OBVIETATS ÒBVIES

Mirador exemplar núm. 4, és la continuació de 'el marmessor de la ignorància', on hi havia aforismes que es varen quedar pel camí i altres que hi vaig anar afegint. No es va publicar, de fet ni me'n vaig preocupar que es fes, a la que vaig tenir els blocs vaig tenir clar que ja no publicaria res més, no cal. Mirador va ser una revista editada al baix Llobregat de la que només en varen sortir tres exemplars, d'ací el número 4 d'aquest recull d'aforismes i en aquest cas d'obvietats òbvies, o com diria Fuster, minses escorrialles.

Que inventen ellos!, diuen que deia Unamuno. Que nosaltres ja pagarem els royalties, oblidava.
*
No és veritat que tots els camins portin a Roma, car després de més de cinquanta anys d'anar per molts d'ells, mai no hi he arribat.
*
Li deia un dia en Jesús Quintero a Pedro Ruiz, que tenia la sensació que a TVE hi havia molts transeünts. Jo afegiria que de vegades fa la sensació que el que hi ha són molt semovents.
*
És cert que el castellà està amenaçat a Catalunya, la meva filla Anna i els seus amics no el parlen, puig ho fan en andalús.
*
El més semblant a la bellesa absoluta ho trobareu a la Vall d’en Bas a trenc d’alba, o a la vostra Ítaca particular.
*
Amb el pas dels anys, cada vegada m’agrada més en Raimon.
*
Tsarrampoines, que és una paraula inventada, ben bé podria referir-se a les despulles del Tsar de totes i cadascuna de les Rússies.
*
Abans, contra Franco, a Catalunya gairebé ningú volia ser funcionari. Ara hi ha cua. És ben cert que contra Franco vivíem millor.
*
Un artista del tipus que sigui, es repeteix constantment al llarg de la seva obra, tot i que n’hi ha que ho dissimulen millor que altres.
*
Em pregunto si els escriptors negres tenen blancs que escriguin per a ells.
*
L’art com a simple imitació de la naturalesa, no és més que una mala còpia d’una imperfecció gairebé perfecta. No tant, però, si tenim en compte els milions d’anys que ha assajat les sortides i postes de sol i que poques vegades li queden bé.
*
És possible que estem assistint al naixement d’un mite com el de Jesús de Natzaret o Mahoma, tot depèn que Ossama bin Laden trobi un biògraf com Sant Pau.

Ben mirat, Moisès era una mica lent, va tardar 40 anys a fer la travessia del desert d'Egipte a Israel, i això que només hi ha 773 quilòmetres.

Entre el seny i la rauxa, la revolució és la disbauxa. Perdó!.

Els mossos d'esquadra són l'única policia del món mundial que quan es vesteix de gala porta espardenyes en comptes de botes.

Per cert, he escoltat coses que vosaltres mai escoltareu, com l'altre dia sentir a quatre mossos d'esquadra parlant entre ells en català.