La corredora, Elena Congost, es va quedar sense la medalla de bronze en la cursa de París diumenge, l'últim dia dels Jocs Paralímpics, perquè va soltar breument la corda que l'unia al seu guia, una violació del reglament, quan ell va perdre l'equilibri després de patir una rampa. "Estic destrossada". Elena Congost, atleta barcelonina de 36 anys que havia creuat en tercera posició la prova de marató T12 per a discapacitats visuals, amb prou feines va poder assaborir el bronze en els Jocs Paralímpics de París. L’organització, emparant-se amb un reglament que va mostrar la seva cara més cruel, va decidir desqualificar-la. A pocs metres de la meta, quan el seu guia, Mia Carol, amb prou feines podia aguantar-se dret per culpa de les rampes, Congost va decidir ajudar-lo estirant d'ell. Estava a punt de caure a terra. En un moment va deixar anar la corda. Suficient per ser castigada. "És injust, surrealista", es va queixar Congost en assabentar-se de la sanció. "És que això no és una trampa", continuava la maratoniana, que no es podia creure que no li atorguessin la medalla. Congost, amb Mia Carol, va travessar la meta amb una marca personal de 3:00.48. 
Malgrat que en els últims metres, gairebé aturada, va haver de tirar del seu guia. Va deixar anar uns segons la corda per por que Carol caigués. Suficient per quedar-se sense premi. L’article 7.9.5 deixa clar que el corredor i el guia no poden deixar anar corda. I els jutges van ser inflexibles. "Em desqualifiquen perquè, a deu metres de la meta, deixo anar la corda un segon perquè el meu guia cau de morros a terra. I torno a agafar-la per poder entrar a la meta", intentava argumentar Congost al final de la prova. 
La següent atleta venia tres minuts per darrere. Només va ser un acte reflex que hauria fet qualsevol ésser humà: aguantar una persona que està caient. Però això no vol dir que hi hagi cap mena de benefici ni ajuda. De fet, es veu clarament que paro en sec", deia l’atleta catalana, que se sentia completament frustrada: "No hi trobo cap explicació. 

És trist perquè, a més, venia sense beca. I ara tampoc l’aconseguiré. Tornaran a deixar-me fora de tot malgrat que he demostrat tot el que puc fer".  "No m’han desqualificat per fer trampes, sinó per ser persona. Per ajudar algú", va exclamar. 

Ja sé que el reglament és el reglament, i s'ha d'aplicar si o si, però i l'esperit olímpic?. 

Informen els mitjans que El Comitè Paralímpic Espanyol sol·licitarà una beca per a ella. "Considerant la magnífica actuació duta a terme per Elena, plantejaran la concessió d'una beca en la pròxima reunió del panell de decisió.

Amb informació de el periódico/cat/.