LA CULTURA DE L'ESFORÇ, PROHIBIT REPETIR

El filòsof i pedagog Gregorio Luri, esperó de la transformació educativa i paladí de la cultura de l’esforç, afirma al seu últim llibre 'Prohibido repetir' (Rosamerón) la màxima que abaixar el rendiment, inflar les notes i passar de curs sense aprovar condemna “per tota la vida” precisament aquells que es vol beneficiar, els més vulnerables. Franc i directe, no estalvia epítets contra els que desvirtuen el sentit últim de l’escola, ensenyar, carregant-la d’altres objectius com l’equitat. Carina Farreras l'ha entrevistat a la vanguardia.

- El seu títol és una provocació. Repetir de curs? Repetir per memoritzar? A què es refereix amb això de prohibit repetir? - A tot. Repetir curs, repetir idees essencials per memoritzar-les, repetir metodologies que es consideren innovadores i són la repetició de pedagogies de principis del segle XX.

- Per què creu que hi ha la necessitat de ressuscitar-les periòdicament? - L’escola és una causa noble imperfecta. I això està bé. I cal tenir consciència de les dues coses. L’escola s’ha plantejat sempre reptes que estan per sobre de les seves possibilitats. I sempre fracassa.

- Espanya és un dels països amb més repetidors de la UE. Per a un nen, repetir és anímicament molt dur. - Segons l’OCDE els alumnes ­situats en els nivells mitjà baix i baix no disposaran de recursos per moure’s al món. A Catalunya hi havia un 19% de nens en aquest nivell fa cinc anys, avui són un 30%. Un 30% és un ­escàndol! Els excel·lents han caigut de l’11% al 5%. La meva ­obsessió són els pobres, perquè crec que la manera d’aprendre dels nens culturalment rics i ­pobres és diferent, però la d’aquests serveix per a tothom.

- Si serveix per a tothom, està d’acord que comparteixin aula? - Està mal enfocat el debat. Un ­pobre no necessita que un professor l’acompanyi, el que necessita és un magnífic professor i una acceleració del seu aprenentatge. Temps de qualitat, bons professors i ben pagats perquè vagin als centres més desfavorits. Fa uns anys vaig demanar a un polític de Singapur la clau del seu èxit educatiu. ‘Que tots els docents sàpiguen què estan fent i ho sàpiguen argumentar’, va respondre. Avui trobo que a l’escola els mestres no tenen raons per defensar el que estan fent.

- És una professió en crisi arreu del món. - Cert, però en altres països com Finlàndia es van publicar documents autocrítics després dels mals resultats de PISA. A Escòcia, el ministre que va impulsar el nou currículum va dir que havien intentat reduir la distància entre rics i pobres i el que havien provocat era el contrari. Aquí és impensable aquesta autocrítica.

- Millorar els resultats dels alumnes més vulnerables millora el sistema, segons l’OCDE. - Aquí ens avaluem per les nostres intencions. Per molt noble que sigui l’objectiu del ministeri o de la conselleria, aquest no és el dels resultats acadèmics. Deixi’m parlar-li de l’escriptura.

- De l’escriptura? - Tots parlem de la lectura –d’una manera acrítica, per cert, no tots els llibres alimenten igual–, jo crec que hem de defensar que escriguin per posar a prova la coherència. L’escriptura no és només un mitjà de transmetre idees, sinó també un mitjà de tenir-les. Ara se’ls demanarà, ‘com han anat les vacances?’ i la majoria respondrà, ‘m’ho he passat molt bé’. Si els demanes que ho raonin, no en sabran. Cal passar de la frase al text raonat. Per a això, un mestre ha de llegir molt i parlar molt. El professor no és un acompanyant, és el protagonista de l’aula. Els nens no han de llegir El Quixot , però el mestre sí.

- Com s’ha de millorar la comprensió lectora? - Tots els mestres han de ser professors de llengua. Llegir és situar un text en el seu context. Una crònica taurina o econòmica, si no saps alguna cosa de toros o d’economia, no t’assabentes de res. El que cal fer és ampliar contextos amb el vocabulari. Per això es requereix alfabetització en totes les disciplines.

- Com es pot aprendre en una era tecnològica? - La relació pedagògica fonamental és la relació cara a cara. El mestre sempre s’ha basat en complements, però el cara a cara no es pot substituir. D’altra banda, es diu que ‘tot és a internet’. Tot menys el criteri. De què et serveix saber una data d’història? De res. Saber-ne deu és rellevant; vint, t’orienta, i trenta, et proporciona un esquema mental que et permet connectar amb el nou. Per això defenso memoritzar. Però avui, tot el que sona a memòria o esforç queda relegat com a propi de l’escola antiga. 

- En què se centraria en la formació de mestres? - No s’hauria de contractar cap interí que no fos capaç d’escriure un text de 2.000 paraules sobre un tema d’actualitat.

- Al llibre es destaca la “falta de sentit” a l’escola. - L’equitat, la inclusió... Visites escoles i veus professors desbordats. Hi ha trastorns complexos i més que bona voluntat, calen professionals en centres espe­cials amb recursos. O potser crear escoles inclusives, no aules inclusives. Patis on es trobi tothom.

- Què diria a la nova consellera d’ Educació? - Que desconfiï de les grans intencions i sigui humil mirant les dades. I localitzi molt bé els punts de fractura, perquè allà hi ha la justícia social. Estic convençut que tot el que superi un 10% de fracàs escolar és fracàs pedagògic. No pot ser que més d’una quarta part de joves de 16 anys tinguin problemes de lectura. I ni parlem de les matemàtiques. Que miri com és la lectoescriptura als nou anys, això prediu l’èxit escolar.

- De veritat pensa que els nens d’avui són “fràgils, hipersen­sibles i maniqueus amb dret a ser compadits”, als quals se’ls cuida el benestar a costa de l’èxit acadèmic? - És clar que ho penso. És l’aire dels temps. Miri els seus genolls impol·luts. Els pares els intenten protegir i això és una forma de maltractament, perquè la supervisió anul·la la seva autonomia i resiliència.