No totes les morts són iguals. Hi ha buits que costen molt d'omplir. Difícilment hi haurà un altre Isak Andic. Empresaris d'èxit com ell, que del no-res han construït tot un imperi, n'hi ha pocs, però que a més tinguin la sensibilitat personal i la perspicàcia cultural que ell tenia, encara n'hi ha menys. D'Andic ja en coneixen la història: un jove turc que arriba amb 14 anys a Barcelona, que es busca la vida venent samarretes que portava del seu Istanbul natal, que les coses li van més o menys bé, que es trepitja Espanya amb un cotxe comercialitzant les seves peces, que el negoci va creixent i creixent fins que un bon dia funda Mango. La seva empresa ocupa avui 15.500 persones i factura més de 3.100 milions d'euros, explica Jordi Juan a la vanguardia.
La història és àmpliament coneguda sobretot per als del sector de la confecció d'aquell temps, només que la imatge que tinc del noi no m'acaba de quadrar. M'explicaré: Treballava jo en una empresa de col·lecció del barri de Gràcia al carrer Vilafranca, Nino Ferrari. Un company em va presentar Isaak Andic, parlava meravelles d'ell, semblava ser molt jove, aparentava 18 o 19 anys, no més (parlo de 1974/75) tenia una paradeta a l'entrada del mercat ambulant de Sant Hermenegildo si no recordo malament, al carrer Balmes.
La paradeta la tenia entrant a la dreta, atès hi havia unes escales per anar a baix on hi havia la resta de paradetes, ell estava sol. Una base rectangular amb dos triangles per sostenir-la, tot de fusta era l'únic que tenia com a expositor, però a sobre si no em falla la memòria del record, tenia texans i no samarretes, uns texans que segons el meu company eren molt bons fins al punt que n'hi vam comprar dos per copiar-los. Després, amb el temps vaig anar seguint el seu creixement personal i empresarial, però el que em va quedar gravat de la primera trobada va ser la seva mirada, poques vegades he vist una mirada tan neta com la d'aquell noi turc, una mirada que destil·lava bondat. I per descomptat no podia imaginar ni de lluny que uns anys més tard, aixecaria un imperi com el de Mango. Ahir va morir en un tràgic accident, amb només 71 anys. DEP.
5 Comentaris
Un emprendedor digno, por lo que parece deducirse del artículo, o al menos luchador del emprendimiento. Pero se están dando bastante casos de gente de edad, sean oi no ricos y célebres, que ignora un poco o sublima demasiado a su cuerpo y cae en ejercicios de riesgo, aunque sea un paseo por zonas riscosas. Cada cual sabrá.
ResponEliminaNo sé cómo fue el accidente, iba con su mujer y su hijo, no creo que fuera un sitio muy difícil, a veces un simple resbalón puede acabar en tragedia. Andic no era un self made man al uso.
ResponEliminaSaludos.
Aquello está lleno de senderos para caminantes sin grandes aspiraciones de hacer cimas. Es cierto que has de ir con cuidado, pero es el mismo que necesitas para cruzar un semáforo en cualquier ciudad con coches. Lo que sucede es que hay mucha humedad y los senderos están resbaladizos.
ResponEliminaNo hacía un deporte de riesgo, ni bajaba como un poseso con la bici, ni escalaba, ni subía montaña, no corría, solo caminaba con su señora e hijo, y resbaló. A partir de aquí lo demás.
DEP
No feia la sensació de ser un eixelebrat, de fet, Isaac Andic era l'antítesi dels Musk, Zuckerberg o Bezos.
ResponEliminaY si su mujer, su hijo o ambos le k empujaron? Ya sé q suena a de thriller fantasioso, pero cuando alguien es la fortuna más grande de Cataluña, la imaginación se dispara ; ) ...sea como sea, una pena si por lo q comentáis era un buen tipo, en fin, en realidad creo q cada uno tenemos el fin en un lugar y a una hora ...da igual lo q hagamos ..abrazo fuerte !!
ResponElimina