"La humanitat, que va ser nòmada, ha oscil·lat entre el model de la diàspora o el de la polis-Estat nació. La majoria van considerar que el fet natural –apunta Reyes que no va ser mai racional– és que cada tribu tingués un territori en exclusiva, una llengua i els drets de què privaven els estrangers. Els jueus, en canvi, van optar per ser diàspora i van ser perseguits per ser-ho fins que amb el sionisme van decidir tenir un Estat propi pel qual encara combaten. Adverteix que la modernitat, la globalització i la immigració fan avui inviable l’Estat nació i el nacionalisme que l’exalta. I advoca per aquest model diàspora més obert a la convivència en la diversitat de llengües i cultures. Qui escriu afegiria amb optimisme que també ens atreu la diferència; que l’amor esmena el nacionalisme i aconseguirà que també triomfi el mestissatge".
Per què tria el mite de Babel per explicar el que passa?
Perquè la humanitat sempre ha oscil·lat entre el model de la polis i el de la diàspora.
El de la polis és l’Estat nació amb una llengua, cultura, poble...?
I avui és majoritari, però ja no pot respondre als nous desafiaments. No només per la immigració, sinó perquè el nacionalisme de la polis-Estat nació exclou l’altre i en determinades circumstàncies l’ extermina... Porta a Auschwitz.
No es pot frenar abans?
Per això proposo de tornar a Babel i al model de la diàspora, que és el de la universalitat, de l’hospitalitat, que és el del futur.
Defineixi nacionalisme, perquè d’haver-n’hi hi ha molts... i diferents.
Nacionalisme és el gest d’un grup sobre un territori que consideren només seu i els drets del qual neguen als de fora. És un gest irracional i arbitrari, però persistent.
Només cal anar a un camp de futbol.
D’això ens parla el mite de Babel. Un grup construeix una ciutat tancada amb una torre memorable, perquè inventen una forma de convivència monolingüe. Però el model d’una única llengua fracassa el dia en què la gent de Babel abraça la pluralitat de cultures i llengües. I així neix el model de la diàspora.
El dels nòmades, cosmopolites...?
És ocupar pacíficament tota la terra sense voler posseir un territori en exclusiva per conviure barrejats en llengües i cultures.
Doncs sembla que es va imposar l’altre.
Es va imposar el model de polis d’ Aristòtil, sí; i l’Estat nació de Hegel. Només una minoria, la jueva, va elegir viure en diàspora...
Jueus cosmopolites i perseguits.
Per ser-ho. Volien viure de manera postnacional més enllà de la pertinença. Aquesta diàspora jueva va durar 2.000 anys. Va fracassar, perquè la majoria de les polis no acceptaven aquesta opció i els odiaven. I es va arribar fins a l’extermini.
I els jueus van voler tenir el seu Estat.
Veient que el seu model de diàspora fracassa, decideixen al XIX crear la seva polis, el seu Estat nació. És el naixement del sionisme.
I construint-lo estan armes en mà.
Adopten finalment la idea que una comunitat és l’única titular del territori en què viu i els seus membres tenen drets sobre ella que es neguen als de fora.
No necessitem arrels, una terra?
L’ésser humà té cames, no arrels.
No necessita vostè una llengua pròpia?
L’ésser humà sempre necessita una casa i néixer en un territori amb una llengua i uns costums, però tots som més que la casa. I si pensem que la nostra cultura i llengua són sagrades, les fem excloents.
Un territori no té llengua pròpia?
No hi ha llengua pròpia ni impròpia. Vegem el cas de Derrida: fill de jueus a Algèria. La seva llengua és l’hebreu, però els seus pares la van oblidar. A Algèria hauria de parlar àrab, però es parla francès, i quan el parla a França li diuen que parla estrany. I és... estranger.
Un altre estranger com Camus, de fet.
Conclou que cap llengua no és natural ni pròpia; totes van ser imposades. Parlem la nostra perquè ha destruït les que hi havia.
O ha evolucionat, potser?
Parlar bé una llengua consisteix a tenir consciència de les que hem fet callar. Cervantes la té quan en el Quixot remet a un autor àrab, Cide Hamete Benengeli.
No es tracta que no te n’imposin una altra?
Qui s’atrinxera en la seva llengua pròpia està cometent un atracament contra la seva pròpia llengua, perquè deu molt a les llengües silenciades sobre les quals es va imposar.
La immigració no acabarà per desbordar els límits de l’Estat nació?
L’immigrant és el desafiament, però els estats rics no podran impedir que la gent es posi en marxa. La immigració creixerà, perquè creix la diferència entre pobres i rics.
No podran aturar-la o frenar-la?
No s’arregla aixecant murs. L’única solució és plantejar un tipus de governança mundial que els països rics facin seva.
Per què s’ha imposat l’Estat nació?
Els déus eren els avantpassats morts, que s’enterraven al centre de la casa, un lloc sagrat. Això és la pàtria: la terra dels pares. I així la terra ha estat el principi del dret, la justícia i la política.
I per què no continuarà sent-ho?
Hitler no odia els jueus per la seva raça sinó perquè han renunciat a tenir un Estat. Avui hem de tornar a optar per la diàspora.
I les revolucions internacionalistes?
La francesa comença pels drets de l’ home... universals... però afegeix que “seran lliures i iguals els que vulguin Estat”.
Catòlic no vol dir universal?
Sant Pau construeix un espai transnacional, però al segle IV el cristianisme esdevé religió d’Estat i acaba sent nacionalista. Avui cal repensar aquest model i anar cap a la convivència en la diversitat del model de la diàspora.
“Cap llengua no és natural ni pròpia: totes van ser imposades”
Es simplemente genial.
ResponEliminaAhhh, el detalle:
Només cal anar a un camp de futbol.
Salut
PD: Uno de los motivos por el que he , desde hace mucho tiempo, abandonado esa religión, es simplemente nacionalista y egoísta.
Eliminasalut
Totes les religions ho són, Miquel.
EliminaHay un pero,tanto los judíos,gitanos,migrantes,no se movían por capricho,sino porque eran expulsados de los lugares de asentamiento.Ya trataban de hablar el idioma,incluso como los gitanos,aceptar la religión del lugar, tanto que en Sevilla,una de las procesiones más importante es la que llaman de los gitanos,tenían interés en mostrarse católicos, no fuera que la Inquisición se fijará en ellos.Es así, primero el pan y la vida.
ResponEliminaSaludos
Podríamos decir que gitanos y judíos lo han tenido jodido a lo largo de la historia. Fíjate, como a pesar de todo, ambos han conseguido mantener sus usos y costumbres.
ResponEliminaSaludos.