OSTARA

'Ostara' va ser una revista nacionalista alemanya fundada el 1905 per l'ocultista Lanz von Liebenfels a Viena, Àustria. Lanz va derivar el nom de la publicació del nom de la deessa de l'alt alemany antic Ôstarâ. Lanz afirmava que els ostrogots i la nació d'Àustria (en alemany: Österreich) van ser nomenats matronimament en honor a aquesta deessa. Segons von Liebenfels, la revista va tenir una circulació màxima de 100.000 exemplars i va aparèixer en tres sèries; La primera sèrie va incloure 100 números entre 1905 i 1917, la segona sèrie va tenir només un número i la tercera sèrie va incloure 20 números publicats entre 1927 i 1930.

Un vell acudit afirma que Àustria és el país amb el millor màrqueting del planeta: ha convençut tothom que Hitler era alemany i Beethoven era austríac. És un acudit, ho repeteixo, però cal no oblidar que una part de les idees i deliris d'Adolf Hitler es va incubar a Àustria, més en concret a les pàgines d'Ostara, una pseudorrevista racista, antisemita i misògina. Ostara és la divinitat germànica de la primavera. I el seu mateix nom probablement està emparentat amb Àustria o amb Easter, la Pasqua en anglès. No m'hi perdo, però la identificació de la deessa amb la primavera es basa en Beda el Venerable, un monjo benedictí que sens dubte va inspirar un altre religiós del Cister molt posterior, Jörg Lanz (nascut a Viena el 1874). Aquest monjo, ja fora del monestir i apartat de l'Església, el 1904, va publicar Teozoologia, on advocava per l'esterilització dels éssers inferiors i glorificava l'home ros com el cim de la humanitat. Les dones eren totes dubtoses, ja que fins i tot les rosses àries pures no podien evitar ser promíscues i sentir-se atretes pels homes morens i foscos.

En fi, el nostre monjo, que en realitat es deia Adolf (ja és casualitat) Josef i que signava com Jörg Lanz von Liebenfels els seus diguem-ne reflexions, va fundar el 1905 la revista –o pamflet o el que sigui– Ostara, de la qual va ser únic autor, editor i propagandista des del 1908. Vaja, que ell es cuinava i es menjava tot el seu vòmit d'odi concentrat. Blasonava de tenir cent mil subscriptors, però el més probable és que el seu nombre de lectors fos molt inferior, encara que la seva presència a tavernes i altres llocs públics li va donar una irrefutable popularitat. Va crear la seva pròpia organització esotèrica, Ordo Novi Templi, els nous templers que havien de lluitar per l'autèntica cristiandat, la dels Gottmenschen, els homes déus rossos i alts que ens havien de salvar dels simis negres i morens. No m'estenc més, perquè imagino que ja se n'han fet una idea.

Dues cosetes per deixar al peu de la columna. Una: Lanz va morir el 1954 i encara avui hi ha qui el té per un visionari. I dos: quan algú els digui que Elon Musk en realitat és inofensiu i que no cal donar gaire importància a les seves publicacions a X, recordeu-vos d'aquest monjo austríac.  Daniel Fernández a la vanguardia.