Eudaimonia prové d'eu (bo) i daimon (esperit). Conrear l'esperit per florir com tots mereixem. Al costat d'Aristòtil, l'escola dels estoics també defensava la virtut com a element clau per obtenir la felicitat. Aquests eren més austers perquè no consideraven que hi hagués cap element extern com la salut, la riquesa o la família per contribuir-hi. Per ells la raó era un element essencial. En canvi, per als epicuris o dandis del segle XIX, el plaer i els sentits obtenen una posició central. Conrear el cos i no només la raó, a més d'alimentar l'ànima de coses bones, poden ser altres claus per a la felicitat. Podem ser més racionals o hedonistes en la conquesta de la felicitat. Abraham Maslow va ser un dels filòsofs moderns que més va defensar la idea d'autorealització per ser feliços. La seva psicologia humanista defensa l'atenció de les necessitats pròpies. Saber-se escoltar i atendre allò que necessitem de forma essencial sense considerar-nos egoistes. Connectar amb un mateix i la seva felicitat per compartir després amb els altres. 

La felicitat és sentir-se satisfet amb un mateix i connectat amb l'essència que mora dins nostre. No obstant això, el coneix-te a tu mateix a qui apel·la l'oracle de Delfos pot ser un ardu camí. En moltes ocasions, els cercadors de felicitat arriben a maleir haver obert la porta als seus dimonis per transcendir-los i trobar la plenitud. La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment, deia Françoise a la Nàusea de Sartre, que la felicitat és un instant, un moment en què tot és al seu lloc, on tot està bé. També hi ha qui diu que la felicitat està en saber assaborir el plaer de les coses petites, en no preocupar-se innecessàriament per les coses en general. I diuen els avis que la felicitat rau a conformar-te amb el que tens i en no desitjar res que no puguis assolir. Freud deia que hi ha dues maneres de ser feliç en aquesta vida, una és fer-se l'idiota, l'altre ser-ho. La felicitat pot ser la tendra mirada d'un nen, o escoltar la seva rialla fresca, o potser una carícia, o potser mirar fixament als ulls de la persona estimada. La felicitat pot ser demanar-se molt un mateix i exigir poc als altres. Un filòsof argumentava: Qui no hagi posseït mai res, i malgrat aquest fet, hagi tingut el que necessitava, haurà estat molt a la vora de l'estat de consciència que el pot portar a la felicitat, i crec que aquest últim és el que més s'acostaria al que podríem entendre com a felicitat o estat de felicitat, en el benentés d'un estat temporal i transitori. Com aquest parell, que destil·len felicitat i alegria mentre canten The Lady Is a Tramp composada per Richard Rodgers.