València no és el Tercer Món, però ho sembla. Ho ha escrit Salvador Enguix, delegat de La Vanguardia a la Comunitat Valenciana. Trenca l’ànima llegir-lo aquests dies, escriu Josep Martí. A ell i a la resta de companys que amb les seves paraules ens acosten a l’Apocalipsi de fang que ha sembrat la seva terra, la nostra, de cadàvers i runa. Vivim, potser no pot ser de cap altra manera, ancorats en la creença de la invulnerabilitat. Falsament intocables. Prenem nota de les desgràcies llunyanes que recurrentment assolen el planeta, convençuts de què això no va amb nosaltres. Al capdavall, la providència ens ha situat a la seva cara amable, fins al punt que només som capaços d’imaginar centenars de morts i desapareguts atribuïbles a un desastre natural en llocs llunyans.
Del cataclisme valencià, allò que ens agermana de veritat amb el Tercer Món és haver-nos estavellat contra la certesa que la cúpula de protecció que imaginàvem sobre els nostres caps i a la qual anomenem Estat, incloent en el terme tots els nivells de l’administració, pot resultar a l’hora de la veritat tan fal·lible com en qualsevol altre lloc. Si València sembla avui el tercer món és perquè, passades ja moltes hores des que es va esdevenir l’Harmagedon, la realitat continua explicant-nos que hi ha massa gent sola que únicament es té a si mateixa i als seus veïns per afrontar la devastació. El socors institucionalitzat –abans i després– ha ensenyat totes les seves mancances. Més paraules que recursos i diligència.
Mentre es retira el fang real dels carrers i de les cases, l’altre –el metafòric– va colant-se ja per sota de totes les portes. Encara no havia parat de ploure i ja podíem prendre nota d’acusacions creuades, algunes vetllades, altres d’explícites, entre administracions amb l’objectiu de treure’s uns i d’altres les puces de sobre. Encara no hem vist res del que ha de venir. Els morts de València seran desgraciadament els protagonistes de la mare de totes les batalles polítiques. No fa falta tenir una bola de vidre per endevinar que ve una nova riuada, aquesta carregada amb el fang de les paraules i el caïnisme polític. En aquest aspecte serem molt del Primer Món.
El consol, la caritat, la solidaritat honesta amb els qui ho han perdut tot, inclosa la vida, ens obliga d’entrada al silenci, no a l’atiament de l’odi i de la ràbia. Els voluntaris, la gent corrent, com sempre, són els qui millor ho han entès: aquí hi ha els meus braços i la meva pala per al que faci falta. El temps de la justícia i l’ajusticiament és posterior. Hauríem d’entendre aquesta seqüència i fer-nos el favor de cenyir-nos-hi. El respecte als temps ho és també a les persones mortes i damnificades. I aquesta responsabilitat no recau només en els polítics. També els qui observem, expliquem i opinem ens hauríem d’aplicar el mateix conte. No som el tercer món i a la nostra mà està el demostrar que tampoc no ho semblem. Apliquin-se per això tots els governs a l’urgent sense malgastar temps ni energia a cobrir-se l’esquena. Posi’s a treballar la justícia en silenci i sense esperar, sense més intencionalitat que la d’establir en un temps raonable una veritat freda que ens expliqui l’esdevingut i determini responsabilitats en el cas que n’hi hagués. Converteixin-se les promeses econòmiques i materials en realitats perquè la gent pugui refer les seves vides com més aviat millor, fins i tot sabent que no tornaran a ser les mateixes. Amb això n’hi hauria prou per saber-nos de tornada al Primer Món. No invulnerables. Però sí raonablement atesos i socorreguts quan la desgràcia s’acarnissa en nosaltres.
Apliquin-se per això tots els governs a l’urgent sense malgastar temps ni energia a cobrir-se l’esquena..
ResponEliminaY que se lo apliquen los periodistas, que también les va bien. He visto cabeceras de uno u otro signo, a cual más vomitiva.
Salut
Si, aquI no pero en Madrid ha habido algunas cabeceras de la Brunete mediática bastante deleznables.
EliminaSalut.
Un escrito que se puede leer desde el principio al final, sin bronca política, ni bronca climática. No estoy para ninguna de las dos.
ResponEliminaSaludos
Es lo que ahora importa, ayudar a la gente, y dejar la bronca política para más adelante.
EliminaSaludos.
Hacer de esta catastrofe un "casus belli" politico es solo propio de miserables, pero me temo que esto se va a hacer realidad los proximos dias, semanas y meses.
ResponEliminaEl huracan Milton ocasionó treinta muertos en Florida, una cifra muy baja habida cuenta la densidad de población en la zona de Tampa Bay, la zona cero.
Se que no podemos comparar una catastrofe y otra, por las circunstancias de los dos sucesos. En Florida estaban advertidos con una semana de anticipación, y en Valencia la advertencia llegó cuando hacia dos horas que la pantanada habia llegado.
Lo que quiero tratar es que en Florida se aplicaron protocolos ensayados muchas veces, y corregidos constantemente tras cada episodio. La población de las zonas sometidas a los huracanes, los conocen y en su mayoria los respetan y acatan. Cuando se dice que hay que evacuar, las familias cogen lo de valor y sus mascotas, cierran su casa y se dirigen en su vehiculo hacia donde indican las autoridades, y quien no dispone de vehiculo propio sube a los trenes y autocares dispuestos para ello. Sin discutir ni minimizar la previsión o la amenaza.
Aquí los protocolos o normas en casos de desastre climatico son inexistentes o poco conocidos según la autonomia de turno. En Cataluña la Generalitat dispone del InunCat, del cual la mayor parte de la población desconoce de que va exactamente ni de sus grados de aplicación según la magnitud de la amenaza.
Y despues tenemos la idiosincracia anarcoide de nuestros paisanos, la mala costumbre de ser reacios a actar norma y leyes, y poner siempre en duda cualquier información oficial, por no hablar de ordenes.
Quiero creer que esta hecatombe va a servir para establecer normas utiles para estos casos,
Que se van a respetar las zonas inundables sin llenarlas de construcciones ni hormigon.
Que se van a mantener limpios de maleza y basuras los torrentes.
Que Proteccion Civil se va a converir en una organizacio util, libre de parasitos y "cuñaos", y dotada de medios, protocolos y entrenamiento. Y de esto, hablo con conocimiento de causa.
Que las posibles rivalidades entre los gobiernos centrales y las autonomias de color distinto no influyan en la reacción y en la dotación de medios para hacer frente a algo así.
Que los avisos de riesgos de la AEMT no tengan que pasar por seis o siete manos, sino que le lleguen al maximo responsable de la Taifa en tiempo real, y sin opiniones adulterantes del riesgo
Y sobre todo, tener politicos capaces y con conocimientos de sus negociados en los puestos que se les adjudican. No se para que sirve tener a una jueza y experta en derecho como ministra de defensa, sin tener puñetera idea de logistica ni de temas miitares, por poner un ejemplo.
Habria mucho mas que hablar en todo esto, no podemos evitar una borrasca como la que hemos vivido, pero si minimizar las muertes con planes, normas y protocolos.
No será la ultima vez que veamos una anomalia meteorologia como esta sobre nuestras cabezas, para desgracia nuestra.
Un abrazo.
No es farà res del que s'hauria de fer, ni es prendran les mesures correctores que s'haurien de fer, desconstruir és molt car, però és el que s'hauria de fer, en cas de no ser així, d'ací a un temps tornarà a baixar l'aigua pel mateix lloc que ara.
ResponEliminaSalut