ÚLTIMS ESCRITS...

L'INFINIT DINS D'UN JONC


"La mujer del mercader, joven y aburrida, duerme sola. Hace diez meses que él zarpó de la isla mediterránea de Cos rumbo a Egipto y desde entonces no ha llegado ni una carta desde el país del Nilo. Ella tiene diecisiete años, todavía no ha dado a luz y no soporta la monotonía de la vida apartada en el gineceo, esperando acontecimientos, sin salir de casa para evitar murmuraciones. No hay mucho que hacer. Tiranizar a las esclavas parecía divertido al principio, pero no es suficiente para llenar sus días. Por eso le alegra recibir visitas de otras mujeres. No importa quién llame a la puerta, necesita desesperadamente distraerse para aligerar el peso de plomo de las horas. Una esclava anuncia la llegada de la anciana Gílide. La mujer del mercader se promete un rato de diversión: su vieja nodriza Gílide es deslenguada y dice obscenidades con mucha gracia.

—¡Mamita Gílide! Hace meses que no vienes a mi casa.

—Sabes que vivo lejos, hija, y tengo ya menos fuerzas que una mosca.

—Bueno bueno —dice la mujer del mercader—, a ti aún te quedan fuerzas para darle un buen achuchón a más de uno.

—¡Búrlate! —contesta Gílide—, pero eso queda para vosotras las jovencitas.

Con una sonrisa maliciosa, con astutos preámbulos, la anciana desembucha por fin lo que ha venido a contar. Un joven fuerte y guapo que ha ganado dos veces el premio de lucha en los Juegos Olímpicos se ha fijado en la mujer del mercader, se muere de deseo y quiere ser su amante.

—No te enfades y escucha su propuesta. Lleva el aguijón de la pasión

clavado en la carne. Concédete una alegría con él. ¿Te vas a quedar aquí, calentando la silla? —pregunta Gílide, tentadora—. Cuando quieras darte cuenta, te habrás hecho vieja y las cenizas se habrán zampado tu lozanía.

—Calla calla…

—¿Y a qué se dedica tu marido en Egipto? No te escribe, te tiene olvidada, y seguro que ya ha mojado los labios en otra copa.

Para vencer la última resistencia de la chica, Gílide describe con labia todo lo que Egipto, y especialmente Alejandría, ofrecen al marido lejano e ingrato: riquezas, el encanto de un clima siempre cálido y sensual, gimnasios, espectáculos, manadas de filósofos, libros, oro, vino, adolescentes y tantas mujeres atractivas como estrellas brillan en el cielo".


He traduït lliurement, escriu Irene Vallejo, el principi d'una breu peça teatral grega escrita al segle III a.c. amb una intensa aroma de vida quotidiana. un món proscrit d'esclaus assotats i amos cruels, proxenetes, mares a la vora de la desesperació a causa dels seus fills adolescents, o dones sexualment insatisfetes. la por universal a envellir, però, malgrat el seu talent cruel, Gílide fracassa aquesta vegada. afectuosos de la noia, que és fidel al seu marit absent, o potser no vol córrer els terribles riscos de ladulteurí. Se t'ha estovat la mollera?, li pregunta la dona del mercader a Gílide, però, d'altra banda, la consola oferint-li un glop de vi.

Al costat de l'humor i del to fresc, el text és interessant perquè ens descobreix la visió que la gent comuna i corrent tenia de l'Alexandria de la seva època: la ciutat dels plaers i dels llibres;

La llegenda d'Alexandria no va deixar de créixer. Dos segles després que s'escrivís el diàleg de Gílide i la noia temptada, Alexandria va ser l'escenari d'un dels grans mites eròtics de tots els temps: la història d'amor de Cleòpatra i Marco Antonio Roma, que llavors s'havia convertit en el centre del major imperi mediterrani, era encara un laberint de carrers tortuosos, fosques i enfangades quan Marco Antonio va desembarcar per primera vegada a Alexandria. no podien competir amb la seducció d?un passat daurat i del luxe decadent.

Amb una barreja d'excitació, orgull i càlculs tàctics, el poderós general i l'última reina d'Egipte van construir una aliança política i sexual que va escandalitzar els romans tradicionals. Roma a Alexandria Si la parella hagués guanyat la guerra pel control de l'Imperi romà, avui potser els turistes acudiríem a ramades a Egipte per fotografiar-nos a la Ciutat Eterna, amb el seu Colosseu i els seus fòrums. El infinito en un Junco (pdf fragment) Irene Vallejo.


L'infinit dins d'un jonc - Aquest llibre tracta sobre la història dels llibres. Un recorregut per la vida d’aquest fascinant artefacte que vam inventar perquè les paraules poguessin viatjar per l’espai i el temps. La història de la seva fabricació, de tots els tipus que hem assajat al llarg de gairebé trenta segles: llibres de fum, de pedra, d’argila, de joncs, de seda, de pell, d’arbres i, els últims d’arribar, de plàstic i de llum. A més, és un llibre de viatges. Un fil que uneix els clàssics amb el vertiginós món contemporani, connectant-los amb debats actuals: Aristòfanes i els processos judicials contra humoristes, Safo i la veu literària de les dones, Titus Livi i el fenomen fan, Sèneca i la postveritat… Però, sobretot, aquest llibre és una fabulosa aventura col·lectiva  protagonitzada per milers de persones que, al llarg del temps, han fet possibles i han protegit els llibres: narradors orals, escribes, il·luminadors, traductors, venedors ambulants, mestres, savis, espies, rebels, monges, esclaus, aventurers… Lectors en paisatges de muntanya i a la vora del mar, en capitals on l’energia es concentra i en els llocs més apartats on el saber es refugia en temps de caos. Gent normal i corrent de qui en molts casos la història no registra els noms; aquests salvadors de llibres són els autèntics protagonistes d’aquest assaig.

3 comentaris:

  1. Interesante. Al igual me hago con él en la biblio, no deseo coleccionar más libros porque a Mayte no le hace gracia, dice que alegra la vida de los cienpies una vez los he leído.
    Salut

    ResponElimina
  2. Aquest crec que es un llibre ben bé per a tu, ja m'ho diràs...
    Salut.

    ResponElimina
  3. Una delícia de llibre. Un recorregut per la història de la paraula escrita. Aconsegueix transportar-te fins a la Biblioteca d'Alexandria i per moments sembla que pots percebre l'olor dels rotllos de pergamí als prestatges. Vaig gaudirlo moltíssim. Està tan farcit d'històries que gràcies a tenir-lo en format electrònic, el porto amb mi al tren i de vegades obro pàgina aleatòriament, segur que trobaré algun passatge per fer el recorregut més lleuger.

    ResponElimina

DESTACADES