Explica Gregorio Luri que Irene Rigau li ha contat un conte que a ella li contava la seva mare, el de La senyora de Tous. Aquesta llegenda ens explica la història de Beatriu de Vilanova, senyora del Castell de Tous, que va viure des de la seva infantesa envoltada de luxe i atencions. Les seves riqueses, però, no van durar per sempre.

«Hi havia al castell de Tous una senyora tan capritxosa que s'alimentava exclusivament del teu dels ossos de xais negres. Després d'acabar amb tots els xais negres del seu país es va empenyorar a importar-los de països cada vegada més remots. Per aconseguir-los va haver de vendre les seves possessions i va acabar a la ruïna, veient-se forçada a viure de la caritat dels seus antics súbdits. Un dia la masovera d'una masia li va donar un punyat de nous i un crostó de pa dur. Tenia tanta fam que va devorar aquell àpat amb llàgrimes als ulls. En acabar, va exclamar: "Si hagués sabut que el pa amb nous era tan bo, encara seria la senyora de Tous"»