Quin pànic li tenen tots els Governs del color que siguin, a Internet. I és que cap d’ells, obsessionats a controlar-ho tot vol assumir que els ciutadans visquin en autèntica llibertat. Val a dir, que són molt conscients que aquest nou mitjà de comunicació global, no poden controlar-lo - de moment – però ja trobaran tard o d’hora la manera de fer-ho, ells o altres. El marmessor de la ignorància, 2001

Als inicis d'internet, descarregar contingut o llegir informació a la xarxa sense deixar anar un cèntim era habitual. Pocs sospitaven que ho pagaríem amb escreix. A la primera dècada d'aquest segle desconeixíem què s'ocultava després del caos reptant de Google. De fet, ni tan sols Google ho tenia tan clar: encara planejava sobre els seus caps la imatge d'aquells joves tan simpàtics que als noranta treballaven al garatge de casa seva amb idees més o menys utòpiques, gairebé com la continuació dels somnis de Ted Nelson, que havia imaginat un internet sense jerarquies, sense anuncis, incorruptible.
Sobre la ingenuïtat de llavors sobre el potencial devastador de les xarxes, és il·lustratiu el somriure de Zuckerberg en la seva compareixença davant del senador Hatch. El senador pregunta a un jove Zuckerberg: “I com se sosté un model de negoci en què els usuaris no paguen pels seus serveis?”. “Senador, publiquem anuncis!”, diu Zuckerberg. I després somriu i sembla desconcert perquè la resposta és òbvia i sap que es tracta d'una pregunta retòrica. Hatch va desitjar emfatitzar la resposta: ja estàvem el 2018, però encara gran part de la població mundial seguia preguntant-se per què no havia de pagar pels continguts d'internet.
D'aquesta manera milions d'usuaris hem acceptat lliurar les nostres dades per ser usades amb finalitats publicitàries, com sap qualsevol que, en el moment que pensa en un tornavís mentre navega, li apareix en un requadre de la pantalla la dit eina com per art de màgia. I així hem afavorit el creixement d'una indústria publicitària en línia (regida per algorismes i sinergies sempre opaques per a l'anunciant) difícilment controlable. Per entendre per què aquesta indústria està íntimament lligada al tsunami de desinformació actual, vegeu l'esgarrifós documental The click trap, de la productora barcelonina Polar Star Films, on s'explica pas a pas com l'afany de lucre del sistema d'anuncis en línia de Facebook va promoure el genocidi de Birmània del 2017 contra la població rohinyà. Merescudament premiat, es pot veure a Filmin, RTVE, Art. Després de veure el documental, una no torna a oblidar mai aquesta veritat tan repetida en matèria de publicitat en línia: si no ets el client, ets el producte. - Imma Monsó a la vanguardia.com/cat/