La vaca boja
- Un matí de primavera, la vaca boja anava pasturant per un prat, i en veure a les altres dues, la cega i la de la mala llet, se’n fotia d’elles.
- Ei! Vosaltres no sou tan famoses com jo, els hi retreia, mentre les seves extremitats posteriors li fallaven estrepitosament. Sou molt més antigues que jo (reblava) i ni tan sols heu sortit per la televisió; gairebé ja ni es parla de vosaltres, i, en canvi jo estic de plena actualitat, no hi ha dia que no parlin de mi.
- Que hi teniu a dir?.- No us dono enveja?
La vaca de la mala llet la va mirar de reüll, però no li va fer ni cas – li queden tres telediaris (es va dir) – i continuà pasturant tranquil·lament, però la vaca cega, alçant el cap como si talment l’estès veient, va dir-li:
-Escolta’m vaca boja, i escolta’m bé, potser si que tu actualment ets més famosa que nosaltres, però el que si et puc dir, es que a nosaltres ens ha creat la inspiració dels poetes i a tu la dèria dels homes.
I que? Preguntà la vaca boja, a qui ja li fallaven també els rems davanters i amb prou feines s’aguantava dreta.
Contestà la vaca cega: Doncs que fins ara, els poemes han sobreviscut sempre a les dèries dels homes. I abaixant el cap, continuà pasturant impertorbable davant la mirada aprovatòria de la vaca de la mala llet.
- Ei! Vosaltres no sou tan famoses com jo, els hi retreia, mentre les seves extremitats posteriors li fallaven estrepitosament. Sou molt més antigues que jo (reblava) i ni tan sols heu sortit per la televisió; gairebé ja ni es parla de vosaltres, i, en canvi jo estic de plena actualitat, no hi ha dia que no parlin de mi.
- Que hi teniu a dir?.- No us dono enveja?
La vaca de la mala llet la va mirar de reüll, però no li va fer ni cas – li queden tres telediaris (es va dir) – i continuà pasturant tranquil·lament, però la vaca cega, alçant el cap como si talment l’estès veient, va dir-li:
-Escolta’m vaca boja, i escolta’m bé, potser si que tu actualment ets més famosa que nosaltres, però el que si et puc dir, es que a nosaltres ens ha creat la inspiració dels poetes i a tu la dèria dels homes.
I que? Preguntà la vaca boja, a qui ja li fallaven també els rems davanters i amb prou feines s’aguantava dreta.
Contestà la vaca cega: Doncs que fins ara, els poemes han sobreviscut sempre a les dèries dels homes. I abaixant el cap, continuà pasturant impertorbable davant la mirada aprovatòria de la vaca de la mala llet.
--
Les vaques
--
--
I succeí que un dia, anaven pasturant per un prat, la vaca cega i la suïssa, la de la mala llet, l’una al nord i l’altra al sud. Com aquest no era molt gran, mica en mica s’anaren acostant tot menjant herba, fins que, en arribar el moment de creuar-se, l’una que no hi veia i l’altre que estava emprenyada, s’ignoraren totalment continuant cadascuna el seu camí, perdent-se doncs un moment històric per intercanviar parers sobre llurs poemes que les havien fet immortals arreu del principal. I és que, les vaques no estan per la poesia i els poetes, i malauradament, la majoria de la gent, tampoc.
Amb el tema de les vaques, no sé jo qui està més boig, si les vaques, o altri, recordeu que Nicolas Maduro parlava amb les vaques, i Juanma Moreno Bonilla president d'Andalusia també. De fet els del Pp tenen una certa fixació amb les vaques, Núñez Feijoo n'és un exemple, o fins i tot Andrea Levy, el que reforça la meva teoria de que el Pp és un Partit boví, vacú, o vacu.
Amb el tema de les vaques, no sé jo qui està més boig, si les vaques, o altri, recordeu que Nicolas Maduro parlava amb les vaques, i Juanma Moreno Bonilla president d'Andalusia també. De fet els del Pp tenen una certa fixació amb les vaques, Núñez Feijoo n'és un exemple, o fins i tot Andrea Levy, el que reforça la meva teoria de que el Pp és un Partit boví, vacú, o vacu.
Si en el campo se muere una vaca, no puedes dejarla para alimento de buitres, pero si cortas su cabeza, el resto les encantan. Por qué será
Saludos
Cosas de homínidos.
Ahir vaig agafar un cabreig monumental amb el penalty al Girona. Mem si ara d'aqui una estona no n'agafo un altra amb el Borrusia Dortmund 😓
És un penaltito, quasi no el toca i el que passa es que el davanter rellisca i cau al terra. Una mica com el de de Jong al Betis, va corrent darrere tigriño i el trepitja una miqueta, fica't que ni li treu la bota, se la treu ell després. Noi, els àrbitres no donen per a més, amb VAR o sense, són molt dolents.
Salut.
Veurem avui, d'aqui un ratet.
Ai que patirem.