per relaxar-nos, meditar i retrobar-nos. I seria una gran notícia que l'actualitat es tornés més avorrida, encara que baixés l'audiència dels mitjans de comunicació. Avorrir-se al moment adequat és un signe d'intel·ligència. Si el planeta aconseguís avorrir-se durant uns dies, el món seria millor. Em quedo amb la frase de Bertrand Russell: “Una generació que no suporta l'avorriment serà una generació de valor escàs”. Intentem avorrir-nos una estona, i somien mentre ens avorrim, és compatible, i és sa, pel cos i per l'esperit.