En una nau industrial de Cervera reposen caixes que esperen ser obertes. No són unes caixes qualssevol. Guarden un important llegat literari i cultural del país: els arxius d’autors com ara Ana María Matute, Jaime Gil de Biedma o els germans Moix, Ana María i Terenci. A una part, totalment aleatòria, hi ha accedit La Vanguardia en exclusiva. “L’ideal seria que fos en una institució pública i a l’abast de tothom”, reconeix Javier Martín, director gerent de l’agència Carmen Balcells, encarregada dels drets d’aquests autors.
La directora literària Maribel Luque explica que el material forma part d’arxius particulars que els hereus ens han demanat que guardem, amb la voluntat de trobar una institució que en garanteixi la difusió. Un dels somnis de Carmen Balcells es deia Barcelona Latinitatis Patria i tenia un objectiu molt clar: la protecció, conservació i difusió del patrimoni cultural, literari i intel·lectual dels autors”.
El Ministeri de Cultura ja va adquirir el 2010 i el 2015 l'arxiu Balcells, compost per cartes privades, esborranys, primeres edicions, fotografies i bibliografies d’autors com ara García Márquez, Cortázar o Vargas Llosa. També parteix de l’arxiu privat de l’agent literària amb els exemplars de la seva biblioteca personal, que compta amb dedicatòries dels autors i anotacions manuscrites. Un material que es va traspassar a l’Arxiu General de l’Administració, a Alcalá de Henares, i que no està, ara per ara, a l’abast del públic.
Són molts els que reclamen que, sota el paraigua del ministeri, els documents tornin a Barcelona, ciutat d’on van sortir i amb què tenen relació tant els escriptors com l’agent literària més important en llengua espanyola, que sempre va tenir el despatx a la capital catalana. On podrien anar? Un dels emplaçaments que es van estudiar al seu dia va ser la futura Biblioteca Provincial. “En el cas dels arxius dels autors que hem anomenat, també haurien de quedar-se a Barcelona”, reclama Martín.
Ara mateix, estan en procés de valoració els arxius de Juan Marsé, que són objecte de negociació de cara a l’adquisició per part del Ministeri de Cultura. - Lara Gómez Ruiz, la vanguardia.cat
Veo un almacén muy grande,debe ser un archivo enorme.Interesante
ResponEliminaSaludos
Parece el almacén de Ruiz Zafón, el cementerio de los libros olvidados. Lo que no se es porque titulan los de la vanguardia, Hangar:Según la rae, un hangar es un cobertizo grande, generalmente abierto, para guarecer aparatos de aviación o dirigibles.I Y en catalàn: Hangar, Lloc cobert, tancat o no, emprat per a guardar-hi mercaderies, vehicles, etc, i especialment aeronaus.
ResponEliminaSaludos.
No parece un hangar,el que yo he visto en Cuatro Vientos(Madrid),el techo era muy alto y sobretodo tenía unas puertas enormes deslizantes por carril.
ResponEliminaSerá por referencia al tamaño.
Saludos
Això crec jo, deu ser una llicència per fer el titular més atractiu. O a lo mejor es un titular semiautomático.
ResponEliminaSalut.