JEURE EN EL FONS

Hi ha una certa tendencia a considerar que el cap de setmana s'han de tractar temes lleugers, banals, per no complicar el nostre temps de lleure. Crec que és un error que ens fa caure en una certa displicència a l'hora de contemplar l'horror de l'ésser humà., un horror que no enten de dies de la setmana. 

Primo Levi va ser un escriptor italià d'origen jueu sefardita, autor de memòries, relats, poemes i novel·les. Va ser un resistent antifeixista, supervivent de l'Holocaust. És conegut per les obres que va dedicar a donar testimoni sobre aquest Holocaust, particularment el relat dels deu mesos que va estar presoner al camp de concentració de Monowice (Monowitz), subaltern d'Auschwitz. Ara que hem celebrat el 80è aniversari de l'alliberament dels presoners del camp de concentració d'Auschwitz, crec que cal tornar-li la paraula a Levi, per no oblidar aquells fets, sobretot en una època en què molts dels joves del nostre país ni tan sols saben que va ser l'holocaust.

"Imagineu-vos ara un home a qui, a més de les seves persones estimades, se li llevin la casa, els costums, les robes, tot, literalment tot el que posseeix: serà un home buit, reduït al sofriment i a la necessitat, mancat de dignitat i de judici, perquè a qui ho ha perdut tot fàcilment li succeeix perdre's a si mateix; fins a tal punt que es podrà decidir sense remordiment la seva vida o la seva mort prescindint de qualsevol sentiment d'afinitat humana; en el cas més afortunat, recolzant-se merament en la valoració de la seva utilitat. Comprendreu ara el doble significat del terme «Camp d'anihilació», i veureu clarament el que volem dir amb aquesta frase: jeure en el fons.

En un instant, amb intuïció gairebé profètica, se'ns ha revelat la realitat: hem arribat al fons. Més baix no pot arribar-se: una condició humana més miserable no existeix, i no pot imaginar-se. No tenim res nostre: ens han llevat les robes, les sabates, fins als cabells; si parlem no ens escoltaran, i si ens escoltessin no ens entendrien. Ens llevaran fins al nom: i si volem conservar-ho haurem de trobar en nosaltres la força d'obrar de tal manera que, darrere del nom, alguna cosa nostre, una cosa de la qual hem estat, romangui. Ja estem transformats en els fantasmes que havíem albirat anit". - Primo Levi - trilogia d'Auschwitz.