Alexis Morante dirigeix ‘¿Es el enemigo?’, una pel·lícula que explica com va viure l’humorista el conflicte als 17 anys. ¿Es el enemigo? La película de Gila. Parin la guerra que travessarà una senyora”. “Atacaran demà? A quina hora? No podrien venir a la tarda, després del futbol?”. “Com estan les metralladores? I si en comprem dues?”.

Miguel Gila es va passar la vida fent acudits sobre la guerra, però el seu pas per la Guerra Civil Espanyola amb només 17 anys no va fer gens de gràcia. Ni tampoc tot el que va viure després del conflicte. Ara, el director Alexis Morante ha recuperat la veritable guerra de Gila a ¿Es el enemigo? , una pel·lícula que arriba divendres a les pantalles i que està basada en les memòries de l’inoblidable humorista.

“El monòleg més famós de Gila té al darrere una tragèdia. Ho vaig saber quan en vaig llegir les memòries i vaig pensar a fer un altre documental, com Camarón , però de seguida vaig saber que a la història de Gila hi havia una pel·lícula de ficció”, explica Morante en una entrevista amb La Vanguardia. Per tant, va començar a buscar un actor que pogués donar vida al còmic a la joventut. “No va ser gens fàcil. No volia un actor consagrat que ja tingués Gila a dins, de manera que vaig emprendre una gran recerca. Fins que va arribar Óscar Lasarte com un regal caigut del cel. És mag i feia coses de menys transcendència. Em va enviar un vídeo i vaig saber que tenia el meu Gila”.

La feina de Lasarte és un dels plats forts de la pel·lícula, perquè “es va saber desprendre de la imitació i construir un personatge”. Lasarte interpreta el jove Gila que s’allista al cinquè regiment de Líster tot just esclatar la guerra, l’estiu del 1936. Però també posa la veu en off d’un Gila ja madur que recorda el tortuós pas pel conflicte bèl·lic: “Fa un treball excepcional. Li vaig passar una entrevista de Gila dels anys setanta i es va posar en la pell del personatge calcant la veu de l’humorista ja adult amb gran profunditat”, assenyala el director d’ ¿Es el enemigo?.

L’altre plat fort de la pel·lícula és la història de Gila. Els guionistes de la cinta, Morante i Raúl Santos, han partit de les memòries de Miguel Gila des del començament de la Guerra Civil i “han omplert els buits amb una narrativa més aviat de conte que ha ofert un resultat molt especial”. Però Gila començava el seu relat per la infantesa: “El seu pare es va morir abans que ell naixés i la seva mare el va abandonar. Es va criar a Madrid amb l’àvia, que era de Jaén”.

Als 17 anys, el seu amic Pedro el va convèncer per anar a la guerra. Va ser un desastre, un descontrol des del primer moment, perquè “eren uns joves a qui fiquen en uns camions i van a no se sap on ni gaire bé per què, es perden, no saben a qui han d’atacar, es confonen i s’enrolen amb els comunistes, malgrat que eren socialistes. Gila reia perquè era gairebé divertit, però va ser una tragèdia”. Un autèntic drama que va culminar amb el no afusellament de què Gila va fer, anys després, tants acudits: “Em van afusellar malament”, deia. I era talment. “Gila i onze companys més van anar a parar davant d’un escamot d’execució. Els van matar tots, tret d’ell i un dels comandaments, Villegas”.

Morante explica que el que va venir després tampoc no va ser fàcil, perquè el ressuscitat Gila “va passar per un camp d’internament, on va estar 12 anys”. “Però va ser valent i el 1951 va pujar a un escenari a explicar la seva història traspassant els límits de l’humor i, vestit d’ingenu, va aconseguir fer riure tothom amb acudits sobre la guerra en una societat molt militaritzada. Va tenir sort”, conclou el cineasta.