UGANDA, PAÍS D'ACOLLIDA

El govern neerlandès, que inclou la dreta radical, ha anunciat aquest dimecres que està explorant la possibilitat de deportar i allotjar a Uganda als sol·licitants d'asil procedents de països africans que hagin esgotat tots els recursos legals per aconseguir la residència legal a Països Baixos, a canvi d'una compensació econòmica per a Kampala. La ministra neerlandesa de Comerç Exterior i Cooperació al Desenvolupament, la ultradretana Reinette Klever, ha anunciat, durant una visita de treball a Uganda, que la seva col·lega, la ministra de Migració i Asil, Marjolein Faber, desenvoluparà aquesta idea i avançarà que el govern ugandès no està en contra del plantejament i que se li oferirà una compensació econòmica a canvi. La idea és deportar i allotjar a Uganda els sol·licitants d'assil, que, procedents de països d'Àfrica, hagin estat ja rebutjats als Països Baixos després de recórrer a totes les vies legals possibles, i l'objectiu és que, des de Kampala, siguin retornats al seu país d'origen.

“El que al final volem és reduir la migració. Per al govern, és important que els qui hagin esgotat els seus recursos legals tornin al seu país d'origen. I aquí és on a vegades s'estanca la situació”, ha assenyalat la ministra Klever, que ha assegurat que els Països Baixos tenen “una llarga relació amb Uganda i aquest és un país hospitalari”, per la qual cosa Faber “continuarà explorant els possibilitats”.

Uganda té el camp de refugiats més superpoblat de tot Àfrica: un milió sis-centes mil persones. Més del doble que la Unió Europea, en termes de percentatge de la població. Però les retallades financeres podrien posar en perill aquest model de portes obertes. La majoria dels refugiats fugen dels veïns Sudan del Sud i República Democràtica del Congo, tots dos amb inacabables abusos, violència i enfrontaments. El 81% dels refugiats són dones i nens, que sovint han fugit després que els seus llogarets fossin assaltats i els seus marits i pares assassinats. A l'assentament de Nakivale, llar de 185.000 persones al sud-oest d'Uganda, a prop de la frontera amb Tanzània, arriben nous refugiats ininterrompudament.

Em pregunto fins a quin punt poden caure més baix aquests miserables dirigents europeus, com Klever o Meloni, amb la connivència – sembla de Von der Leyen. Veieu ara la seva misèria moral i ètica, la seva inhumanitat. Com tan indignament representen els bandejats valors europeus,

ACNUR DES DE GINEBRA  INFORMA – Uganda acull un nombre cada vegada més gran de persones procedents del Sudan – més de 33.000 persones, 19.000 de les quals han arribat a Kampala des de principis del 2024 – a la recerca de seguretat davant d'una guerra que fa més d'un any que assola al país. La majoria de les persones que arriben del Sudan són de Khartum, i moltes tenen estudis universitaris. Incloses les sudaneses, cada setmana arriben a Uganda una mitjana de 2.500 persones, sobretot de la República Democràtica del Congo i el Sudan del Sud, impulsades principalment pels conflictes en curs i els problemes relacionats amb el clima. La contínua afluència de persones refugiades no apareix en els titulars, però, combinada amb l'escassetat de fons, exerceix una pressió important sobre els serveis de protecció i assistència que es presten als refugiats ia les comunitats que els acullen, cosa que posa en perill el règim de protecció sòlid i el model de resposta als refugiats d'Uganda.

A causa dels dèficits de finançament, el sector salut -que atén tant la població refugiada com la d'acollida circumdant- ja s'ha vist durament afectat. S'ha hagut de reduir el personal dels centres de salut i no hi ha prou subministraments per cobrir les necessitats crítiques de salut.

Un brot de conjuntivitis (malaltia dels ulls vermells) a tot el país també ha afectat diversos assentaments de refugiats. Per exemple, s'han registrat 141 casos a l'assentament de Nakivale i es tem que pugui empitjorar a causa de l'escassetat d'aigua i sabó, que afecta la higiene. Persisteixen els problemes de salut mental. En les darreres dues setmanes s'han registrat quatre intents de suïcidi entre els refugiats d'Adjumani –dos joves–, fet que posa de manifest la vulnerabilitat de la joventut i la necessitat d'augmentar intervencions específiques.

Les escoles estan saturades i no hi ha prou docents ni material educatiu, cosa que dificulta l'educació de la infància, que representa més de la meitat de la població total refugiada. Els serveis crítics de protecció també es veuen obstaculitzats. Per exemple, el registre de la població refugiada pateix grans retards per manca de material i equips necessaris per agilitzar el procés. Les inversions per donar suport als refugiats amb activitats generadores d'ingressos s'han hagut de reduir, amb el consegüent efecte dòmino en els esforços perquè els refugiats depenguin menys de l'ajuda.

ACNUR i alts funcionaris ugandesos van visitar socis clau, com els governs de Dinamarca, els Països Baixos i Bèlgica, així com institucions de la Unió Europea, per posar en relleu el profund impacte de la reducció del finançament i advocar per recursos addicionals. ACNUR va destacar la importància del suport dels donants per alleujar la difícil situació dels refugiats i les seves comunitats d'acollida, posant èmfasi en el compromís infrangible d'Uganda per complir les promeses cap a una major inclusió socioeconòmica i autosuficiència de les persones refugiades realitzades al Fòrum Mundial sobre els Refugiats 2023.

Uganda acull el nombre més gran de refugiats i sol·licitants d'asil d'Àfrica, amb gairebé 1,7 milions de persones procedents principalment del Sudan del Sud i la República Democràtica del Congo, i no obstant el 2023 es trobava entre les 13 operacions amb menys finançament de ACNUR a tot el món. El 2024, el Pla Nacional de Resposta als Refugiats d'Uganda (UCRRP, per les sigles en anglès), que busca 858 milions de dòlars nord-americans per a 96 socis per tal de donar suport a més de 1,67 milions de persones refugiades i 2 ,7 milions de membres de les comunitats d'acollida, ha rebut només el 13% dels fons que necessita.

Durant dècades, Uganda ha estat a l'avantguarda de l'assistència a la població refugiada i ha estat un far d'estabilitat a la regió, adoptant polítiques progressistes que exemplifiquen el Pacte Mundial sobre els Refugiats, que permet que les persones refugiades tinguin terres i llibertat de moviment, i resideixin en zones urbanes sempre que puguin mantenir-se per si mateixes.

Els refugiats van devastar el bosc a Uganda per obtenir llenya. Ara treballen per rehabilitar-ho.