VIATGERS EN TRÀNSIT

Fa un mes, un pare denunciava en una carta a La Vanguardia l'assetjament escolar patit per la filla. Probablement molesta, la direcció del centre es defensava –amb pruïja, però sense empatia–, al·legant que havia activat el protocol. Les famílies de la classe de l'alumna tampoc van mostrar solidaritat, ja que van expulsar del grup de WhatsApp els agraviats. Resulta pertorbador que les persones adultes no siguin capaces de posar-se a la pell de la criatura assetjada perquè, aleshores, tampoc no ho seran de revertir els comportaments erronis dels seus pupils.

I és que l'assetjament escolar es pot prevenir mitjançant una educació adequada. L'assetjament escolar no té a veure amb la maldat intrínseca d'algunes criatures, sinó amb models organitzadors arxivats a la nostra ment que condicionen la nostra manera d'entendre i jutjar la realitat. El nostre cervell emmagatzema el que aprenem respecte a les situacions per, després, recórrer a aquestes fitxes que permeten respostes automàtiques. Molts d'aquests models van ser emmagatzemats a la ment per generacions de fa milers i milers d'anys i segueixen instal·lats al nostre cervell. Per exemple, els patrons per gratar-se. O la por de l'altre. La por del diferent de nosaltres neix, probablement, al paleolític, quan la supervivència de la nostra espècie era dubtosa i la lluita pels escassos recursos, aferrissada. Aleshores la lleialtat al propi grup i la desconfiança envers aquell que era diferent eren essencials. I aquest patró automàtic s'ha conservat al llarg dels segles instal·lat a les nostres ments en forma de prejudicis cap a qui considerem que no forma part del nostre grup.

No obstant això, com que la identitat no és una, sinó múltiple, passa que qualsevol pot merèixer la consideració de no pertinença al grup. Perquè ve d'una altra cultura, perquè té un color de pell diferent, perquè porta ulleres, perquè no té recursos econòmics, perquè sembla tenir un trastorn mental, perquè no respon als estereotips de gènere que es consideren pertinents per al seu sexe, perquè està gros, és calb, coix…, perquè és maldestre, poc xerraire, tímid. I, encara que sembli difícil d'entendre, això no és nou, l'assetjament escolar com les novatades han existit sempre, però abans no es denunciaven i ara sí, fins i tot a vegades es magnifiquen. El mateix es podria dir del racisme, tampoc no és nou, el racisme ha existit sempre, o millor dit, existeix des que l'home va començar a ser nòmada ia desplaçar-se. Jabès deia que no és la pregunta, sinó la resposta la que incendia l'edifici, i així és. Quan es pregunta a la gent si és racista, la gran majoria contesta que no ho és, sabent que menteixen, o possiblement no són conscients que ho són, però ho diuen, i – reconeguem-ho – tots som racistes. Tot allò que ens és desconegut produeix en nosaltres una sensació de desconcert i por, i és per això que som racistes, es tracta tan sols de procurar no exercir i intentar entendre l'altre. L'altre, (cal no oblidar-ho) som nosaltres per al desconegut, i el que uns i altres necessitem és empatia. Voldria Recordar una altra frase de Jabès: Mai diguis que has arribat, perquè, a qualsevol lloc, no ets més que un viatger en trànsit.