El dia 12 d'abril de 1.999, el President Jordi Pujol va donar una conferència a l'Hotel comtes de Barcelona, amb el lema: Un país que creix, reptes de l'economia catalana. L'epíleg, a la pàgina 30 conclou:
"Per acabar, els vull convidar a contemplar el futur amb esperança i amb confiança. Sempre, i és clar, que nosaltres fem el que hem de fer. Però repeteixo, amb esperança i amb confiança. Ahir ho deia en un acte de commemoració a Ripoll del Papa Silvestre II, que abans de ser Papa havia estat tres anys monjo a Ripoll. Ja sé que això és una referència a primera vista ben poc econòmica. El cas és que Silvestre II fou, pels volts de l'any 1000, un gran constructor d'Europa. Va contribuir a crear el regne d'Hongria, va apuntalar Polònia, va ajudar a sortir el Regne Franc - França - d'una crisi molt profunda, va introduir la ciència àrab a Europa (l'aritmètica, l'astronomia, la medicina, l'astrolabi, el zero). Com correspon a un constructor d'Europa, l'acte va acabar a l'Himne d'Europa, que és l'himne de l'Alegria de Beethowen. Mentre el sentia vaig pensar que cap himne podia haver estat més encertat queb aquest, ni des de la perspectiva de la construcció europea ni per commemorar un gran artífex d'Europa. Perquè per construir una economia, una societat, un país, cal confiança i optimisme. Cal alegria. Un país de constructors, com volem ser, o una època constructora, com volem que sigui la nostra, han de tenir confiança, han de tenir il·lusió, han de tenir alegria. L'alegria és sempre un actiu, també un actiu econòmic. Això sí, ha de ser una confiança raonada, una confiança amb base. Jo crec que aquesta confiança, i l'ambició que se'n pot despendre, la podem tenir". Gracies per la seva atenció
Jordi Pujol, a banda de llest, murri i bastant trofaldiner, és també un polític d'alçada, parla cinc idiomes (Fraga en parlava set), i té un enorme bagatge cultural, que difícilment es podrien trobar en algun dels polítics actuals. Pujol era un europeista convençut des del primer moment i un independentista tardà cap al final del seu mandat.
Hasta parece guapo en la foto, todos lo somos a esa edad.
ResponEliminaPujol, practico, asocia la alegría a la barriga llena y calentitos en invierno.
El año 1000,interesante la cúspide del Califato de Córdoba ,parecía que dominaría Europa, pero no fue así una serie de Papas lo impidió .La cultura cristiana ,las Cruzadas ,dieron al traste con la refinada e intelectual musulmana.
Saludos
Pero Silvestre si se aprovechó i recogió parte del legado del Califato de Córdoba: Va introduir la ciència àrab a Europa (l'aritmètica, l'astronomia, la medicina, l'astrolabi, el zero)
ResponEliminaSaludos.
El Zero fue un invento de la Cocacola ¡¡¡¡¡
ResponEliminaNo senyor, el Zero el va inventar Mazinger Z.
EliminaLos señuelos de los nacionalismos, sean centrales o periféricos, son a gusto de los que quieren que les engañen.
ResponEliminaEste discurso de Pujol, es más técnico que político, y totalmente vigente 25 años después.
ResponEliminaPues, si en el año 1000 ya había constructores de Europa y 1024 después, estamos como estamos, a lo mejor sería buena idea tratar de construir otra cosa, porque tiene pinta de imposible. A lo mejor si probamos con África, nos va mejor.
ResponEliminaMés que construirla, sembla que l'estan desconstruint. Dit això, Pujol era un europeista convençut.
ResponEliminaJo també. Ara no tant.
Elimina