DeepSeek I LA PARADOXA DE JEVONS

La paradoxa de Jevons, afirma que a mesura que el perfeccionament tecnològic augmenta l'eficiència amb la qual s'utilitza un recurs, és més probable un augment del consum de l'esmentat recurs. I per tant, la paradoxa de Jevons implica que la introducció de tecnologies amb major eficiència energètica poden, al final, augmentar el consum total d'energia.

La paradoxa va ser introduïda pel matemàtic i economista anglès William Stanley Jevons, en la seva obra "La pregunta sobre el carbó", de 1865. Va observar que les millores tecnològiques que augmentaven l'eficiència de l'ús del carbó van provocar un augment del consum de carbó en una àmplia gamma d'indústries. Va argumentar que, contràriament a la intuïció comuna, no es podia confiar en el progrés tecnològic per reduir el consum de combustible. La qüestió ha estat reexaminada pels economistes moderns que estudien els efectes de rebot del consum de la millora de l'eficiència energètica. A més de reduir la quantitat necessària per a un ús determinat, la millora de l'eficiència també redueix el cost relatiu d'utilitzar un recurs, la qual cosa n'augmenta la quantitat demandada. Això pot contrarestar (fins a cert punt) la reducció de l'ús de la millora de l'eficiència. A més, la millora de l'eficiència augmenta els ingressos reals i accelera el creixement econòmic, augmentant encara més la demanda de recursos. L'efecte Jevons es produeix quan predomina l'efecte de l'augment de la demanda, i la millora de l'eficiència es tradueix en una taxa més ràpida d'utilització dels recursos.

Encara que Jevons es va centrar originalment en el carbó, el concepte s'ha estès des d'aleshores a altres recursos, per exemple l'aparició del DeepSeek, i un mèrit per als pioners de la IA, és que el seu ús ara tindrà garantit un desplegament massiu. És almenys el que el conseller delegat de Microsoft, Satya Nadella, va pronosticar aquesta setmana al·ludint a la “paradoxa de Jevons”. La IA es farà tan accessible i eficient que la seva adopció acabarà generalitzant-se a més velocitat, cosa que acabarà requerint més xips de Nvidia. Per art de birlibirloque, un economista britànic del segle XIX, William Stanley Jevons, s'ha convertit en una eminència contemporània en predir que una eficiència més gran en l'ús de carbó no en reduiria l'ús, sinó al revés, ja que acabaria elevant la demanda.Qui els diria als punters defensors de Nvidia que haurien d'agafar-se amb totes les seves forces a aquesta vuitena idea?

Dubtes al voltant dels centres de dades. Amb permís de Jevons, la pregunta se la fa aquí Piergiorgio M. Sandri. Ara tenen sentit els plans d'inversió de milers de milions previstos en data centers de Silicon Valley? I és en aquest moment en què sputnikazo arriba a Europa ia Espanya. És així. L'Sputnik xinès ha anat a caure sobre una de les infraestructures del moment. La tesi de fons (està per demostrar) és que ja no seran necessàries inversions milionàries en centres de dades, cosa que ha enfonsat en borsa empresa com Siemens Energy, amb importants contractes per nodrir d'electricitat aquestes exigents instal·lacions. Un informe de Janus Handerson advertia poques hores després del daltabaix de Nvidia d'aquesta circumstància.

Per cert, el personatge de la setmana ha estat, com no pot ser altrament, Liang Wenfeng, l'enginyer informàtic darrere de la criatura. Com no sucumbir a la fascinació de la taula de ganxet que l'acompanya en aquesta fotografia. Amb informació de l'avantguarda i la wiquipèdia.