El filòsof romanès Émile Michel Cioran, un cop acceptat el fet inevitable d’haver nascut, tot i ser-ne totalment aliè, potser havia d’haver titulat un dels seus llibres de filosofia "de la inconveniència d'haver nascut" com "de la inconveniència d’haver viscut" car el fet de néixer en si, no és més que un accident inevitable un cop s’ha produït, en canvi, el fet d’haver viscut sí que és responsabilitat d’un mateix, des del primer a l’últim acte i des del moment que tens estat de consciència. Curiós Cioran, considerat per molts l’apologista del suïcidi, va acabar la seva estada aquí a 84 anys a París i al llit, de mort natural, encara que patia potser la més cruel de les malalties, alzheimer.
És ben cert que els humans som contradictoris de mena, de fet, Cioran no ha estat ni més ni menys contradictori que qualsevol de nosaltres, simplement, ell, n’era conscient, i va ser capaç de conviure amb la seva contradicció fins al final. De fet, ell que no tenia fills considerava que el primer que s'hauria de fer amb ells només néixer era matar-los per evitar-els-hi el patiment posterior i que si un no se suïcidava aviat, després ja era tard i el càstig era precisament viure. Massa extrem el seu pensament, sí!, però se l'ha de llegir, a banda de la seva radicalitat en molts aspectes el seu pensament és molt interessant lúcid. De fet, hi ha altres maneres de dir les coses amb la mateixa eficàcia, fins i tot didàctica sense ser tan radical, Paolo Conte deia que ell no havia volgut tenir fills amb la seva parella perquè no havia volgut implicar ningú en un projecte que ni ell mateix coneixia, que és una manera molt més senzilla de dir-ho. Voldria confessar-vos una cosa, el dia en què va néixer la meva primera filla, el primer que se'm va ocórrer fou, li has donat la vida, però també la mort. Segurament tenen raó cadascú a la seva manera, tant Cioran com Paolo Conte, portar fills al món és un acte d'irresponsabilitat i en el fons ho fem perquè forma part de la nostra programació genètica com a espècie i per la supervivència com a tal d'aquesta. A banda que, a part d'aquest fet, no sé jo si fem quelcom més de positiu. D'una espècie que ha necessitat inventar-se un déu a la seva imatge i semblança per creure's que és alguna cosa especial, es pot esperar tot el dolent, i poc de bo.