La paraula cacistocràcia és un terme utilitzat en les anàlisis polítiques per designar el govern dels més ineptes, dels menys capacitats i dels profundament incompetents. La prestigiosa revista The Economist l’ha designat com el terme de l’any, arran dels nomenaments que ha anunciat Donald Trump des que va aconseguir la victòria en les eleccions dels EUA. Pensar que un tipus que vol fer neteja dels funcionaris deslleials pot ser director de l’FBI, que un guillat antivacunes pot ocupar la secretària de Sanitat, que un conspiranoic sigui el preferit per ser al capdavant de la CIA o que un presentador de la Fox denunciat per agressió sexual i amb tatuatges al seu cos associats a l’extrema dreta pugui ser el candidat a secretari de Defensa és que algú s’ha tornat boig. O, encara pitjor, que tot un país ha perdut el senderi.
El terme cacistocràcia, d’arrel grega, el va utilitzar per primera vegada el religiós Paul Gosnold en un sermó de la seva església d’Oxford, el 1644, quan va proclamar davant els seus fidels que no havien de tenir cap escrúpol en pregar contra els devots incendiaris que volien portar al país a la ruïna amb la seva incompetència, “portant la temperada monarquia a una boja cac istocràcia”. Però més valdria no haver donat suport als ineptes, abans de convidar els feligresos a resar perquè es consumissin a l’infern.
En qualsevol cas, la cacistocràcia no és un fenomen circumscrit a terres llunyanes. Tenim més exemples propers: la gestió de la tragèdia de la dana posa de manifest la imperícia, incapacitat i ineptitud de l’equip de govern de la Generalitat Valenciana per afrontar una crisi. Una dada resulta reveladora: la consellera de Justícia i Interior, encarregada de les emergències, desconeixia l’existència del sistema d’alertes, com va reconèixer en públic.
‘The Economist’ considera que la paraula de l’any és ‘cacistocràcia’
El premi Nobel Paul Krugman, en el seu últim article en The New York Times, ha escrit que potser ja no recuperem mai la fe que teníem en els nostres dirigents, però almenys l’hauríem de mantenir per enfrontar-nos als governs dels pitjors, perquè només així aconseguirem trobar el camí per tornar a un món millor. I, tot i així, se’ns farà llarg. Insuportablement llarg. - lavanguardia.com