DENUNCIEM I NO OBLIDEM

Una dona ha estat assassinada aquest dissabte en un habitatge de Pasaia (Gipuzkoa) per trets efectuats presumptament per la seva exparella, que s'ha entregat posteriorment a la policia i està detingut. Si no m'he descomptat amb aquest assassinat, són 43 les dones víctimes de la violència de gènere a Espanya. Una violència que no cessa i que Roberto Bolaño va reflectir magistralment en la part dels crims de 2.666.

La part dels crims (fragment).... "L'últim cas de l'any 1997 va ser bastant similar al penúltim, només que en lloc de trobar la bossa amb el cadàver a l'extrem oest de la ciutat, la bossa va ser trobada a l'extrem est, a la carretera de terrisseria que corre, diguem, paral·lela a la línia fronterera i que després es bifurca i es perd en arribar a les primeres muntanyes i als primers congostos. La víctima, segons els forenses, feia molt de temps que estava morta, d'edat aproximada als divuit anys, mesurava entre metro cinquanta-vuit i metre seixanta. El cos estava nu, però a l'interior de la bossa es van trobar un parell de sabates de taló alt, de cuir, de bona qualitat, per la qual cosa es va pensar que podia tractar-se d'una puta. També es van trobar unes calces blanques, de tipus tanga. Tant aquest cas com l'anterior van ser tancats al cap de tres dies d'investigacions més aviat desganades. Nadal a Santa Teresa (Ciudad Jiárez) es van celebrar de la forma usual. Es van trencar piñatas, es va beure tequila i cervesa. Fins i tot als carrers més humils se sentia a la gent riure. Alguns d'aquests carrers eren totalment foscos, similars a forats negres, i les rialles que sortien de no se sap on eren l'únic senyal, l'única informació que tenien els veïns i els estranys per no perdre's."
Així acaba 'La part dels crims' a 2666 de Roberto Bolaño, diluint tot l'horror a la quotidianitat de la vida. Els que busqueu fantasmes no els trobarem. Els que busqueu literatura, tampoc. Bolaño utilitza en aquest text una realitat tan contundent que acaba per entorpir els nostres sentits de lectors. Mentre llegim La part dels crims, centrar-nos en els assassinats (realitat), o en les històries (literatura) que es desenvolupen al voltant d'aquests. Hi ha per part de Bolaño una cerca intencionada de cansar, per acumulació, al lector, d'atordir-lo amb una realitat a la qual no podem enfrontar-nos? És aquesta crueltat inhumana, oculta, irresoluble i imparable un dels motius de l'obra de Bolaño?. A La part dels crims escull una curiosa forma de mostrar-la, apel·lant a la nostra memòria, a com és de fàcil que oblidem els fets i el necessari que és no fer-ho. Recordem, i denunciem aquest horror cada dia, cada mes, cada any si cal, però no oblidem. 

Entre gener i setembre del 2024, es van registrar 624 assassinats de dones a Mèxic, dels quals 598 s'investiguen com a feminicidis, crims per raons de gènere, i 26 com a homicidis dolosos, segons l'últim report del Secretariat Executiu del Sistema Nacional de Seguretat Pública, 86 d'ells a Ciudad Juárez.

Aquest escrit el vull dedicar a la nostra neta, Maria Bargues que avui fa 24 anys, i convé tingui consciència d'aquests fets com el d'avui a Pasaia, que em temo estan caient en l'oblit i mai són portada de cap diari, i com ens recomanava Bolaño, sobretot, denunciem i no oblidem.