El 7 de desembre passat, Elon Musk va posar un missatge directe i breu, adreçat als usuaris d’X, la seva xarxa social: “Vosaltres sou ara els mitjans”. El missatge va tenir 159.000 likes, es va reenviar 24.500 vegades i va produir 13.700 comentaris, molts dels quals exultants. Els usuaris es van sentir empoderats, van parlar de “periodisme ciutadà” i que el poble havia aconseguit el quart poder. Alhora, van fustigar el periodisme tradicional, el de les grans corporacions mediàtiques. Van dir que per fi s’obriria pas la veritat, la veritat sense filtres, davant informació esbiaixada i interessada que ofereixen els conglomerats empresarials de comunicació.
Hem de suposar que Musk no volia dir que les notícies brollarien espontàniament dels intercanvis que es produeixen a les xarxes socials, que hi continuarà havent la necessitat de què els periodistes estiguin al corrent de les novetats, les recullin i n’informin. Tot i això, la difusió de les notícies, així com el to que s’hi doni, dependrà no dels mitjans, sinó dels usuaris. En el moment que la gent accedeix a les notícies per la via de les recomanacions a les xarxes socials, sense anar a la font original, el recorregut de les informacions queda en mans dels usuaris d’aquestes xarxes. Són els usuaris i no els mitjans, els que determinen què és rellevant i què és prescindible. Si una notícia que un mitjà tradicional considera important no aconsegueix velocitat de difusió a les xarxes, tendirà a esvair-se en l’oblit. És a dir, l’agenda política dels mitjans, la seva capacitat per organitzar el debat sobre els assumptes públics, quedarà en mans dels usuaris a les xarxes.
Qui sap si passarà una cosa semblant amb els processos de polarització que vivim actualment en múltiples esferes de la vida social i en la política, la polarització està produint a curt termini una explosió de falòrnies, informació manipulada i missatges tòxics, però potser, a mesura que el procés avanci, s’aniran trobant maneres de canalitzar i ordenar el que avui ens sembla pur caos. Tant de bo que sigui aviat, car de no ser així, estem perduts.
Dubto molt que a X s'avanci o canalitzi el caos. No, mentre sigui Musk, el cap de la plataforma. És justament el que vol: caos. És, (el caos) la seva eina principal.
ResponEliminaBluesky fa el que pot, però és clarament insuficient .
Sí, però a X estan baixant els afiliats a tota pastilla. De fet, MUSK té raó, la informació de qualsevol esdeveniment, arriba abans via ciutadana que via periodistes. I en aquest sentit X continua sent la font més directa d'informació immediata.
EliminaBluesky va fent, de moment és més fidel a l'esperit de microblogging de twitter en el seus inicis el 2006.
Salut.
Un personaje nefasto. Sólo le interesa el poder, y eso no es bueno.
ResponEliminaSalut
Si, pero l'encerta en el seu diagnòstic. El poder el que li dona és el poder de controlar els mitjans, o sia el poder absolut.
EliminaSalut.
En mis tiempos buenos había amateurs que hacíamos nuestro periodismo particular, ajeno al sueldo y al negocio, y vinculado a asociacionismos de tipo diverso. Era muy respetado y en cierto modo alternativo al periodismo local tan sujeto, al menos entonces, a la mediación de las autoridades o las voces de sus amos. Pero esto de ahora, pretender que hay objetividad en la masa, porque al fin y al cabo cada individuo que usa el medio de redes participa de un fenómeno superior y se engloba en masa, y aporta información es un cuento, una falacia. Periodismo no es soltar cosas a lo loco, es comprobar y contrastar con criterios fundamentados. Ese tipo es mala persona, pero sabe dónde va y qué busca, y será uno de unos pocos más que pretenderán configurar un poder y un control supra estados. A través de ese poder pretenden alcanzar una potenciación de sus negocios para lo cual no tienen ya mayor interés en respetar las democracias. Algo así. Pero más complicado todavía. Y se van a rendir a ese tipo de neofeudales muchos entes representativos de las democracias actuales.
ResponEliminaMusk sabe muy bien lo que quiere conseguir y en Trump ha encontrado un filón, la manera de como conseguirlo. Y el problema es que muchos dirigentes democráticos están empezando a ver que este es un camino a seguir, aunque sea a costa de los derechos de sus ciudadanos.
ResponElimina