Dèiem la setmana passada que la devastadora DANA de València ha deixat lliçons i tasques que hem d'abordar immediatament per evitar la repetició de la tragèdia. La principal lliçó que apuntàvem era l'anàlisi urgent de les conques hidrogràfiques i tot allò que s'ha construït al voltant. La bona notícia és que, precisament, el Govern va anunciar aquell mateix dia la revisió de totes les zones inundables de Catalunya i de totes les activitats que es poden veure afectades, tant empresarials com domiciliàries.
La tasca serà àrdua perquè són moltes les àrees inundables pel fet que la costa catalana està plena de rieres envoltades d'habitatges, polígons industrials, carreteres o vies de tren. Aquestes construccions es van aixecar amb càlculs de previsió d'inundacions basats en els temporals més forts dels darrers 500 anys. Però aquest mesurament ha quedat superat. Serveixi d'exemple el que va passar a la tristament famosa rambla del Poio la riuada del qual va arrasar les poblacions afectades per la DANA valenciana.
No hi havia cap infraestructura preparada per resistir una tromba d'aigua el triple de potent que la més gran registrada en 500 anys
En aquest lloc, tot es va construir sobre una estimació de riuada màxima de 1.400 m3 per segon, la més alta en cinc segles. Però la tromba d'aigua del dia 29 va triplicar aquesta xifra i va arribar als 4.000m3 per segon, segons va explicar el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán. Per tant, res no estava preparat per resistir una riuada d'aquesta dimensió. Els enginyers es remouen a les cadires dels seus despatxos perquè reconeixen que aquest exemple és extrapolable a qualsevol lloc i el desastre està assegurat si es repeteix un episodi tan extrem. A més, l'anunci del Govern de revisar tot el que hi ha construït a zones inundables ha inquietat Ajuntaments i particulars amb interessos econòmics en aquestes àrees potencialment perilloses. No només parlem d'empreses, sinó d'hospitals o equipaments tan estratègics com l'aeroport de Barcelona.
Però, lamentablement, no hi ha cap altra opció que analitzar la nova situació que ha portat el canvi climàtic. El problema sorgeix a l'hora de veure com es resol aquest desafiament, perjudicant el mínim possible els nombrosos interessos privats i públics que estan afectats. Caldrà enderrocar els edificis ubicats als llocs de risc i traslladar-los a zones més segures? Aquesta pregunta sura a l'ambient i el Govern és conscient de la multimilionària inversió que suposaria aquesta opció. Per aquesta raó, és lògic que es comenci a valorar el més perillós i menys costós, mentre es mira de reüll al cel, esperant que trigui molt a tornar una DANA tan violenta.
És evident que la protecció o el trasllat d'edificis i infraestructures seria lenta i fins i tot en alguns casos, inviable. Però, mentrestant, es pot proposar una mica més ràpid per protegir les persones que ocupen o transiten per les zones inundables perquè l'avís als mòbils és insuficient per a aquestes àrees més crítiques. Estem parlant de plantejar l‟evacuació de la població de llocs clarament inundables o impedir l‟accés per evitar danys personals. Això no és nou. Estem acostumats a veure evacuacions a països com els Estats Units, davant l'arribada dels huracans cada cop més potents.
És clar que una operació d'evacuació necessita una preparació tècnica i d'efectius que avui no tenim i una educació ciutadana perquè la sortida no causi més mal que el que caigui del cel. Però si no podem traslladar edificis perquè és car caldrà aprendre a posar fora de perill les persones. En aquest sentit, el Govern també ha anunciat la revisió dels antiquats protocols de protecció civil. Veurem.
En tv3 ya lo he oído, claro normal,revisión inmediata de las zonas inundables como si ya no se supiera.Como siga los pasos de Rodalies,eterno el tema.Pero bueno la cosa es que se mueva, que se hable del tema y suerte si se asigna una partida,que será grande,debería. Que no se quede en la culpa fue del otro,que no lo hizo.
ResponEliminaSaludos
Recuerda aquello: de buenas intenciones están las sepulturas llenas.
EliminaSaludos.
