Hi ha històries surrealistes i després hi ha la d'Elisabet Oliver. Aquesta barcelonina, de 52 anys, va perdre el seu pare el 28 de maig passat. Alfons va morir a Manresa als 78 anys a l'hospital Sant Andreu, per això van fer els tràmits al Registre Civil d'aquesta localitat per inscriure'n la defunció. El problema? Per error, van certificar la seva també, com explica a la carta que va enviar a La Vanguardia i que va ser publicada ahir. Aleshores no ho sabia, però era l'inici d'un periple que tot just ha acabat aquesta setmana.
Com va saber que administrativament era morta? A principis de juliol, va rebre una trucada de la companyia que gestiona les nòmines de la seva empresa. Havien rebut una incidència de la Tresoreria General de la Seguretat Social i el problema tenia relació amb la cotització d'una persona que constava com a difunta al registre civil. Va resultar que la morta era ella. “No m'ho creia”, confessa.
A partir d'aquí, va començar a estirar el fil. La primera cosa que va fer va ser acostar-se fins al Registre Civil de Barcelona, on resideix. “Vaig ser sense cita prèvia perquè era impossible aconseguir-ne una”. Després de suplicar als guàrdies de seguretat que la deixessin passar, va aconseguir parlar amb un jove que li va confirmar el que es temia: constava com a difunta. El mateix treballador li va dir que hauria d'anar ella mateixa al Registre Civil de Manresa perquè intentava comunicar-s'hi i no agafaven el telèfon.
Va ser llavors quan va demanar ajuda al gestor que havia tramitat la certificació de defunció del seu pare. Allà va saber que dies després d'haver-la donat per morta, el Registre Civil de la capital del Bages havia cancel·lat la seva defunció en adonar-se de l'error, i el gestor va demanar una còpia del document de cancel·lació. Amb l'escrit, va tornar al Registre Civil de Barcelona i una altra sense cita prèvia -“és impossible obtenir-ne una”-, de manera que va haver de suplicar novament a la porta que la deixessin entrar. Va localitzar el treballador que l'havia atès el primer dia i aquest li va informar que, a més del document de cancel·lació, necessitava un certificat de fe de vida. “Em va dir que tornés un altre dia, que preguntés per una persona concreta i que m'ho expedirien”.
Amb tots dos documents, ia mitjans de juliol, es va personar en una administració de la Tresoreria General de la Seguretat Social. I sí, els vigilants no la van deixar entrar. Els va haver d'explicar, “davant de les persones que esperaven davant de l'edifici”, que constava com a difunta. “Imagina't com em miraven”. Al final, va aconseguir estovar el seu cor i, un cop a dins, un treballador va semblar solucionar-li el problema. “Sort que no està cobrant una pensió, perquè l'hauria deixat de percebre”, li va dir.
“Sort que no està cobrant una pensió, perquè l'hauria deixat de percebre”. Creient que tot estava arreglat, va marxar. Però només va ser un altre miratge. Dies més tard, va intentar accedir a la pàgina web del CatSalut sense èxit, per la qual cosa va anar al seu CAP. Allà li van confirmar els pitjors presagis: estava donada de baixa per defunció. I el pitjor: no els ho podien solucionar. En aquell moment va ser conscient que, "encara estant al mateix edifici", la Tresoreria General de la Seguretat Social i l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) "no es comuniquen entre ells ni comparteixen informació".
No va haver de tornar a faltar a la feina per fer l'enèsima visita a la seu d'un organisme institucional, en aquest cas l'INNS, i, com en les anteriors, sense cita prèvia. No cal dir que tampoc la van deixar entrar. Després d'un altre reguitzell de súpliques, una funcionària li va dir que estava tot bé, i ella va respondre que ho dubtava. Al final, li van facilitar un número de telèfon on trucar on, li van assegurar, li donarien cita per a un altre dia.
Ara sí amb cita, i quan ja era al mes d'octubre, es va personar a l'INNS el dia estipulat. La funcionària que la va atendre en teoria li va resoldre l'embolic. Però, de nou, va ser un altre miratge, i ja n'anaven uns quants. Quan va tornar al CAP, li van explicar que seguia constant com a difunta i que havia de tornar a acudir a l'INNS perquè li expedissin un document que certifiqués el seu dret a rebre assistència sanitària. Amb una paciència fora del comú, va fer religiosament de nou el que li van demanar i va tornar al CAP amb el document a la mà. Quedava ja l'assumpte tancat? No. Li van comunicar que ells no podien fer la modificació i que hauria d'esperar uns dies.
Ja amb la mosca darrere de l'orella (i amb raó), aquest dimecres va tornar a absentar-se de la feina per dirigir-se a l'Institut Català de la Salut. La van rebre, la van escoltar i… la van tornar a derivar a un altre lloc. "Em van dir que havia d'anar al Servei Català de la Salut, que el meu CAP depenia d'aquest organisme". Ara sí, van aconseguir eliminar-li del sistema la data de defunció. Finalment, tornava a la vida administrativa. La terrenal, sortosament, no l'ha abandonada mai, tot i que ha pogut estar en risc després del periple pel qual l'han fet passar. - Josep Fita, lavanguardia.com
0 Comentaris