La corredora, Elena Congost, es va quedar sense la medalla de bronze en la cursa de París diumenge, l'últim dia dels Jocs Paralímpics, perquè va soltar breument la corda que l'unia al seu guia, una violació del reglament, quan ell va perdre l'equilibri després de patir una rampa. "Estic destrossada". Elena Congost, atleta barcelonina de 36 anys que havia creuat en tercera posició la prova de marató T12 per a discapacitats visuals, amb prou feines va poder assaborir el bronze en els Jocs Paralímpics de París. L’organització, emparant-se amb un reglament que va mostrar la seva cara més cruel, va decidir desqualificar-la. A pocs metres de la meta, quan el seu guia, Mia Carol, amb prou feines podia aguantar-se dret per culpa de les rampes, Congost va decidir ajudar-lo estirant d'ell. Estava a punt de caure a terra. En un moment va deixar anar la corda. Suficient per ser castigada. "És injust, surrealista", es va queixar Congost en assabentar-se de la sanció. "És que això no és una trampa", continuava la maratoniana, que no es podia creure que no li atorguessin la medalla. Congost, amb Mia Carol, va travessar la meta amb una marca personal de 3:00.48.
Malgrat que en els últims metres, gairebé aturada, va haver de tirar del seu guia. Va deixar anar uns segons la corda per por que Carol caigués. Suficient per quedar-se sense premi. L’article 7.9.5 deixa clar que el corredor i el guia no poden deixar anar corda. I els jutges van ser inflexibles. "Em desqualifiquen perquè, a deu metres de la meta, deixo anar la corda un segon perquè el meu guia cau de morros a terra. I torno a agafar-la per poder entrar a la meta", intentava argumentar Congost al final de la prova.
La següent atleta venia tres minuts per darrere. Només va ser un acte reflex que hauria fet qualsevol ésser humà: aguantar una persona que està caient. Però això no vol dir que hi hagi cap mena de benefici ni ajuda. De fet, es veu clarament que paro en sec", deia l’atleta catalana, que se sentia completament frustrada: "No hi trobo cap explicació.
És trist perquè, a més, venia sense beca. I ara tampoc l’aconseguiré. Tornaran a deixar-me fora de tot malgrat que he demostrat tot el que puc fer". "No m’han desqualificat per fer trampes, sinó per ser persona. Per ajudar algú", va exclamar.
Ja sé que el reglament és el reglament, i s'ha d'aplicar si o si, però i l'esperit olímpic?.
Informen els mitjans que El Comitè Paralímpic Espanyol sol·licitarà una beca per a ella. "Considerant la magnífica actuació duta a terme per Elena, plantejaran la concessió d'una beca en la pròxima reunió del panell de decisió.
Amb informació de el periódico/cat/.
Tags:
DESTACADES
Se ve que la rigidez de las normas desplazan la buena voluntad. Eso prueba el "valor" de las competiciones que son competividades a sangre y fuego. Como buen mercado.
¿y donde está el espíritu olímpico?.
No entiendo porqué se les ha desclasificado, si precisamente lo bueno del caso es que se nos conmina a ayudar cuando uno desfallece.
Salut
Miseries dels jutges paralímpics, o excés de zel.
Salut.
El cervell hauria de estar per sobre de reglaments.
I el sentit comú, però ja ho veus. Almenys el Comitè Paralímpic espanyol ha reaccionat positivament.
Es triste, pero es así, las normas se hacen para cumplirlas y más en unos juegos olímpicos, ese es el verdadero espíritu de la competición. Tú como ciclista, sabes lo que cuesta subir en montaña , supongo que no aguantas ni la más mínima infracción en las carreras ciclistas.
Estoy "molio",por seguir el ritmo que me impuso ayer mi nieta, pero pude. No sabes la alegría interna que me produce.
Saludos.
Lo sé, pero estaban a cuatro pasos de la meta y se soltó solo un momento. Podían haber hecho la vista gorda y nadie habría reclamado.
Saludos.
Siempre hay gente que reclama, además está el asunto de la beca ,honores, prestigio para el pais ,estamos hablando de Olimpiada.
La foto, es triste, muy triste, pero es la competición.
Saludos.
Lo de la beca parece que está en vias de arreglarse, el Comité paralímpico se ha puesto a trabajar en ello.
Saludos.