INCOMPETÈNCIA O NEGLIGÈNCIA

La política d'Emergències mai no va ser una prioritat per al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. L'evidència ha estat la catàstrofe de la DANA a la província de València. Però els precedents evidencien que la llavor del desastre de la gestió es va plantar tot just arrencar la legislatura. I tot, malgrat que fa menys de tres anys una pandèmia va fuetejar el món i el 2019 un altre temporal salvatge arrasava la comarca del Baix Segura. La virulència amb què els efectes del canvi climàtic s'estan acarnissant amb el litoral mediterrani tampoc no va ser suficient evidència per estar alerta. El govern valencià va rebutjar l'ajuda del Grup d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat, especialitzat en operacions de rescat, i dimecres va fer tornar a Catalunya un equip complet amb metges i un helicòpter. Així ho ha denunciat el mateix cos, que ha lamentat que l'executiu de Carlos Mazón "prioritzi la política" per davant de l'atenció a les víctimes i les tasques de rescat. Ahir, finalment va permetre la col·laboració d'una seixantena de bombers catalans que varen sortir cap a les zones afectades.

“S'espera que, entorn de les 18 hores, disminueixi la intensitat del temporal”. El vídeo de Carlos Mazón esborrat dimarts del seu compte de X quan ja tenia l'aigua al coll ha canviat la seva biografia política. El menyspreu a les previsions, el dèficit de prevenció i una alerta a la ciutadania amb dotze hores de retard tenen ara una altra riuada davant: la del pes dels morts, la indignació de les víctimes i la imatge d'administració autonòmica fallida. L'improvisat corredor solidari dels valencians calma el dolor, però no esborra la incapacitat política.

Els responsables tècnics de la gestió d'emergències estan abonats a una màxima: és millor ser alarmista que negligent. Si la predicció funciona, el que no pot fallar és la prevenció per falta de decisions polítiques. Predir, prevenir, decidir… El president de la Generalitat valenciana és avui víctima de la música del seu discurs. Mazón va presumir d'haver eliminat de cop el “xiringuito” de la unitat d'emergències que va crear el govern de Ximo Puig, i ja se la va trobar a faltar en l'incendi del Campanar; va minimitzar la predicció de l'Aemet per evitar decisions amb conseqüències socioeconòmiques, i la DANA ha escombrat el seu crèdit.

Les competències exclusives en protecció civil són de la comunitat autònoma –art. 49.1.3 de l'Estatut valencià– i si s'exerceix el poder, s'ha d'assumir la responsabilitat de prendre decisions que no saben d'ideologies i salven vides. L'Aemet portava des de dilluns alertant d'una DANA excepcional, els avisos d'alerta roja es van activar a les 7.31 hores de dimarts, reiterant-se des d'aleshores fins a en cinc ocasions. Les previsions permetien anticipar els riscos a què s'enfrontava la província de València. 

Que el Govern de Mazón enviés el missatge d'alerta quan ja hi havia pobles arrasats i carreteres convertides en cementiris és incompetència. Que dijous, amb la mateixa alerta roja, a Castelló s'obrissin les escoles per a una hora després enviar als nens a casa és negligència. Repartir després les culpes polítiques està lluny de qualsevol lleialtat institucional.

Les víctimes no només han d'afrontar el duel, també plantegen preguntes mentre caminen a la recerca de menjar: per a què serveixen les institucions? Mazón va demanar el desplegament de l'exèrcit 48 hores després de la tragèdia, quan l'olor de descomposició física i moral és ja insuportable. Aquesta és la imatge que reprodueixen The New York Times , la BBC o The Economist, que no entenen de desajustos de l'Estat de les autonomies davant una tragèdia.

Amb Mazón a la picota, desconcerta el turisme de catàstrofes de Feijóo per atacar Sánchez. Per això la contenció verbal des de la Moncloa, l'oferta de mitjans sense fi de Pedro Sánchez i el suport, a més de material, de comandament executiu. Amb les xifres de víctimes ascendint a cotes insuportables per a qualsevol dirigent polític, Mazón accepta i agraeix la decisió de Sánchez d'incrustar el ministre de l'Interior en el seu centre d'emergències per posar ordre. Una intervenció de l'autonomia amb guant de seda per contenir el soroll polític i intentar donar resposta a les necessitats bàsiques dels afectats.

El repte de la reconstrucció no és només material. El fang alimenta la desafecció, i el turisme polític de catàstrofes d'Alberto Núñez Feijóo desconcerta si l'únic objectiu és la foto i la voluntat d'erosió de l'adversari polític. Els gestors d'emergències admeten que les visites institucionals paralitzen els centres de comandament, però també és la manera d'ordenar els anuncis a la població. Si no hi ha anunci per fer, què feia el líder del PP fotografiant-se al costat d'Emiliano García-Page i Mazón quan encara plovia?

Feijóo va viatjar a València per defensar la gestió de Mazón amb un atac a l'Aemet i un retret a Sánchez. Va descriure la desgràcia com a “emergència nacional”, i a aquella definició s'aferra ara l'argumentari de la dreta. El nivell 3 d'alerta trasllada el comandament i la responsabilitat al Govern central. Mazón no ho va demanar, i la Moncloa va optar per la col·laboració en lloc d'assumir per decret competències del president autonòmic del PP. L'emergència no acaba fins a la tornada a la normalitat. Va per llarg. La normalitat política és encara més llunyana. Amb informació de la vanguardia i el diario.es