El 19 de desembre de l’any 2012, Artur Mas i Oriol Junqueras van signar l’acord de Govern que va permetre la continuïtat del primer com a president de la Generalitat i la satisfacció de l’interès del segon que es convoqués una “consulta sobiranista” el 2014. Set mesos després, el president Artur Mas li va enviar una carta al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per comunicar-li que vol fer aquesta consulta i que li agradaria que no hi posés entrebancs.
A propòsit d'escriure cartes, en parla Laura Freixas al seu article d'avui a la vanguardia: "M'he divertit molt preparant una conferència per a un cicle sobre correspondències d'escriptors, dirigit per Alfredo Taján, al centre cultural La Malagueta, a Màlaga. Vaig triar comentar les cartes entre Virginia Woolf i Vita Sackville-West, una aristòcrata bisexual que li va inspirar la novel·la Orlando. Són textos fantàstics: intel·ligents, afectuosos, vivaços".
En observar l'individu postmodern, podríem afirmar que, de totes les transformacions que pateix, una de les més rellevants és la pèrdua de narrativitat, la dificultat cada vegada més aguditzada per explicar-se a si mateix i elaborar un relat. Un mal que, malgrat la seva afectació comuna, pateixen més els qui han nascut a l'era digital. Com i per què està passant tot això, ho he trobat molt ben explicat en un llibre que acaba d'aparèixer: Sense relat. Atròfia de la capacitat narrativa i crisi de la subjectivitat, de Lola López Mondéjar. El seu gran mèrit, al meu entendre, és descriure molts fenòmens actuals: fragmentació, acceleració, precarietat, descrèdit de les grans visions del món (religió, marxisme…), concepció utilitària de les relacions personals… a partir d'un denominador comú: la pèrdua o empobriment del relat, de la interpretació que fem amb paraules de nosaltres mateixes i del món.
És una mutació social tan enorme, que jo no sé com la podem afrontar. Però almenys en el nostre petit àmbit particular, em permeto suggerir que, sense abandonar Bluesky, Instagram o WhatsApp, tornem a escriure llargues cartes (encara que les enviem per correu electrònic) i a portar un diari íntim, suggereix Freixas. De fet, els blocaires ja ho fem això, hi ha gent que deixa comentaris que són de l'allargada d'una carta, i el bloc no deixa de ser en alguns casos un diari íntim; a banda que, enviar una carta per correu electrònic no em sedueix, ara, una carta a mà, escrita amb ploma estilogràfica que encara conservo, dins d'un sobre i amb el seu segell, sí que és suggerent.
Carta d'una desconeguda de 'Stefan Zweig' em va inspirar per escriure 'Fins que cal dir-se adeu', en què cada capítol és una carta. Seria bo començar a practicar, un dia d'aquests saltaran els ploms del núvol i ens quedarem a les fosques a la xarxa. Som-hi!, qui s'hi apunta.
.png "English"){kind=small}
9 Comentaris
El blog es, al final, un diario intimo, siempre lo he pensado.
ResponEliminaDiario que uno comparte, pero son las ideas y tribulaciones de uno mismo.
Salut
Miquel, jo tinc el meu que rara vegada visites. No tinc problema amb despullar el meu mon interior i mostrar allò que és mostrable.
EliminaMe he metido en el de la chica...jejejeje...
EliminaI com dic, alguns dels comentaris semblen o de fet son cartes, com els de Daniel o Maria.
ResponEliminaAhora que dices,es curioso pero a los alumnos del Colegio Alemán, les exigen una pluma estilográfica, para hacer los ejercicios de mates,como para redactar en Lengua.En mis tiempos de estudiante de bachillerato también ocurría Daba fluidez en las redacciones,dominio y calidad.Como es lógico, ya no escribo cartas,sólo email,con tono oficial a distintos departamentos y empresas.Por esto,es por lo que me gusta entrar en los blog,permite redactar,volver al pasado.
ResponEliminaSaludos
Tener una pluma estilográfica me remite a la infancia, incluso tengo plumillas para dibujar en tinta china, que también conservo. Aunque los dibujos los hago ahora con rötring o lápiz al carbón.
EliminaSaludos.
Jo encara estic fent, aquí al meu poble, un curs de "reconstrucció cal·ligràfica". Un dels exercicis recurrents és la cal·ligrafia clàssica amb plumilla. També amb estilogràfica i inclús amb bolígraf. He millorat bastant la lletra, però l'edat, no perdona.
ResponEliminaSiempre he usado estilográfica. Ahora uso una LAMY de recarga de tinta manual, que me regaló F.C. en la Formación Permanente de la Facultad de Teología donde voy los martes.
ResponEliminaMi nieto mayor es un enamorado de ella y ya le digo que no aprete, que me jode la plumilla.
El año pasado me regalaron una Pelikan, pero se me fastidió pronto. Después vi que estaba hecha en China.
Nada como lo alemán.
jaja Esta entrada te ha salido un megamix de ideas al rededor de las cartas autografiadas ; ) a mí siempre me ha gustado escribir, pero aún más conversar ,por eso cuando descubrí la blogosfera me quedé con una niña q ve por primera vez el mar ...tantos temas , tanta gente diversa, tanto que aprender...como si estuviera frente a una confitería y me lo quisiera comer todo...No sé escribir en corto, una idea me lleva a otra y así hasta el infinito, por eso abuso tanto de vuestra paciencia ...creo los blogs no son diarios, porque no relatan lo q hacemos cada día, pero sí lo q pensamos sobre cientos de asuntos, por eso se les llama bitácoras son naves q recogen el sentir de todos los q navegan en ella, así q gracias por navegar conmigo, para mí es un auténtico
ResponEliminaplacer hacerlo con vosotros y mira, sería bonito escribirnos una carta ..aunq fuera cortita por Navidad,, como aquellas q enviamos al asilo q nos dijo MIGUEL ...eso sí,ahora escribo tan poco a mano q creo q hasta me ha cambiado la letra, siempre fui horrible en orografía, pero muy buena en caligrafía , porque escribir es como dibujar y me gusta mucho dibujar aunq no lo hago tan maravillosamente como
tú, tengo guardada tu entrada de dibujos por si un día , con tu permiso te hago una exposicion en el blog..aunq merecerían ser expuestos en una sala , un abrazo fuerte y feliz sabado.
PD
Nunca escribí bien con pluma , aunq a veces la uso para rubricar, necesito apretar demasiado la tinta al papel ..bueno, cuando escribía, ahora no sé ; )