Arthur C. Clarke, conegut per obres icòniques com el 2001: Una odissea de l'espai, va sorprendre el 1974 amb una visió que va anticipar el futur tecnològic amb una precisió sorprenent. Durant una entrevista, Clarke va descriure com els ordinadors transformarien la nostra vida quotidiana, avançant-se dècades a una realitat que avui donem per feta.
Al vídeo de la xerrada, Clarke reflexionava sobre com, l'any 2001, les llars estarien equipades amb consoles connectades a ordinadors. "Tindrem una pantalla de televisió i un teclat a casa", ha explicat, afegint que aquesta tecnologia permetria gestionar des dels "extractes bancaris" fins a "reserves de teatre" amb total comoditat. Aquesta descripció esbossava una versió primerenca del que més tard coneixeríem com a internet i els ordinadors personals.
Clarke també va expressar la preocupació sobre l'impacte social d'aquesta dependència tecnològica. Es preguntava si la humanitat acabaria sent “una societat dependent dels ordinadors”. Tot i això, veia un costat positiu: "Permetrà a les persones viure arreu del món, treballar de forma remota i estar completament connectades". Una predicció que s'alinea amb la manera com avui el teletreball i les comunicacions digitals han reconfigurat les nostres vides.
A més, l'escriptor i científic britànic va anticipar el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Segons Clarke, els ordinadors arribarien a ser "intel·ligents en tots els sentits de la paraula" i va plantejar un escenari futurista en què conviuríem amb "dues espècies intel·ligents al planeta". Aquesta afirmació, encara que ambiciosa en el seu moment, ha cobrat rellevància amb els avenços actuals a IA i la seva creixent integració a la societat.
Per a molts el 1964 les seves paraules semblaven gairebé màgiques. Avui reflecteixen la claredat d'un geni Arthur C. Clarke no només va destacar com un visionari literari, sinó també com un científic avançat a la seva època. La seva capacitat per imaginar un futur basat en la tecnologia no era mera especulació, sinó fruit del seu coneixement científic profund i la seva capacitat d'anàlisi. La seva influència persisteix en una era on les seves idees semblen més actuals que mai.
Ja deu anys abans, el 1964 havia anticipat gran part de les prediccions que va fer el 1974.
El titular de el confidencia diu: La increíble predicción del escritor Arthur C.Clarke en 1974 sobre los ordenadores: "¿Cómo lo sabía?". He escrit al meu: NO TAN INCREÏBLE, perquè el 1974 molta gent ja sabia que hi hauria en poc temps Ordinadors portàtils. Concretament el primer PC va sortir al mercat el 1981. El que ningú va ser capaç de preveure van ser els telèfons mòbils... ni l'auge d'un vell invent, els patinets elèctrics.
A meitat dels 60's del segle passat, a les beceroles de la informàtica, un comercial de Sabadell, el Sr. Frauca, ens explicava a mi i als meus companys de feina a P.Prat SA. que en el futur avançaria molt el que ara era una informàtica rudimentària, i parlava de pantalles, de teclats, i sobretot, deia que en el futur la informàtica estalviaria molt de paper, que ja no seria necessari, atès la informació es podria guardar en disquets i consultar-la per la pantalla sempre que és volgués. Per cert, encara conservo disquets de 3 i 1/2.
Creo que las dimensiones de la técnica, o mejor dicho, sus aplicaciones, nos desbordan. no acabamos de saber la proyección y sobre todo el alcance que van a tener.
ResponEliminaParece que antes había quien si sabía lo que iba a devenir. Lo que no tengo claro es si ahora hay alguien que nos pueda anticipar el futuro digital.
ResponEliminaEls disquets els haurem de penjar a l'arbre de nadal perqué fa sis o set anys que no hi han disqueteres enlloc.
ResponEliminaCert, podríem penjar-les juntament amb els casettes.
EliminaLos hay visionarios. Este es uno.
ResponEliminaSalut
Els telèfons mòbils (i amb video-trucades) ja van ser imaginats per Alex Raymond als còmics de Flash Gordon, si no vaig errat després de la Segona Guerra Mundial, més o menys l'any 1947.
ResponElimina... i abans per un tiet de Xavier Grasset des d'Austràlia e 1917 i recorda aquell video francés que vaig penjar de 1944.
EliminaL'ull del demà: https://blocfpr.blogspot.com/2022/04/lull-del-dema-1947.html
EliminaSi es que no hay más remedio,cada avance tecnológico, deja obsoleto lo anterior, la economía se activa,no hay otra solución.
ResponEliminaSaludos
Ya, pero no hablo de eso, hablo de anticiparse a la hora de comunicar estos avances antes que se produzcan.
ResponEliminaSaludos.
Pues eso es lo que se hace,en cartera,en estudio ya hay una serie de aplicaciones,para su realización. Una cosa es la Física ,la Química ,que ya por adelantado se presupone posibilidades y otra la tecnología que la llevará a cabo.
ResponEliminaEjemplo:hace muchos años que se sabía la utilidad de telefonía móvil (ya había celulares,basados en ondas hertzianas),pero se necesitaba algo diferente,una serie de redes interconectadas.
Saludos
Por eso parece que las predicciones de Clarke no eran tan increibles como dicen los de el confidencial.
EliminaOtra,cuando en los cincuenta,ya había ordenadores,su tecnología se basaba en válvulas,todo era aparatoso poca velocidad.Tuvlo que aparecer los semiconductores,para dar un paso jigante y la idea del ordenador pero ya se sabía que llegaría. La Física teórica va por delante,después la Tecnología
ResponElimina¿Te acuerdas de las tarjetas perforadas?
ResponEliminaClaro,me saqué un dinerito en un verano,cuando estudiaba,perforando
ResponEliminaMejor perforar tarjetas que petróleo. Lo que sí recuerdo es que el 34 de IBM tenía un buscador interno Query se llamaba. El Informático que me enseñó programación era de Terrassa, ya mayor pero un crack.
ResponElimina