Ultradretans emmascarats han assaltat aquest diumenge un hotel a la ciutat de Rotherham, al nord d'Anglaterra, immoble utilitzat per donar acollida a immigrants en una nova jornada de disturbis i protestes contra la immigració. Els manifestants concentrats davant de l'hotel Holiday Inn han trencat les finestres de l'edifici i han calat foc a estris en una de les façanes malgrat la presència policial, segons recullen els mitjans britànics. Els participants també han llançat objectes als agents, incloses les cadires, i s'han difós imatges d'un policia sent atès dins de l'hotel. Finalment, els assistents han aconseguit irrompre a l'edifici. 

No és aquesta una notícia nova, té el seu precedent a Catalunya el 2019. Un centre de Castelldefels (Barcelona) que acull 35 menors estrangers no acompanyats, coneguts com a menes, tutelats per la Generalitat, va ser assaltat dissabte a la nit per uns 25 encaputxats que van causar destrosses a l'establiment i van agredir dos educadors i un intern, que va ser traslladat a un hospital. Segons ha informat en un comunicat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, dissabte a les 21.30 hores unes 25 persones encaputxades van entrar al centre, van causar nombrosos desperfectes a l'edifici i van intentar agredir els educadors i menors que en aquest moment s'hi trobaven. 

Tot i aquestes males notícies, de vegades apareix alguna que és un raig d'esperança, com la d'Omar, de Gàmbia a Logronyo.

"Té 21 anys i en fa cinc va arribar a La Rioja passant per Granada, Madrid i Logronyo. Va abandonar el país i la família a la recerca d'un futur millor per a ell i els seus. Omar, nom fictici, va arribar a Logronyo quan era menor, era estranger i estava sol. Cinc anys després ha pogut complir el somni. És auxiliar de vol. “Hi va haver un temps durant el qual sí que em vaig penedir del viatge, em preguntava per què ho havia fet. Avui ja no, no me'n penedeixo de la decisió presa fa cinc anys”. El que no té tan clar és si ho tornaria a fer. Omar va haver d'abandonar Gàmbia. Allí va deixar els seus pares i els seus germans. Un viatge que recorda llarg i dur. “Em va costar dos mesos arribar a Espanya. Afortunadament, el viatge de Gàmbia al Marroc ho vaig fer amb avió, però al Marroc vaig haver d'esperar dos mesos fins a agafar la pastera”. Dos mesos per les muntanyes i la ciutat “no gaire lluny del mar”. “Esperàvem que millorés el temps i que es completés el vaixell... i així va anar passant el temps”, afegeix. El seu pare va pagar 2.000 euros per aquest viatge amb pastera.

I així va arribar Omar a Espanya. Un adolescent de 16 anys que malgrat haver deixat tot enrere va arribar “molt il·lusionat” tot i que amb el temps va començar a sentir-se “diferent i sol. Al principi va ser molt trist, però de mica en mica van anar millorant les coses”. I en aquest procés de millora, l'oenagé Moviment per la Pau hi ha tingut molt a veure. “Només en puc dir coses bones, les persones de Moviment per la Pau són meravelloses, allà vaig estar dos mesos. Em van ajudar un munt en tot allò que vaig necessitar i van ser els que es van encarregar que després estigués sota tutela”. Ara és ell qui ajuda altres joves que estan en les mateixes circumstàncies perquè Omar és voluntari de l'oenagé: “Ajudo en tot el que puc”. I així, com un menor tutelat pel Govern de La Rioja, Omar va fer allò que qualsevol altre jove de la seva edat: estudiar per poder complir el seu somni, ser assistent de vol, uns estudis que són privats i que aquest jove no es podia permetre econòmicament. Així que va optar per la Formació Professional. “Vaig començar amb una formació professional bàsica de fabricació i muntatge i durant un estiu vaig estar treballant muntant aires condicionats, però no era el que realment volia”. I va buscar altres alternatives que li permetessin ajudar la gent. “Després vaig estudiar auxiliar d'infermeria i vaig començar a treballar a residència de La Rioja”. I així, a poc a poc i treballant, va ser com va aconseguir anar a València. “Me'n vaig anar a València i allà vaig estudiar i vaig acabar la meva formació com a assistent de vol”. Durant aquest estiu s'ha parlat molt de menors estrangers no acompanyats. Els acords i els desacords de les comunitats autònomes en el repartiment d'aquests menors han enfrontat els diferents partits polítics a escala nacional i regional. De fet, La Rioja rebutjava al juny l'arribada a la Comunitat de 285 menors estrangers no acompanyats “per no ser fruit del Consell Interterritorial”. El portaveu l'Executiu regional, Alfonso Domínguez, assegurava en roda de premsa que La Rioja està “preparada per a la recepció” de menors sempre que el repartiment es faci “criteris vàlids per a cadascuna de les comunitats”.

Per tot això, a més de tristesa, Omar sent decepció quan escolta als mitjans de comunicació o a les xarxes socials que aquests menors sols venen a Espanya a delinquir. “Quan escolto això, em decep. Afortunadament, a mi mai m'ho han dit en persona, però si fos així els diria el mateix, tant de bo mai et vegis en la meva situació, tant de bo mai hagis de deixar els teus germans i els teus pares i abandonar el teu país tan jove i sol”. Ara, cinc anys després del seu viatge, Omar ja és independent i capaç d'ajudar econòmicament la seva família que continua a Gàmbia i que reconeix que n'estan orgullosos. De moment, la seva vida és a Logronyo. Tornarà a Gàmbia? “Qui sap, però no a curt termini, potser quan em jubili...”. Laura Olave Lozano al diario.es