Un altre cop la fingida sorpresa: Com és possible que hagi guanyat Trump? Fem una llista. Per la inflació, que ha llastat el poder adquisitiu dels nord-americans en els darrers quatre anys. Perquè ja fa temps que la tendència en aquest món malhumorat és votar contra qui és al govern, en aquest cas els demòcrates. Perquè hi ha una revolta del món rural contra les elits urbanes i globalistes. Perquè per al pobre i el que té por, Trump ofereix seguretat i els demòcrates, un món que ha deixat de proporcionar certeses. Perquè Joe Biden es va arrossegar com a candidat fins que no va poder dissimular la seva incapacitat en el debat que va mantenir contra Donald Trump. Perquè Kamala Harris, malgrat l?operació de maquillatge exprés feta amb la convivència dels grans mitjans de comunicació nord-americans, no és una bona candidata per al poble nord-americà. Perquè a les guerres culturals que monopolitzen bona part de l'agenda política de les democràcies occidentals, cada cop més ciutadans han arribat a la conclusió que cal una contrareforma conservadora perquè s'ha anat massa lluny.
Perquè la immigració massiva i descontrolada espanta totes les societats, i dins d'elles, fins i tot aquells que eren immigrants no fa gaire. Perquè els americans són crítics amb les mesures ambientalistes que perjudiquen la confortabilitat econòmica dels ciutadans. Perquè les grans capçaleres periodístiques nord-americanes ja no tenen prou credibilitat per actuar com a prescriptors d'opinió dels nord-americans. Perquè els republicans estaven més mobilitzats que els demòcrates. Perquè la divisió de la societat nord-americana converteix als ulls dels seus Trump en una víctima i no en algú culpable a les seves cuites contra la justícia. Perquè Trump menteix bé i aconsegueix resultar creïble alhora per a col·lectius i grups de votants amb interessos que són incompatibles entre ells. Perquè, encara que ens costi veure-ho així a Europa, la majoria dels nord-americans consideren que si la seva nació està en perill és per l'agenda demòcrata i no per la republicana. Podríem afegir més explicacions, més detallades, però n'hi ha prou de moment amb aquestes.
La victòria de Donald Trump és inapel·lable. Ha pintat el mapa electoral de vermell i ha vençut també en vot popular per primer cop amb milions de vots de diferència. I una cosa molt rellevant: guanya aquesta vegada sense ser un desconegut. Els nord-americans saben que Trump és imprevisible, malhumorat, mentider. I tot i així li han tornat a atorgar la confiança. La frase que s'atribueix a Roosevelt i que també va utilitzar Kissinger per referir-se a dictadors sud-americans (És un fill de puta, però és el nostre fill de puta) funciona per a molts grups de votants republicans. I Trump no guanya només la presidència, és ell qui també arrossega el vot a la resta de les eleccions que també es lliuraven ahir. El partit republicà ja controla el senat i la Cambra de Representants. Trump es passeja a tots els fronts.
Que avui ens despertem amb cara de sorpresa respon en realitat a un error d'autosugestió. Allò que no ens agrada no ho volem veure, tampoc escoltar. I si per això cal alimentar-se únicament de les narratives que perjudicaven Trump al mateix temps que inflaven les de Harris, ho fem sense problema. Han de reflexionar molt la majoria dels grans mitjans de comunicació nord-americans sobre la seva pèrdua de credibilitat, ja que són ells els grans arquitectes dels estats d'opinió publicada que, a la vista està, no es corresponen amb la realitat.
Venen ara dies de llegir una vegada i una altra que Trump ha guanyat aquestes eleccions per la ingerència russa, perquè Kamala Harris és una dona, perquè Elon Musk ha posat Twitter a disposició del cabdill republicà i d'altres explicacions que, sense ser mentida, són únicament explicacions parcials i en cap cas suficients. Trump ha guanyat perquè els EUA estan partits en dos i ell ha aconseguit convèncer molts més milions de persones que era una victòria dels demòcrates el que posava en risc la continuïtat del país d'acord amb els seus valors fundacionals.
