L'Ajuntament de Lleó ha rebut una condemna que l'obligarà a abonar gairebé 150.000 euros a un funcionari del Consistori de la capital en considerar provat el tribunal que el va sotmetre durant anys, a una gran sobrecàrrega de treball, forçant-lo a assumir la feina de tres persones des de l'any 2014 fa una dècada.
El Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Lleó estima part dels arguments del funcionari públic demandant, que a més és l'advocat de l'Assessoria Jurídica del mateix Ajuntament, i que es va defensar a si mateix en el procés. D'aquesta manera, la sentència, que encara és recurrible al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Castella i Lleó, ha xifrat en 149.858 euros la indemnització que el Consistori haurà de pagar per sotmetre'l durant anys a una excessiva sobrecàrrega de treball. La petició inicial era gairebé mig milió d'euros, 491.446,49 euros, més danys morals. El lletrat, que és funcionari de carrera, va començar a patir la sobrecàrrega laboral des del 2014, quan un dels seus companys de l'àrea jurídica municipal es va donar de baixa per incapacitat temporal, que posteriorment va ser permanent i va derivar en la mort. La plaça va quedar sense cobrir, ni de manera temporal ni definitiva, i per això l'advocat es va veure obligat a assumir part de la feina del seu company. A aquesta situació es van venir a sumar les baixes d'un altre lletrat del servei, el qual entre el 2016 i el 2019 va estar en incapacitat temporal en diverses ocasions i que finalment va passar a situació de serveis especials el març del 2020. El jutge admet que durant tot aquest temps, l'Ajuntament no va cobrir les vacants de forma definitiva, només el 2020 va designar una empleada municipal per a una de les places, per poc temps, i el 2022 dos lletrats interins més, si bé el dany laboral estava fet. Les queixes que va elevar durant anys, verbalment i escrit, no van impedir que en molts moments l'empleat hagués d'assumir la feina de tres funcionaris. El Jutjat ha considerat que l'Ajuntament de Lleó va permetre un "anormal funcionament" de l'Administració, a l'actual amb "passivitat" a les contractacions i no prendre les mesures necessàries per cobrir les vacants i allargar la sobrecàrrega de treball del lletrat per un temps exagerat , ressaltant que la situació era “previsible i evitable”, perquè tenia coneixement de la càrrega laboral excessiva. Aquesta sobrecàrrega de treball no només va vulnerar els drets del funcionari sinó que també va constituir un incompliment de les obligacions de prevenció de riscos laborals per part de l'Ajuntament, basant-se sobretot en la decisió judicial, que la titlla de greu per a la seva salut. Tot i no acreditar-se de forma directa el dany físic o psicològic patit, l'exposició perllongada a l'estrès laboral constitueix un dany indemnitzable, conclou. Perquè "la imposició d'una càrrega de treball exorbitant, i el risc psicosocial inherent a ella, constitueix per si mateixa un dany real i efectiu", conclou el jutge. També recull una sentència prèvia del TSJ de Castella i Lleó de l'any 2020, amb una altra condemna a l'Ajuntament per un cas que veu semblant a un altre funcionari, generant-li fatiga i ansietat. En el cas d'ara, el tribunal del Contenciós destaca que ni tan sols consten informes de prevenció de riscos laborals, cosa que agreuja la negligència de l'Administració.
Al primer que em digui que els funcionaris no treballen i s'escaquegen, li etzibo dues coltellades ben donades, que ni les d'Abraham al seu fill. Tot i que no seria aquest el cas de Bartleby, que estic segur estaria profundament molest amb aquest tipus tan treballador.
Quina vergonya, quin descrèdit, quina indignitat per al gremi de funcionaris, es diria Bartleby, i no només ell. Tants anys de fer el dropo i aquest indesitjable lleonès ha capgirat aquesta tasca ingent en quatre dies.
Funcionarios hya como en todos los gremios, buenos, normales y malos. Cuando se gana las batallas los grandes generales se quedan con los méritos, cuando las pierden echan la culpa a la tropa. AQui lo unico que pasa es que hay más generales que soldados y no solo en el empresa publica.
ResponEliminaUn saludo
Y cuando este señor se encontraba mal, durante estos años, ¿quedaba todo paralizado?, dado que los otros dos empleados estaban desaparecidos?
EliminaNo entiendo . ¿Cuántos años hacien trabajo de tres? ¿y los otros dos?..no hubo suplencias? nadie se percató de la mesa y los papeles amontonados de este señor?
Allí no había ni alcalde, vamos, porque no lo entiendo.
Daniel, él vuelva usted mañana no es un invento, podría explicarte un sinfín de anécdotas de malos funcionaros, aunque reconozco no es igual ahora que antes.
EliminaMiquel, recorda l'anècdota que vaig explicar d'un funcionari que duia 5 anys de baixa per depressió, que precisament m'ho va solucionar l'Ernest Maragall, i l'altre funcionari que posteriorment em va dir que amb 30 mil raons, uns documents pendents de signatura, passarien de sota a damunt de tot d'una pila pendent de signar. O a una senyora que conec que va entrar a la Generalitat a ocupar un càrrec d'un cert nivell i al cap d'un mes, li varen dir que afluixes, que no treballes tant. Que feia quedar malament a la resta. I com aquests la tira.
EliminaPara que rajen de los funcionarios,que si hay muchos,que no fabrican,que no trabajan.Ahora eso sí, exigiendo celeridad,atención, amabilidad.Los ayuntamientos,las comunidades,son racanas en convocar plazas y tratan de hacer apaños con lo que tienen,consecuencias mal servicio ,abuso .
ResponEliminaNi se te ocurra coger un cargo de director de instituto,terminas agotado y loco,como ejemplo.
Saludos
Nadie, o casi nadie, quiere cargos de responsabilidad, no sale a cuenta.
ResponEliminaSaludos.