Vista de Chiva població afectada per la Dana,

 Xavi Jurio / Propias. Enric Sierra, la vanguardia

Dèiem la setmana passada que la devastadora DANA de València ha deixat lliçons i tasques que hem d'abordar immediatament per evitar la repetició de la tragèdia. La principal lliçó que apuntàvem era l'anàlisi urgent de les conques hidrogràfiques i tot allò que s'ha construït al voltant. La bona notícia és que, precisament, el Govern va anunciar aquell mateix dia la revisió de totes les zones inundables de Catalunya i de totes les activitats que es poden veure afectades, tant empresarials com domiciliàries.

La tasca serà àrdua perquè són moltes les àrees inundables pel fet que la costa catalana està plena de rieres envoltades d'habitatges, polígons industrials, carreteres o vies de tren. Aquestes construccions es van aixecar amb càlculs de previsió d'inundacions basats en els temporals més forts dels darrers 500 anys. Però aquest mesurament ha quedat superat. Serveixi d'exemple el que va passar a la tristament famosa rambla del Poio la riuada del qual va arrasar les poblacions afectades per la DANA valenciana.

No hi havia cap infraestructura preparada per resistir una tromba d'aigua el triple de potent que la més gran registrada en 500 anys

En aquest lloc, tot es va construir sobre una estimació de riuada màxima de 1.400 m3 per segon, la més alta en cinc segles. Però la tromba d'aigua del dia 29 va triplicar aquesta xifra i va arribar als 4.000m3 per segon, segons va explicar el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán. Per tant, res no estava preparat per resistir una riuada d'aquesta dimensió. Els enginyers es remouen a les cadires dels seus despatxos perquè reconeixen que aquest exemple és extrapolable a qualsevol lloc i el desastre està assegurat si es repeteix un episodi tan extrem. A més, l'anunci del Govern de revisar tot el que hi ha construït a zones inundables ha inquietat Ajuntaments i particulars amb interessos econòmics en aquestes àrees potencialment perilloses. No només parlem d'empreses, sinó d'hospitals o equipaments tan estratègics com l'aeroport de Barcelona.

Però, lamentablement, no hi ha cap altra opció que analitzar la nova situació que ha portat el canvi climàtic. El problema sorgeix a l'hora de veure com es resol aquest desafiament, perjudicant el mínim possible els nombrosos interessos privats i públics que estan afectats. Caldrà enderrocar els edificis ubicats als llocs de risc i traslladar-los a zones més segures? Aquesta pregunta sura a l'ambient i el Govern és conscient de la multimilionària inversió que suposaria aquesta opció. Per aquesta raó, és lògic que es comenci a valorar el més perillós i menys costós, mentre es mira de reüll al cel, esperant que trigui molt a tornar una DANA tan violenta.

És evident que la protecció o el trasllat d'edificis i infraestructures seria lenta i fins i tot en alguns casos, inviable. Però, mentrestant, es pot proposar una mica més ràpid per protegir les persones que ocupen o transiten per les zones inundables perquè l'avís als mòbils és insuficient per a aquestes àrees més crítiques. Estem parlant de plantejar l‟evacuació de la població de llocs clarament inundables o impedir l‟accés per evitar danys personals. Això no és nou. Estem acostumats a veure evacuacions a països com els Estats Units, davant l'arribada dels huracans cada cop més potents.

És clar que una operació d'evacuació necessita una preparació tècnica i d'efectius que avui no tenim i una educació ciutadana perquè la sortida no causi més mal que el que caigui del cel. Però si no podem traslladar edificis perquè és car caldrà aprendre a posar fora de perill les persones. En aquest sentit, el Govern també ha anunciat la revisió dels antiquats protocols de protecció civil. Veurem.