Les persones capaces de convertir les fantasies en malsons solen ser solitàries, ignorants, grotesques i fortes. Des de les cancelleries de mig món escriuen un relat tenebrós que Lovecraft signaria amb gust. Són gent estranya, sens dubte. Portem tota la vida entre ells. Els hem vist a totes les posicions físiques, ideològiques i religioses. Semblen normals, però no ho són. És impossible. Hi ha alguna cosa oculta, de vegades fins i tot sinistre, en allò que fan i allò que diuen. D'on treuen les idees? Ens preguntem un dia sí i un altre també. Com es poden creure el que diuen?, insistim des de la incredulitat del nostre sentit comú. Les nostres preguntes són també les dels nostres avantpassats. Ells van morir en la incertesa i nosaltres hi seguim ancorats. A la nostra ment li costa de correlacionar els esdeveniments del món, l'auge de la intel·ligència artificial, per exemple, amb l'enfortiment de les autocràcies. Ho ha posat de manifest aquesta setmana el governador de Minnesota, Tim Walz, company de tiquet de Kamala Harris. Gent estranya, ha dit referint-se a Donald Trump i l'observació és tan òbvia que s'ha fet viral.

Trump no és estrany només pel maquillatge i la perruqueria, sinó per negar la ciència i el que és evident, com que va perdre les últimes presidencials, que els llibres han de ser llegits i no prohibits, que hi ha persones que han nascut en un cos que no volen i que l'Estat no ha d'imposar a cap dona que tingui el fill que no desitja. Trump no nega la realitat perquè sigui ximple, sinó perquè negar-la és una de les estratègies polítiques més antigues que hi ha. Tothom a l'edat mitjana era conscient de la realitat alternativa que s'imposava des dels púlpits, els trons i els cadafals. “On no hi ha fets, el millor és fingir-los”, va afirmar Cató i va replicar Erasme a Elogi de la follia.

La metxa que ha encès els disturbis dels últims dies a la Gran Bretanya contra els immigrants la van encendre els influenciadors que pol·linitzen les xarxes socials amb informacions falses, fets fingits que són el combustible de la violència. Les falsedats fan riure quan s'adornen amb mems que ningú no sap gaire bé d'on surten. Aquestes ocurrències audiovisuals solen ser grotesques i, reprenent el fil de Lovecraft, constitueixen un dels ingredients bàsics de l'espant.

El que és horrible, deia l'escriptor més estrany de la literatura nord-americana, és una combinació del que és grotesc, la força, la ignorància i la solitud. Les persones capaces de convertir les fantasies en malsons solen ser solitàries, ignorants, grotesques i fortes. Lovecraft ho va deixar per escrit en el període d'entreguerres: “Vivim en una plàcida illa d'ignorància al mig dels mars negres de l'infinit, i no estava previst que hauríem de viatjar gaire lluny”. Xavier Mas de Xaxàs a la vanguardia.