EN LA MORT DE CELESTE CAEIRO

Celeste Caeiro, la dona que amb els seus clavells va donar nom a la revolució a Portugal, va morir aquest divendres als 91 anys, va confirmar la seva neta Carol a les seves xarxes socials. La mort de Caeiro es produeix quan aquest any s'ha complert, el 25 d'abril, el 50è aniversari de la Revolució dels Clavells, que va posar fi a la dictadura.

De mare espanyola, aquesta dona treballava al rober d'un restaurant al centre de Lisboa, el Sifire, quan es va produir l'aixecament. Com ella mateixa va explicar en una entrevista amb EFE el 2014, els propietaris del restaurant volien fer una festa aquell 25 d'abril del 1974 per celebrar el primer aniversari de l'establiment i havien comprat flors.

Aquell dia quan va arribar a la feina, es va trobar amb la porta tancada i el gerent els va dir a ella ia la resta d'empleats que no obririen perquè s'estava produint una revolució i que s'emportessin les flors perquè no es fessin malbé.

Contra el consell dels seus caps, Caeiro va decidir no anar-se'n directament a casa i assabentar-se de què passava, no sense abans prendre sota el braç diversos clavells vermells i blancs. Se'n va anar amb metro fins a la plaça del Rossio de Lisboa, just a l'inici del Llarg do Carmo, on els tancs dels revoltats esperaven noves ordres en una tensa espera des de la matinada. “Miré per a ells i vaig dir a un soldat: què és això, què estan fent aquí? 'Anem per a la Caserna del Carmo, on hi ha Marcello Caetano, el president (hereu del règim de Salazar)”, li van respondre, segons la narració que Caeiro va fer a EFE.

Eren prop de les nou del matí i el soldat, que ja feia unes hores de guàrdia, va demanar a la dona una cigarreta. Com que ella no fumava, però se sentia malament per no poder ajudar el militar, li va oferir un dels clavells que portava. “Vaig agafar un clavell, el primer va ser vermell, i ell ho va acceptar. Com que sóc així tan petiteta i ell estava a sobre del tanc, va haver d'estirar el braç, va agafar el clavell i el va col·locar al seu fusell”, va explicar ella mateixa. Immediatament, la resta de soldats van imitar el seu company i van demanar a la dona un d'aquells clavells, vermells i blancs, que portava sota el braç, fins a repartir-los tots.

Ella, militant del Partit Comunista, no s'esperava que amb aquest simple gest passaria als llibres d'Història. I és que hores més tard d'aquest episodi, diverses floristes s'afanyaven que a ningú li faltés un clavell, contribuint a convertir-los en una icona de llibertat. El seu acte va donar nom a una revolució que es recorda per l'absència de vessament de sang. DEP.