Milad Doueihi, historiador de les religions; crític de la transhumanització digital, afirma rotund: "Google és el déu amagat del nostre temps". Explica com Google emmagatzema tota la nostra informació i per tant tots o gairebé tots els nostres records. Uns records que en certa manera ja no són nostres sinó que estan en un núvol, de manera que poden ser esborrats o manipulats en qualsevol moment, i que en el futur tots aquests records es poden perdre, llevat dels que com els monjos de l'edat mitjana siguin recopilats a mà en la serenor i pau d'algun Monestir.
Parla també Doueihi del reconeixement per part de la ciència que, malgrat els seus avenços, les màquines són incapaces de tenir consciència, però que cada vegada controlaran més la informació i a nosaltres mateixos, i cada vegada ens fusionarem més entre nosaltres i les màquines, que de fet són ja una part imprescindible en les nostres vides.
Però hi ha un aspecte que em diu que això no serà mai del tot així. Una persona, posem jo mateix, surt un matí quasi normal amb la bicicleta i va pels camins del bosc,ñ o vora el riu; aquesta persona, contempla un paisatge en un angle de 180°, i sobretot a banda de contemplar-lo, el sent, l'escolta, el viu, l'olora, i això no ho pot captar una màquina per sofisticada que sigui, de la mateixa manera que no pot detectar el tipus de color de la llum del sol, tan groguenca a primera hora del matí, amb un groc blanquinós com espantat, pàl·lida uns dies i brillant altres, o minvada la seva intensitat per la boira o la boirina. La màquina es limitarà com a màxim a analitzar la intensitat d'aquesta llum per treure la millor fotografia possible (en el cas de la màquina de retratar), però serà incapaç de fruir, d'observar aquestes intensitats, de mastegar la humitat a primera hora del matí o la ressecor del migdia a l'estiu, no podrà tampoc assaborir l'olor de terra mullada, o de l'herba acabada de segar, ni el sorollós silenci del bosc a trenc d'alba.
Potser per això, per més sofisticades que siguin, les màquines mai podran emocionar-se amb la poesia, i moltes persones tampoc.
Tags:
ACT 2
No és cert que Google guardi els nostres records. Encara que ho intenti. Com a molt, guarda allò que nosaltres manifestem o expressem d'una forma o una altra i que molts cops té poc a veure amb els records que segueixen en el nostre interior o intimitat. Tanmateix, passa amb la informació més tangible que els records. Google no té ni idea de qui soc, que he fet, que he deixat de fer, els meus fracassos i els meus exist i en definitiva allò que em fa la persona que soc. Com molt bé dius, es tracta d'una informació esbiaixada, manipulable, eliminable, la qual cosa li treu valor d'autenticitat. Em sembla que tenim una certa tendència a sobrevalorar a les màquines. De Google o semblants no em preocupen les seves màquines, sinó la salut mental i l'honestedat dels seus directius. El perill no és la màquina; el perill és el seu operador. Fins i tot quan es tracta d'una bicicleta.
Me'n vinc a referir als records gràfics, els que abans en forma de foto guardàvem en caixes de sabates,
Ah, bé. Aquests sí que sí. Sols que abans fèiem fotos amb cura i triant el moment i el perquè. Avui dia hi ha tanta porqueria al núvol de la gent, com bé dius a Google, que em fa l'efecte que els algoritmes es tornaran «lelos».
Estoy prácticamente de acuerdo en lo que expresas. De todas formas el ser humano se habituará a la máquina y perderá ciertos sentidos, al igual tendrá otros nuevos, pero seguro que seremos diferentes.
Salut
JA, en el fons el que perdrem és autenticitat, i si peta el núvol un munt d'imatges en el record.
Salut
Desgraciadamente o afortunadamente,una máquina (como la llamas),puede captar una luz,un sabor,un color,un olor.Todos son fenómeno físicos asociados a un tipo de onda con sus armónicos. Diferente son los sentimientos,que tu alma,tu espíritud o tu yo(según creencias),capten y te haga feliz o desgraciado.Los sentimientos,nunca serán de las máquinas.
Saludos
A eso me refiero, a que no puede capturar la esencia de las cosas, y ya sé qué máquina es una expresión muy de boomer, pero me gusta, es una manera de diferenciarla, de situarla en su lugar.
Saludos.
Por sofisticada q llegue a ser una máquina, nunca llegará a sentir y mucho menos a disfrutar todo lo q se siente al observar esa evolución de la luz sol a lo largo de las estaciones e incluso tampoco a expresarlo tan precioso como.lo has hecho tú , imposible. Un abrazo muy fuerte!
El problema reside que quizás las máquinas les están robando a la gente una parte de su sentir, de su creatividad, digamos que adocenan al personal, y lo uniformizan.
¡Un abrazo!