A Espanya l’ascensor social és lluny d’oferir als nostres joves més preparats les oportunitats que brinden mercats i empreses en altres països. Una manera més directa de guanyar un bon sou per a qui no té herència, rendes ni ganes d’oposicions és un partit i la seva cursa d’abraçades i cops de colze, conciliacions i conspiracions. Segons Palomo, l’esquerra utilitza més l’escala de la política, les seves oportunitats i xarxes de contactes. I per això és més disciplinada i orgànica que la dreta, on “ja tenen cognoms, empreses, possibilitats” per créixer fora del partit, així que a dins són més impacients i indisciplinats. Em permeto afegir que l’extrema dreta avui avança de la mà “dels” (més que no “de les”) joves que es queden enrere a les aules. Les estadístiques que veig són preocupants.Graciano Palomo, acaba de publicar ‘Éxodo y poder: historia crítica de la derecha española’. Lluís Amiguet l'ha entrevistat a la vanguardia.

El millor i el pitjor de Feijóo?

Feijóo es llegeix els papers. Li agrada treballar amb papers.

I això serveix d’alguna cosa a Espanya?

A Pedro Sánchez li va bé de moment sense llegir-los. A Feijóo aquesta fe ingènua en els papers el va portar a reunir-se amb Pedro Sánchez amb 50 fulls amb 10 mesures molt estudiades per a un pacte d’Estat.

I...?

Sánchez va mirar aquests papers, va dir que eren interessants... i no se’n va saber res més.

No m’ha dit els defectes de Feijóo.

És extremadament tímid. Va tenir un problema gran de pànic escènic quan va començar en política i l’ha anat superant.

Això és tot?

És un home de poder, no d’oposició. Si hi arriba, serà més bon president que cap de l’oposició.

Si hi arriba...?

El seu principal defecte polític és que pateix complex d’inferioritat davant l’esquerra. Per això alguns dels seus nomenaments despisten i no se sap si és liberal, conservador o ja directament trotskista.

Quantes bales li queden?

Una. Només unes eleccions més. Va guanyar les últimes, però no n’hi ha prou: ha d’arribar a formar govern... o tornar a Galícia.

El poder desgasta, però desgasta més no tenir-lo?

I especialment al PP. Aquells que veien Feijóo com a alternativa immediata de poder estan una mica desil·lusionats. No saben si van comprar cavall guanyador o mula esdentegada. Però serà president.

Amb una sola bala?

El poder no el guanya qui el vol, sinó que el perd qui el té. I la gent no està contenta amb Pedro Sánchez. Ho acaba de revelar Tezanos: la immigració és el que més preocupa.

El CIS de Tezanos també diu que Feijóo perd punts.

I Sánchez acabarà perdent la seva capacitat de resistència. Puigdemont ja el sacseja... i aviat l’apallissarà.

Què impedeix que Feijóo remunti?

Feijóo ha d’aprovar encara les tres assignatures pendents de la dreta espanyola. La primera és ser liberals de veritat...

El PP encara creu més en l’Estat –i a guanyar oposicions– que en el lliure mercat.

La segona, defensar les llibertats...

La dreta, com que no va renegar del franquisme, encara sembla que les retalla.

I la tercera és enfrontar-se a la inexistent superioritat moral de l’esquerra.

Herència del seu passat antifranquista.

En canvi, l’esquerra és més orgànica: creu més en la disciplina de partit.

No és també més sectària?

Però sempre necessiten unes sigles. Els de dretes ja tenen carreres, empreses, rendes... A l’esquerra, en canvi, per guanyar-se el sou molts només tenen el partit.

La dreta és més indisciplinada?

Tendeix al caos, perquè ja mengen calent. I no necessiten tant grimpar en un partit.

Si Feijóo perd la seva bala, el faran fora?

No cal, se n’anirà. Si no forma govern aviat, si no arriba al poder, se n’anirà.

I aleshores, Ayuso?

No ho crec. El PP és un partit de províncies, de pobles, i ara és dels barons territorials, que ja governen onze comunitats.

Els barons no volen Ayuso?

Ara mateix no nomenarien Ayuso. Hi ha una alternativa clara que és Moreno Bonilla, i un altre, que està callat però té ascendent sobre ells, que és l’aragonès Azcón.

Per què d’aquests 40 anys sense Franco la dreta només n’ha governat 14?

Ara mateix l’origen del desallotjament de la dreta de la Moncloa és que Rajoy hauria d’haver recusat el jutge José Ricardo de Prada. Ja el van avisar Cospedal i Catalá: “Ma­riano, que aquest paio ens pot fotre”.

El cas Gürtel gairebé destrueix el PP?

El PP ha estat tres vegades en risc de desaparèixer: el 1979 quan Fraga va caure fins a 11 diputats; la segona, quan Mariano va perdre la moció de censura; i la tercera, amb el daltabaix de Pablo Casado.

Casado-Ayuso eren els clons de Rivera-Arrimadas que va buscar Aznar-Miguel Ángel Rodríguez?

No ho crec. Aleshores ja manava Rajoy.

Rivera va poder ser vicepresident...

Li vaig dir que només tenia un camí: entrar al PP, on ja havia estat militant, i dominar l’aparell... O que es fotria una hòstia.

Què falta en la seva Historia de la derecha española ? El que sobra no m’ho dirà.

He fet un llibre per a la història sense ficar-me en les calces de ningú...

Les calces?

Les històries d’embolics: qui no ha tingut amants o almenys s’ha enamorat alguna vegada en política?

És un altre dels seus al·licients?

I no ho censuro, però sí que critico que hotels, viatges, sopars, copes i regals es paguin amb diners públics.