"FES-TE LAMPISTA"

La febre de la intel·ligència artificial continua deixant estudis i xifres noves que poden espantar a més d'un. Experts afirmen que la IA crearà 170 milions de llocs de treball aquesta dècada, però arrasarà amb 90 milions més. Sectors com l'agricultura, la ramaderia o les cures, trauran profit dels canvis socials que s'acosten. “Fes-te lampista”, deia el Nobel Geoffrey Hinton a un estudiant que li preguntava quines feines resistirien amb l'arribada de la IA. O especialista en programari o analista de dades, segons el Fòrum de Davos, professions de futur. 

Per aquest tipus de solucions, prefereixo la proposta del desaparegut economista Fabià Estapé en el mateix sentit, però fa 25 anys, quan deia que les assignatures universitàries amb més futur, eren les de paleta o lampista, i afegia, no hi ha res més covard que un milió de pessetes. En temps de Franco, els anomenats Plans de Desenvolupament Econòmic i Social van comptar amb la col·laboració de Fabia Estapé. L'almirall Carrero Blanco que, aleshores, exercia d'amo i senyor, mai no va veure amb bons ulls la figura d'Estapé. Sí que sentia devoció, en canvi, per un altre català, Laureano López Rodó. Quan, a petició d'aquest últim, Estapé va ser nomenat Comissari Adjunt del Pla de Desenvolupament, a Carrero se li van eriçar els pèls de les celles. Com podia ser que un home que no era de missa, ni de l'Opus, ni Procurador a Corts, ocupés aquest càrrec. No importava que es tractés del millor economista. Tant se val que fos el més apropiat per tirar endavant aquell complicat projecte. Només importava que no era una persona del Règim.

Fabià Estapé era un home singular i genuí. Com totes les grans figures tenia les seves rareses i genialitats. Dins del Ministeri les seves excentricitats eren conegudes com "las cosas de Don Fabián". Carrero Blanco no el suportava. Fonts no oficials van informar que la gota que va fer vessar el got, van ser els clinc, clinc, clinc, de la màquina de joc de milió que el senyor Estapé va fer posar a la sala d'espera del seu despatx. Les seves audiències eren molt llargues i, sovint, el personal que esperava –ja fossin empresaris, alcaldes o governadors– es desesperava. Aquell joc els podia entretenir una bona estona. El despatx de Carrero Blanco estava just a sota i aquells sorollets el molestaven tant que el van embogir. Sota aquesta influència va fulminar a Estapé. S'ha de dir però, que Carrero Blanco uns anys més tard va ser recompensat amb una fulgurant ascensió als cels.