Expert en salut pública i neurociència de les addiccions, Rubén Baler en una entrevista a El País disserta sobre l'addició dels nens a les pantalles: "No podem dependre dels polítics ni podem esperar que els científics ens salvin. Crec que la solució és en l'àmbit local, a les escoles. Els pares poden, de moment, frenar l'ús de pantalles al llit perquè els afecta el son i això és un cercle viciós que els porta a ficar-se en situacions de risc i la manca de son els canvia el cervell en si. No entenc per què els nois porten els dispositius a classe perquè això interfereix en l'aprenentatge, en la dinàmica de la classe i en l'atenció. El primer és educar-se en com funciona el cervell i sobre com s'estan aprofitant de nosaltres: som conillets d'índies, un bé rendible.

Allò que tots sospitàvem fa temps i s'ha constituït en un problema de desenvolupament cerebral als individus, a casa, a l'hora de dinar o dormir, pel carrer, a les escoles... Estem a mercè dels fabricants i comerciants, l'objecte se'ns imposa i aquell nen que no en tingui es compara amb altres nens i se sent en desavantatge. Els béns rendibles dels uns són els mals de la majoria.

Diu Baler: “Estem pagant un preu voluntàriament i la decisió és de cadascun: o som zombis i somnàmbuls o prenem les regnes de la nostra pròpia vida. En aquest moment, estem venent la nostra ànima al diable, tant la privadesa com els nostres cervells, les decisions de cadascú. Entenc com és de difícil perquè aquest aparell [assenyala al mòbil] és a tot arreu i en depenem, però hauríem d'esforçar-nos a veure el bé i el mal, intentar aprofitar-nos del que ens ofereix per al nostre benestar i rebutjar els efectes nocius d'aquestes tecnologies”.

Penso que un adult força desenvolupat pot controlar i discernir sobre l'ús del mòbil. Pot, però alhora entra a la dinàmica i se sent atrapat de manera no tan irreversible com els nens, però sí pertorbadora. Ara bé, l'assetjament de tants productes, no només el mòbil, sobre la ment infantil i l'adolescent pot ser lesiva, generar addicció i configurar línies tancades de pensament per al futur. Rubén Baler matisa el que hi ha al darrere: "Hi ha una financialització de l'economia. Hi ha grups que estan molt interessats en la rendibilitat dels negocis: si parlem del menjar brossa, són indústries que produeixen una quantitat increïble de guanys, però aquests àpats són addictius, no ajuden la salut pública Les plataformes [de continguts digitals] són addictives. Les indústries del tabac, el cànnabis o l'alcohol produeixen quantitats enormes de guanys a la companyia, la salut pública no és una prioritat, i en aquesta equació, la població sempre perdrà. 

Si algú dubtava o restava importància a tant de producte nociu, el neurobiòleg ho deixa clar. Agrada escoltar opinions fonamentades de persones amb coneixement i experiència d'estudi dels nous fenòmens psicosocials. 

Vist a el Laberinto Grotesco