Sobtadament es va despertar sobresaltat, i es va adonar que no sabia qui era, ni que estava fent aquí, en una fàbrica de municions. No podia recordar el nom ni què havia estat fent. No podia recordar res.

La fàbrica era enorme, amb línies d'acoblament, i cintes transportadores, i amb el so de les parts que estaven sent acoblades.

Va prendre un dels revòlvers acabats d'una caixa on estaven sent, automàticament, empaquetats. Evidentment, havia estat operant a la màquina, però ara estava parada.

Recollia el revòlver com una cosa molt natural. Caminà lentament cap a l'altra banda de la fàbrica, al llarg de les rampes de vigilància. Allà hi havia un altre home empaquetant bales.

–Qui Sóc? –li va dir pausadament, indecís.

L'home va continuar treballant. No va aixecar la vista, feia la sensació que no l'havia sentit.

–Qui sóc? Qui sóc? – va cridar, i encara que tota la fàbrica va retrunyir amb el ressò dels seus salvatges crits, res no va canviar. Els homes van continuar treballant, sense aixecar la vista.

Va agitar el revòlver al costat del cap de l'home que empaquetava bales. El va colpejar, i l'empaquetador va caure, i amb la cara, va colpejar la caixa de bales que van caure a terra.

Ell en va recollir una. Era el calibre correcte. En va carregar diverses més.

Escolto el clic-click de petjades sobre ell, es va tornar i va veure un altre home caminant sobre una rampa de vigilància. «Qui sóc?» , li va cridar. Realment no esperava obtenir resposta.

Però l'home va mirar cap avall i va començar a córrer.

Va apuntar el revòlver cap amunt i va disparar dues vegades. L'home es va aturar, i va caure de genolls, però abans de caure va prémer un botó vermell a la paret.

Una sirena va començar a udolar, sorollosament i clarament.

«Assassí!, assassí!, assassí!» – van bramar els altaveus.

Els treballadors no van aixecar la vista. Van continuar treballant.

Va córrer, intentant allunyar-se de la sirena, de l'altaveu. Va veure una porta, i va córrer cap a ella.

La va obrir, i quatre homes uniformats van aparèixer. Li van disparar amb armes d'energia estranyes. Els raigs van passar pel seu costat.

Va disparar tres vegades més, i un dels homes uniformats va caure, la seva arma va ressonar en caure a terra.

Va córrer en una altra adreça, però més uniformats arribaven des de l'altra porta. Va mirar furiosament al voltant. Estaven arribant de tot arreu! Calia escapar!

Va grimpar, més i més alt, cap a la part superior. Però n'hi havia més. El tenien atrapat. Va disparar fins a buidar el carregador del revòlver.

S'hi van acostar, alguns des de dalt, altres des de baix. «Si us plau! No dispareu! ¡No s'adonen que només vull saber qui soc!»

Van disparar, i els raigs d'energia el van abatre. Tot es va tornar fosc…

Els van observar com tancaven la porta darrere seu, i llavors el camió es va allunyar. «Un es converteix en assassí de tant en tant», va dir el guarda.

«No ho entenc», va dir el segon, gratant-se el cap. «Mira aquest. Què era el que deia? Només vull saber qui soc. Això era”.

Semblava gairebé humà. Estic començant a pensar que estan fent aquests robots massa bé.»

Van observar el camió de reparació de robots desaparèixer pel revolt. 

L'ASSASSÍ, Un conte de Stephen King.