L'art rupturista és sempre un parany diabòlic. Si no participes del joc, ets un conservador, un grinyolin o les dues coses alhora. Si el teu entusiasme és excessiu, potser et prenen els cabells. Miquel Barceló no deixava de somriure després de mostrar el quadre commemoratiu dels 125 anys d'història. Gairebé amb tota seguretat era de satisfacció. Però sempre hi ha el dubte.
El que sí que té l'art rupturista és que genera reaccions i acciona palanques –perdó– que intenten associar el que veus amb el que ja has vist. Intentes entendre-ho i si no, sentir-ho. Jo vaig veure Kubala –i Joan Laporta també–. Barceló no ens va donar el gust de cap dels dos. Va dir que el seu model era Messi però dins de Messi tenia tot un equip de futbol i un sistema de joc (i una paella marinera, afegeixo), per això sembla més fornit que l'argentí. Llicències d'artista.
A més de Kubala, la meravella rupturista de l'artista barcelonista em va recordar un regal que em van fer fa anys. Consistia en una sessió de mitja hora d'ictioteràpia, que consisteix a submergir els peus en un petit tanc d'aigua, on uns peixets que responen al nom de Garra Rufa netegen i exfolien les cèl·lules mortes de la pell dels peus. La ictioteràpia és una tècnica ancestral… turca. Tenint en compte que la concessionària que s'està encarregant del Camp Nou també és turca, ¿Miquel Barceló està tractant de dir-nos alguna cosa? I els peixets netejant cèl·lules mortes, a què es referia? Als mitjans de comunicació sempre alerta pel que fa a excessos, ocultacions i misteris comptables? Són els peixets Garra Rufa consultors…? Qui ho sap.
El que és cert és que a més a més de talentosa i plena de significats, l'obra no va ser de factura fàcil. El mateix Barceló ho va admetre: “Pensava que no en sortiria. Vaig trigar. He treballat mesos en això. Vaig començar a dibuixar-lo a Mallorca, després, fa tres mesos, a Barcelona (…). Però va ser divertit”. Ho continua sent, de divertit. També ens va eximir Barceló de donar voltes al Messi kubalitzat: “No sé què s'ha de veure al quadre. Però aquí hi ha moltes figures humanes, a dins hi ha un equip de futbol. Onze i alguns més. Vegetals, minerals, animals, peixos... Fins i tot una gamba”. Exacte. La clau és la gamba. Però qui és la gamba…? Deco? Pedri? Guardiola? La gamba és el McGuffin, la clau de tota la simbologia mística del quadre.
Està bé haver encarregat per segona vegada una obra pictòrica a algú que no és pintor, primer a Tàpies i ara a Barceló, gamba la gamba, o llagostí, llagostí, no sé quin dels dos mariscs és, encara que Carlos Zanón s'inclina per la gamba. Ja sé que és difícil agradar a tothom al món de l'art, però almenys el bo d'en Jan podria haver encarregat l'obra a un artista qualificat. Ben mirat, l'obra?, més que a Messi o Kubala, em recorda a Ronaldinho sortint de la discoteca a les tantes de la matinada, ballant una samba anant cap al gimnàs. Potser no està tan malament, si es tracta de retratar el Barça.
A la vanguardia estan duent a terme una enquesta, de moment el 76% no els agrada l'obra de Barceló.
Sin un Iniesta, un Busquets y un Xavi y un Alba de los mejores tiempos, también Messi hubiera sido el mismo.
Me hace gracia cuando jugaba con la selección argentina y decían que allí no hacía nada...¿qué iba a hacer?, si aquí todo se formaba en torno de él, y tanto se formó que mandó a la quiebra al Barcelona.
Y de aquello, esto.
Salut
Es lo de los polvos y los lodos, pero Messi aportó mucho más al Barcelona de lo que costó. Bueno, y con la selección argentina, ha ganado un mundial y un par de Copas de América.
Salut
Escasamente medio minuto dedico a mirar el pastiche. ¿Es tembleque, baile de San Vito o estertor de un equipo millonario? Por lo demás, las teologías de los futboleros no me interesan.
A mí me recuerda a Ronaldinho cuando bailaba.
134 años tiene el Recreativo de Huelva, que no está mal.
Saludos
Se fundó un 18 de diciembre de 1889 por iniciativa del médico escocés William Alexander Mackay, y su primer presidente fue Charles Adam.
No tengo tan claro , que Messi
hubiera sido el mismo sin Iniesta
o Xavi, lo que es seguro es , que
después de llevarse el mundial
con su selección, su carrera es ,
de largo , mejor que la de Cristiano,
otro día , hablamos del balón de
oro que le dieron , el año que debió
ser, o para Iniesta, o Xavi. .
¿Míralo al revés, sin Messi, Busquests, Xavi e Iniesta habrían sido lo fueron?
Si jo fos Barceló, també riuria a rebentar. Una altra gracieta més del carallot de Laporta. El que venia a salvar l'economia del club, es gasta una burrada en aquesta merda.
Sort que les noies, ens donen alegries.
Es veu que Laporta no gosa dir que el rei va despullat, amb el que li deu haver costat el cartellet, qualsevol diu que no li agrada.