A l'incident informàtic global provocat per una actualització del programari de seguretat CrowdStrike Falcon, l'antivirus usat per Microsoft i per moltes grans companyies de tot el món, hi va haver una anècdota molt il·lustrativa. L'Agència de Transport Municipal de San Francisco no es va veure afectada per aquest problema, per la qual cosa els famosos tramvies de la ciutat van continuar funcionant puntualment. És conegut al món de la tecnologia que aquest servei, desconnectat d'Internet, segueix emprant disquets de cinc polzades i quart per funcionar. Una relíquia de la dècada de 1990. Usar tecnologia tan desfasada no és pas un model a seguir, però tampoc deixa de ser significatiu que una tecnologia obsoleta sigui immune a problemes tecnològics creats en les dues últimes dècades i dependents de la computació en núvol.

Però hi ha molts més aspectes que expliquen que certes tecnologies antigues ens sedueixin més que altres de noves. És evident que sí que hi ha aparells i tecnologies que aporten poques coses més enllà de satisfer la malenconia, com és el cas de la tornada dels walkmans de cinta. La tecnologia retro té una part de moda que és explotada al màxim. En aquests casos el fet de renéixer de certs productes és una mica fugaç. És el cas per exemple de les versions en miniatura d'ordinadors de 8 o 16 bits equipats amb tecnologia actual, com un connector HDMI.

Després de la sortida al mercat, alguns d'aquests equips no s'han tornat a produir llançaments. Al capdavall, no satisfan gaires de les necessitats que cobrien les màquines originals o aquestes es poden emular amb un telèfon o un ordinador. El que sí que trobem són vestigis d'altres èpoques en aparells acabats de llançar al mercat. Una bona prova la tenim a la receptivitat de la ràdio emesa per ones. Molts aparells dedicats a la reproducció de so han deixat d'equipar una cosa tan senzilla com un transistor d'AM/FM.

I malgrat com n'és d'interessant la ràdio en streaming, la ràdio analògica gaudeix de molts avantatges. La principal és la senzillesa amb què podem sintonitzar una emissora sense obrir aplicacions. Però també perquè ho fem sense la interrupció de notificacions de qualsevol altra app que poden enfosquir l'experiència. Crec que no sóc l'únic que té un transistor a casa. Per això es tornen a veure altaveus bluetooth de qualitat que equipen un receptor de ràdio, com els de la mítica marca alemanya Teufel. Alguns dels seus millors altaveus bluetooth d'alta potència sonora tenen un disseny modern, però amb picades d'ullet als amplificadors de les guitarres elèctriques, i incorporen un receptor de ràdio. Cosa que encara que costo creure-ho, avui dia no és gens comú.

Des de fa molts anys que la fotografia química és una moda. Massa temps. Ja són molts anys de creixement. Què hi ha darrere aquesta nova eclosió? Es podria centrar en dos aspectes clau: per una banda, la concentració que suposa mirar per un visor sense pantalla electrònica en enquadrar una foto; de l'altra, que la fotografia està acabada en prémer el botó, sense necessitat de processar res. Molts dels fotògrafs que usen pel·lícula demanen que les seves fotos es lliurin digitalitzades en alta resolució en ser revelades. Per això el procés pot acabar en molts casos després de prémer el botó de tret, cosa que permet tornar a concentrar-se en el moment de la captació de la imatge i no a editar digitalment les fotos.

Però si hi ha una tecnologia que ha aguantat tots els anuncis de la seva defunció, és el llibre. El dissenyador editorial Jaime Narváez tracta aquest assumpte al llibre acabat de publicar El llibre després de l'anunci de la seva mort. Narváez sosté en aquesta obra que tot i anunciar-se la seva mort diverses vegades, el llibre de paper no només no mort, sinó que n'ha millorat el disseny i les qualitats. Els llibres electrònics després d'una dècada d'intentar acabar amb el seu progenitor, no han aconseguit fer efecte en el mercat editorial. El juny de 2006, Jeff Jarvis va publicar al diari britànic The Guardian un polèmic article titulat Books will disappear. Print is where words go to die, un dels primers auguris que anunciaven la mort del llibre imprès a conseqüència de la irrupció digital. No era la primera sentència del llibre. “Al llarg de la seva història ja se li havia condemnat moltes vegades. En el seu naixement, per exemple, molt abans del còdex, quan es trobava en estat embrionari i se les prometia com el mitjà idoni per a la incipient cultura escrita, ja llavors se'n va anunciar la defunció”, assenyala Narváez a la seva obra.

Els dispositius de tinta electrònica van fracassar en la seva ambició de posar fi als llibres de paper. Però no deixa de ser paradoxal que aquesta tecnologia, que no requereix electricitat, hagi trobat un camí alternatiu al del llibre electrònic. Les pantalles que emeten llum dels nostres telèfons mòbils, tauletes i monitors d'ordinador, amb velocitats de refresc cada cop més ràpides i més intensitat lluminosa, han esdevingut una font de distracció molt poderosa. No només pels continguts que hi veiem, sinó perquè el mateix monitor fomenta la nostra addicció als dispositius.

I en aquest sentit és interessant la tinta electrònica, ja que ens permet concentrar-nos molt més en una única tasca. Addicionalment, les pantalles no emeten llum. La gran novetat d'aquesta tecnologia amb dècades d'existència és que s'ha començat a popularitzar el color als dispositius que usen tinta electrònica. Amb informació de la vanguardia.com i Ramón Peco.