També es podria dir que Trump ha guanyat perquè Déu no escull als justos, sinó als pecadors, Mateu 9, si fem cas als evangelistes,
A Europa ens costa d'entendre que això pugui ser així, perquè per a nosaltres si els demòcrates nomenessin candidat una cadira, pensaríem que aquest moble seria millor president que qualsevol republicà. Però els que votaven eren els americans. I ells, és clar, no ho veuen exactament igual. I és casa seva, no la nostra. - Josep Martí Blanch a la vanguardia.
Y a parte de todas las raciones expuestas que comparto, algo muy obvio q sus votantes parece no han percibido cegados por el brillo de ser un super millonario..porque Trump, es un experto en el mercado inmobiliario y la bancarrota ( ha arruinado bastantes más empresas de la q ha levantado ), por eso también y sobre todo es experto desplegando a su equipo de demolición ..su campaña de basado en eso, atacar, mentir o lo q haga falta para salvar su culo, auto justificarse y destruir....sabe de sobra que balancear la bola de derribos es fácil y eso es lo que ha hecho, demoler ...Lo difícil viene ahora, construir algo... De verdad , ojalá no sea tan malo como parece porque yo estoy aterrada ...me recuerda a Calígula ; ) Un abrazo lleno de pánico hoy...
ResponEliminaTrump ha ganado porque al menos el cincuenta por ciento de los norteamericanos piensan como él. Media Norteamérica vive aún en el siglo XIX, un 30% en el siglo XX y solo un 20% en el XXI. Así, es imposible que no gane nadie, que no sea Trump.
ResponElimina¡Un abrazo!
La cosa es esa, que Trump lo votan los americanos, sus razones tendrán. No lo votamos los europeos.
ResponEliminaSaludos
El problema reside en que si votáramos o votásemos los europeos, igual aquí también ganaría. 91 causas pendientes tiene el andoba. En otro país medianamente democrático no podría presentarse a unas elecciones.
EliminaSaludos.
Y yo creo en esa máxima anarquista que corría hace años: Las putas al poder, porque con sus hijos no nos va bien.
ResponEliminaLos giros extremos se deben siempre a la extrema necesidad. Así ha pasado en Argentina, y está pasando en EEUU. Cada vez subsistir es más complicado, y la gente vota lo "otro", lo extremo , a ver si va mejor.
Después hay mucho que hablar, hay que vivir allí, y hay que estar en Alabama y no en California para ver como son las personas de los diferentes estados.
El problema no son ellos en su interior, ya se lo harán, el problema es como nos afectará a nosotros.
Salut
De lo de los sellos del artículo anterior, eso dicen en la BBC:
EliminaUna parte del Plan Sur se financió por los propios valencianos, que a la hora de enviar cartas debían añadir a sus misivas un sello extra que costaba 25 céntimos de peseta. “Estuvimos pagando aquello unos 20 años”, recuerda Bonet.
Saludos.
Ayer estuve casi todo el día de médicos. Apenas pude leer nada de nadie. Tampoco tengo muchas ganas de escribir y lo hago demasiado rápido para contestar, pero llevo unos días problemáticos.
Eliminasalut
No se me ocurre nada, Francesc.
ResponEliminaya, cunde el desánimo, quizás deberemos hacer caso a Gil de Biedma:
ResponEliminaEn un viejo país ineficiente,
algo así como España entre dos guerras
civiles, en un pueblo junto al mar,
poseer una casa y poca hacienda
y memoria ninguna. No leer,
no sufrir, no escribir, no pagar cuentas,
y vivir como un noble arruinado
entre las ruinas de mi inteligencia.
El plan Sur,no se suscribe a la desviación del Turia.Aun quedan chimeneas(protegidas),de las antiguas alfarerias que había en el lugar.Fue un plan de ampliación, de la moderna Valencia, precisamente mi hija vivía en un bloque moderno,del actual lugar.Si el ayuntamiento,escogió ese método de financiación,es asunto suyo,pero las grandes obras de la desviación, correspondió (como es natural),al famoso Ministerio de Obras Públicas, que como es natural con presupuesto estatal.Hay que tener cuidado con las frases que pueden utilizarse,según convenga.
ResponEliminaSaludos