HOMENATGE A 554 SENSE SOSTRE

Una placa per a Miguel, Lidia o Souleyman: estudiants de Barcelona homenatgen 554 sensesostre morts al carrer. Es tracta d'una campanya de la Fundació Arrels i juntament amb 14 centres educatius recorda la història i el nom de mig miler de persones sense llar mortes a la ciutat a la darrera dècada.

Ronda Universitat, Plaça Catalunya, la Rambla i la catedral de Barcelona. La llista pot semblar una ruta turística pel centre de la capital catalana, però per als estudiants del Grau Superior d'Integració Social del centre d'estudis CEDESCA avui és una mica més. Per a aquests joves es tracta dels llocs on van viure i van morir ciutadans sense llar, però amb noms i història, als quals han homenatjat aquest dijous amb la col·locació de plaques. La iniciativa l'han dut a terme un total de 14 centres educatius de la ciutat i forma part d'una campanya de la Fundació Arrels, que aquests dies recorda les persones sense sostre mortes durant la darrera dècada als carrers de Barcelona. Són un total de 554 homes i dones.

Rabab, estudiant de 18 anys, era l'encarregada aquest dijous de col·locar les plaques de Lidia, de 47 anys, i de Souleyman, que només en tenia 20 quan va morir. Tots dos noms llueixen a la paret de l'entrada de la parròquia de Santa Anna, al centre de la ciutat, amb dos noms més: Haroldo, de qui no se sap l'edat, i Abdessamal, que tenia la mateixa edat que l'estudiant , 18 anys. Cada làmina va acompanyada d'un lema: “Viure al carrer mata”.

“És habitual, sempre les veiem al carrer [les persones sense llar]”, explica Rabab, “no ens ha sorprès el lloc on han mort, però sí l'edat, que siguin gent tan jove”.

“De vegades es relaciona la gent sense sostre amb la gent gran i en veure persones de 20 o 30 anys impacta”, explica la Carme Larrosa, la professora de Rabab. Ella ensenya al grup del cicle d'FP d'Integració Social i, dins del seu temari, ja investiguen sobre sensellarisme, però assegura que a través d'aquesta activitat aconsegueixen que els alumnes comprenguin millor la situació d'aquests col·lectius en risc i també donen a conèixer el treball de la Fundació Arrels. “Pocs es paren a pensar que són persones i tenen les seves històries al darrere”, reflexiona la docent.

La campanya d'Arrels persegueix denunciar els riscos per a la salut de quedar-se sense llar, una realitat que pateixen a Barcelona més de 3.000 persones, segons el darrer recompte de l'entitat del 2023. El treball en col·laboració amb els instituts comença a les aules, on prèviament els alumnes aborden amb els seus professors el fenomen del sensellarisme. Després continua als carrers, on els estudiants col·loquen les plaques de cartró negre amb el nom, l'edat i la data de defunció de cada persona.

A més, els alumnes fan també una ruta pels llocs marcats per conèixer la història de cada persona sense llar morta i finalment, el dia 30 d'octubre, en un esdeveniment obert a tot el públic a la plaça de la Catedral de Barcelona, ​​la Fundació Arrels recordarà aquelles persones que malvivien al carrer i que han mort durant el 2024.

Durant la ruta per col·locar les plaques, la darrera parada de la classe de Rabab és a la Rambla, on queda penjada la de Miguel A. Aquest home, nascut a Terol, tenia 74 anys. Tot i no ser gaire parlador, sempre apreciava compartir un cafè o un gelat amb les persones de la Fundació Arrels. Mai no va voler acceptar les propostes que li feien per anar a un alberg. Ja de gran, es conformava amb fumar uns cigars de la marca Victòria i deixar passar les hores veient passar turistes pel centre de Barcelona, ​​fins a l'agost de 2023 va morir.

Tot i que les plaques commemoratives són de cartró i fàcilment seran retirades del carrer per la pluja, el vent o per les mateixes persones que passegen, la Fundació Arrels juntament amb altres entitats fa ja nou anys que homenatgen els morts, impedint que caiguin a l'oblit. "Les persones que moren al carrer tenen dret al record", explica Beatriz Fernández, directora de la Fundació Arrels. Aquest és el tercer any que el projecte incorpora a més als centres educatius.

"A les xifres d'aquest any que es publicaran properament veiem un lleu augment [en el nombre de morts]", apunta la directora d'Arrels. Explica que això és degut, en part, al fet que les entitats fan una feina cada vegada més atenta i meticulosa de seguiment de les persones sense llar. Així i tot, poder explorar les causes reals de les defuncions és un gran repte, ja que les fundacions i plataformes que col·laboren amb els sense sostre no tenen accessos a les seves autòpsies ni a cap informe mèdic de la seva mort.

"La mitjana de vida d'una persona que viu al carrer és d'entre 42 a 52 anys", explica Fernández. Aquesta xifra queda més de 40 anys per sota de la mitjana de la població general de Barcelona, ​​que és a 83 anys. Aquestes persones, que tenen una alta mobilitat a causa de no tenir on viure, difícilment es vinculen a un centre d'atenció primària i, per tant, en cas d'estar malalts o tenir alguna condició crònica, no poden anar a revisions, cosa que porta a un deteriorament més fàcil del seu estat. "Viure al carrer provoca un empitjorament de la salut i en molts casos una mort prematura", conclou la directora de la fundació.

Les dades també revelen un augment en els grups d'edat més joves, reduint la mitjana d'edat a 43 anys, segons els resultats de l'informe del 2023 'Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar¡. A més, la directora de la fundació explica que sortir de deixar enrere el carrer és molt complicat, perquè fins i tot si la seva situació millorés “no podrien accedir al mercat privat de l'habitatge de Barcelona o Catalunya, que requereix una situació econòmica estable”. La Renda Garantida de Ciutadania, que ara complementa l'Ingrés Mínim Vital, no arriba per a un lloguer.

"Per temes de salut o d'edat no poden accedir al mercat laboral i, sense un suport al darrere, és molt difícil que puguin tirar endavant perquè no hi ha un sistema d'habitatge públic adequat", insisteix Fernández.

“Quan algú imagina el seu futur de petit, no somia ser una persona sense llar”, explica la directora de la fundació. El sensellarisme és un problema que s'interrelaciona amb diversos factors de risc. Problemes familiars, pèrdues emocionals o acomiadaments poden portar una persona a no tenir una xarxa de suport ia acabar dormint als carrers. Ella recorda un antic col·laborador de l'entitat que solia defensar que “estem més a prop d'acabar al carrer que de tenir un iot”

Tot i que és una realitat tan propera, la ciutat de Barcelona s'ha tornat gradualment més hostil cap a aquestes persones sense lloc on anar. Segons denuncia l'entitat, amb la implementació del 'Pla Endreça', la capital catalana s'ha tornat més rígida a l'hora d'aplicar les lleis de convivència, impedint que les persones sense llar tinguin on deixar les seves pertinences, així com sancionades més freqüentment. Des de la fundació defensen que viure al carrer no és un problema de convivència, sinó una vulneració del dret a l'habitatge, i, per tant, no hauria de ser regulador de la mateixa manera. Mariona Jerez a el diario.es