Ara que estem amb les calors de l’estiu podríem anar deixant de banda l’absurda idea que la tecnologia és freda. És de ximples pensar que la tecnologia és quelcom metàl·lic, inert i aliè a la condició humana. És just el contrari, la tecnologia és una característica de la humanitat. Hi ha qui creu que ens diferenciem de la resta del món animal pel llenguatge, els sentiments o la intel·ligència, però aquestes característiques no són exclusives dels homínids. En canvi, la tecnologia sí que és una característica que ens diferencia de la resta. Ens basem sistemàticament en tecnologia per resoldre els nostres problemes, i som l’única espècie capaç d’idear i produir mecanismes artificials per resoldre tota mena de situacions. La tecnologia és un atribut de la humanitat, i ens defineix com a espècie. - Genís Roca.
En ple vertigen digital apareix l’humanisme tecnològic, un corrent de pensament que promou posar la tecnologia al servei de la condició humana, fet que és un lloc comú com ho seria reivindicar que la medicina estigui al servei de la salut. Els seus defensors diuen que cal potenciar un ús responsable de la tecnologia i que la innovació en aquest àmbit s’hauria de guiar per uns principis ètics, però això torna a ser una obvietat. Reclamar coses a la tecnologia és desviar el focus perquè les responsabilitats corresponen a les persones i no pas a les màquines. Queixar-se del biaix racista d’un algoritme és la manera cínica d’esquivar l’evidència que la nostra història té un biaix racista lamentable, i per això obtenim un resultat vergonyós quan entrenem algoritmes amb el nostre històric de dades. L’error no està en la tecnologia, sinó en la nostra manera de fer. El que té de bo la tecnologia que està arribant, com ara la intel·ligència artificial, és que per fi ens posa davant el mirall. No resoldrem el problema que tenim als nostres algoritmes si no reconeixem que tenim un problema a la nostra societat, a la nostra història i al nostre present. La tecnologia no és el problema sinó la solució, perquè està fent evident que ens basem en models lamentables.
Fem servir la tecnologia com a coartada per desviar l’atenció i esquivar les responsabilitats. Els greus problemes d’addicció a la pantalla que pateix una bona part del nostre jovent no són culpa dels algoritmes de les xarxes socials, sinó que són culpa dels propietaris i responsables d’aquestes plataformes que, malgrat tenir dades suficients per detectar que l’usuari és menor i en fa un ús malaltís, no activen cap solució. Quan el banc aplica una comissió i algú demana que li treguin la resposta és “ho sento, la màquina no em deixa”, però la veritable resposta és “no te la volem treure”. Perquè les màquines posen i treuen d’acord amb les instruccions que han rebut, i en darrera instància algú pren aquestes decisions. Algú, alguna persona, i no pas alguna cosa.
La tecnologia no és freda i inert, sinó que forma part de la societat i ha estat sempre un factor determinant a la nostra evolució. Fer evolucionar la tecnologia és fer evolucionar la societat, i ara tenim l’oportunitat de millorar la nostra societat perquè la tecnologia està fent evidents alguns problemes greus que tenim des de fa temps. Farem bé vigilant molt la nostra tecnologia, però cada cop que trobem alguna cosa que no ens agrada hem de desplaçar el focus i mirar cap a la humanitat, perquè ben segur que el problema està en persones concretes o en el nostre model social, o en totes dues coses, i aquí és on haurem d’intervenir.
Hem vist com els algoritmes entrenats amb dades policials presenten un biaix racista descarat, i és absurd i simplista pensar que el problema s’arregla modificant l’algoritme. Ens queixem del problema de les fake news o de l’spam, com si haguessin estat generats per art de màgia cibernètica, quan en tots aquests casos sempre hi ha algú mogut per interessos molt concrets. I ara que tant el digital com els diners deixen una traça, aquest algú hauria de ser perfectament rastrejable i identificable.
Cada vegada que dissenyem una tecnologia haurem d’establir clarament quines persones en seran les responsables, i cada vegada que una tecnologia faci mal haurem d’exigir responsabilitats a persones concretes. Ho fem amb els cotxes i les armes, i és estrany que no ho estiguem fent amb les xarxes socials o els algoritmes.
Pues claro, la culpa no es de la máquina, ni del algoritmo. La tiene los diseñadores. Es de cajón. Un detector de movimiento lateral, en un taxi sin conductor, no se rebela, esta averiado
ResponEliminaSaludos
La culpa siempre es del hombre, no de la máquina.
EliminaY perdón, pero continuando con el tema de antes, cuando Paco Candel le pidió a Pujol lo del banco de Alimentos, porque la idea fue de Candel que llevaba una historia en Gracia de unos 150 comensales, que ahora no sé porqué motivo quieren cerrar, Pujol cogió y se llevó a Candel a la calle Motores, en la Zona Franca, lo sé de primerísima mano, y al lado del colegio había un local que antes había sido de Faema, una casa italiana de cafeteras, y ese recinto, grande estaba cerrado. Al otro día Candel ya tenía el almacén. Por lo que se buscaron voluntarios que salieron como setas (siempre hemos sido tierra de voluntariado) y en una semana aquello ya era un Banco de Alimentos con cara y ojos.
ResponEliminaDoy fe porque los vi personalmente cogidos del cuello como amigos, a Pujol y a Candel paseando por la avenida de la Zona Franca, frente al campo de la Báscula, donde juega el Iberia, solos, una tarde de otoño de hace muchos años, poco después de la inauguración.
No tengo foto porque en aquel tiempo no se llevaba el movil, pero te aseguro que un comunista y un convergente cogidos de esa manera era hacer política de la buena, porque todo quisqui iba a una.
Añoro aquellos tiempos, los añoro.
salut
Recordo la història, me la vares explicar fa temps.
EliminaVan arribar a ser molt amics i es tenien un gran respecte
ResponEliminaHo diu Carlos, abans els polítics es respectaven, tenien més nivell.
EliminaEntonces los políticos se respetaban
ResponEliminaPodrían tomar nota los de ahora.
EliminaSaludos.
Sense les prestacions que ofereix la tecnologia actual (que, per això, ja es comença a quedar endarrerida), no seria possible una població mundial com la que hi ha i que continua creixent. Ni al Primer, ni al Tercer Món (frase que mai m'ha agradat, però que crec que s'entén). I aquesta realitat, jo no tinc gaire clar, si és bo o dolent.
EliminaPer cert, si hi ha primer i Tercer Món. Perquè no hi ha segon món?.
EliminaJa he dit que no és una frase que m'agradi. Segurament no hi ha segon, per que els del tercer no hi arriben i els del primer no volen ser-hi
EliminaN'hi ha que són més del segon que del primer, encara que no arribin al tercer.
ResponElimina