Rodalies:
ResponEliminaTren Prat a estación de Francia : 9'38...retrasado. pasa a las 9' 56. Nos hacen bajar en Sants. No continua. Esperamos siguiente...10 y 14 minutos...llega a Estación de Francia 10´46...Hago tarde.
Vuelta: Estación Francia /El Prat
Salida 11´38..Retrasado...Via 8...ahora via 6..bajamos a la 6. Marcha uno por la via 8 era ese.. Ahora todos a la via 12...son las 12 y 26..
Se vayan a a mierda
Ja ja ja ja...!!
EliminaCon IBERIA ya habrías llegado. El que no entenc es perquè la línia del Vallès, sigui la dels catalans com la de Renfe sempre funciona com un rellotge sense a penes incidències.
ResponEliminaSalut i paciència.
Jo tampoc. És quasi sempre, no et pots fiar. La Renfe és una merda.
ResponEliminaEl dia que coja un tren sin retraso, pondré una entrada en el blog para celebrarlo. Con orquestina, fanfarrias y majorets.
ResponEliminaDoncs al Vallès els trens van com un rellotge, tant els catalans com la Renfe, en puc donar fe de les moltes vegades que l'he agafat.
EliminaHeus aquí, perquè no sentim fanfàrries ni veiem majorets.
Eliminahttps://www.ign.es/web/ign/portal/inicio
ResponEliminaServicio Nacional Cartografico. Con paciencia se pueden encontrar en el mapas de las zonas inundables. Algunos poderes en la sombra han tratado de eliminar estos mapas, para que nadie sepa si se ha comprado una hermosa casita en medio de una antigua riera, no bromeo con esto. El negocio de la construcción es el gran negocio, y despues, reclamaciones al maestro armero
Lo de evacuar en una amenaza de riada es casi imposible. No tenemos los medios adecuados, y dependiendo de donde y como, ni tiempo siquiera. Al finál es lo de siempre, estar pendiente de los medios de comunicación y de las posibles alertas.
Un abrazo.
Aquests mapes els tenen els de eldiario.es. Avui precisament m'ha trucat un cosi de la Nuri de Montpellier i explicava que allí en cas de riuada extrema evacuen la gent.
ResponEliminaYo no se de ingeniería pero habia un proyecto que nunca nadie hizo (ni pesoe, ni pepe) para construir una presa de 8 hm3 = 8.000 000 m3 en Cheste.
ResponElimina¿Por que no se hizo? pues supongo que por dejadez, por pereza, porque solo nos acordamos de Santa Bárbara cuando truena. Esa defenestrada presa hubiera ayudado a aliviar los Ay untamientos de Alaquàs, Aldaia, Catarroja, Cheste, Xirivella, Godelleta, Massanassa, Paiporta, Picanya, Ribarroja, Torrent, Quart de Poblet, Loriguilla, Mislata y Valencia y regulaba entre otros la cuenca alta de los barrancos del Poyo, la Saleta y el Pozalet. Un embalse de 8 hm3 es un embalse muy pequeño, para este caso, se quedaría corto, no se.
Quizás hubiera que hacer uno como el de Burgos que tampoco es muy grande, tiene 75 hm³ y ocupa 313 hectareas (una hectarea son 10.000 m²).
Creo que eso será más factible, más rentable y más provechoso que quitar edificios y gente de donde vive. Aparte que se puede utilizar para producir energía, agua de riego y otras muchas aplicaciones como garantizar el curso de agua cuando hay periodos de sequía extremos y la flora y fauna de los ríos muere de sed. Ahora olvidamos que la sequía extrema siempre, siempre, siempre vuelve.
En otro apartado, ya me gustaria saber como se medía el caudal hace cinco siglos y cómo se midieron los 4.000 m3/s ahora. Curioso que es uno.
Un saludo
El embalse de Burgos.
EliminaUn saludo
Segun comentaban el otro día, este proyecto de presa de Cheste, en 2009 no se hizo.... porque costaba demasiado dinero.
EliminaSaludos.
Daniel del amor hermoso,
ResponEliminamala palabra mentaís
¡decir pantano... horroroso¡
y no decir nunca maís.