Almenys vuit persones van morir i unes 2.800 van resultar ferides -entre ells membres del grup armat libanès Hizbulah-, quan els dispositius que utilitzen per comunicar-se van explotar de forma espontània a tot el Líban. Això és el que se sap fins ara sobre aquests fets: Quan i on van passar les explosions? - Les detonacions van començar al voltant de les 15.30 hores (hora local) al Líban, al sud del país, els suburbis del sud de Beirut coneguts com Dahiyeh i la vall oriental de Bekaa -bastions de Hezbol·lah-. Van durar al voltant d'una hora, amb testimonis de Reuters i residents de Dahiyeh dient que encara podien escoltar explosions a les 4.30 hores (hora local). Segons fonts de seguretat i enregistraments revisats per Reuters, algunes de les detonacions van tenir lloc després que els buscapersones sonessin, fent que el combatent posés les mans sobre ells o els apropés a les cares per revisar la pantalla. Les explosions van ser relativament contingudes, segons enregistraments revisats per Reuters. En dos clips separats dels enregistraments de CCTV de supermercats, les explosions semblaven ferir només la persona que portava el cercapersones o la més propera a ell.

Enregistraments presos en hospitals i compartits en xarxes socials semblaven mostrar individus amb lesions de diversos graus, incloent a la cara, dits i ferides obertes al maluc on probablement portava el buscapersones. Les explosions no van semblar causar danys més grans ni iniciar incendis.

Quin tipus de cerques van explotar? - Imatges de cercapersones destruïts analitzades per Reuters van mostrar un format i adhesius a la part posterior que eren consistents amb cercapersones fabricats per Gold Apollo, un fabricant de buscapersones amb seu a Taiwan.  L'empresa no va respondre immediatament les preguntes de Reuters, encara que posteriorment varen negar haver estat ells els fabricants. Hizbulah no va respondre les preguntes de Reuters sobre la marca dels buscapersones.

Els combatents de Hezbol.là havien començat a fer servir buscapersones com un mitjà de baixa tecnologia per intentar evitar el rastreig israelià de les seves ubicacions, segons van dir a Reuters a principis d'aquest any dues fonts familiaritzades amb les operacions del grup. Tres fonts de seguretat van dir a Reuters que els buscapersones que van detonar eren l'últim model portat per Hezbol·lah els últims mesos.

Què va causar l'explosió de les cerques? - Hezbol·lah va dir que estava duent a terme una “investigació de seguretat i científica” sobre les causes de les explosions. Per la seva banda, 'el Mundo' assegura que Israel va col·locar entre 28 i 56 grams d'explosiu en 3.000 'busques' importats per Hezbol·là de Taiwan, encara que la informació que puguin tenir els experts en titadine del tabloide cal agafar-la amb pinces. Mentrestant, fonts diplomàtiques i de seguretat van especular que les explosions podrien haver estat causades per la detonació de les bateries dels dispositius, possiblement per sobreescalfament. Els experts estaven desconcertats per les explosions, però uns quants que van parlar amb Reuters van dir que dubtaven que la bateria per si sola hagués estat suficient per causar les explosions.

Paul Christensen, un expert en seguretat de bateries d'ions de liti de la Universitat de Newcastle, va dir que el nivell de dany causat per les explosions dels buscapersones semblava inconsistent amb casos coneguts de falles d'aquestes bateries en el passat. “Del que estem parlant és una bateria relativament petita que esclata en flames. No parlem d'una explosió fatal aquí. Necessitaria saber més sobre la densitat d'energia de les bateries, però la meva intuïció em diu que és molt improbable”, va dir. SMEX, una organització libanesa de drets digitals, va dir a Reuters que Israel podria haver explotat una debilitat al dispositiu per fer que explotés. Va dir que els buscapersones també podrien haver estat interceptats abans d'arribar a Hezbol·lah i manipulats electrònicament o implantats amb un dispositiu explosiu.

Les forces d'intel·ligència israelianes haurien col·locat prèviament explosius en telèfons personals per atacar enemics, segons informes anteriors al llibre Rise and Kill First. Els hackers també han demostrat la capacitat d'injectar codi maliciós en dispositius personals, causant que se sobreescalfin i explotin en alguns casos.

Es podria resumir com en el cas de l'espia nord-americà a Cuba, que tenim totes les dades i cap conclusió definitiva, i si, bastant desconcert. A Cell, una pel·lícula de 2016, Clayton "Clay" Riddell (John Cusack) és un artista desil·lusionat, que un any abans va abandonar la seva dona, Sharon (Clark Sarullo) i el seu fill, Johnny (Ethan Andrew Casto), amb l'esperança de viure el seu somni de publicar una novel·la gràfica "El Caminant Fosc". A l'Aeroport Internacional de Boston, Riddell està intentant abordar un vol amb l'esperança de reconciliar-se amb la família. La bateria del telèfon mòbil s'esgota i es veu obligat a utilitzar un telèfon públic per reconnectar-se amb Sharon. De sobte, un misteriós senyal electrònic anomenat "El Pols" es transmet a través dels telèfons mòbils a tot el món, els usuaris són reprogramats de forma instantània i perillosa convertint-los en zombis rabiosos anomenats "telefònics". Les distopies d'ahir són realitats avui, i no precisament realitats positives.  Encara queda molt per saber, el desconcert dels experts és palès, vol dir que aniran sortint noves explicacions al llarg dels dies vinents, però potser caldria preguntar-se si això que ha passat als buscapersones pot passar amb els nostres mòbils. En cas de ser així, tenim un greu problema. Haurem de tornar al tam-tam o a l'arbre per comunicar-nos.