Diuen que la nit màgica de l'any és la de Sant Joan, la del solstici d'estiu, on sembla que tot és possible, però per a mi, i, estic segura que per a molts de vostès, estimats lectores i lectors, és la d'avui, la nit de Reis. La nit més enyorada de la infantesa, quan les joguines les portaven només els Mags d'Orient i no el Pare Noel, llavors per molts de nosaltres un personatge inexistent, introduït per la cultura anglosaxona vinguda dels Estats Units i afavorida per l'invasor consumisme babau. Però també és cert que la primera gran desil·lusió de la meva vida fou deixar de creure en els Reis...., escriu Carme Riera a la seva columna d'avui a la vanguardia.
A propòsit de què no a totes les cases arribessin joguines la nit de reis, quan la crisi econòmica, el psicòleg educatiu Jesús Francisco Javier Ramírez i el pedagog Valentín Martínez-Otero incidíen en la importància de "dialogar" amb els nens i ajudar-los a que comprenguessin la situació.
"És clar que els nens es sentiran malament, no només si no reben regals, sinó també si el regal que reben no és el que ells tenien pensat, -- assegurava Ruiz, en declaracions a Europa Press-- i això és més normal del que pugui pensar-se, perquè no són poques les famílies que directament no poden ni tan sols menjar". En aquest sentit, tant el psicòleg com el pedagog han coincidit en la importància de fer partícips de la situació econòmica als nens per ajudar-los a "racionalitzar" el problema. Martínez-Otero ha recomanat que el diàleg amb ells es dugui a terme "en termes comprensibles" que estiguin "adaptats a la seva edat i circumstàncies". De fet, ha suggerit com a exemple, que "després d'haver-hi pocs diners, també els Reis d'Orient es veuen més limitats i estan obligats a fer un repartiment més apropiat de joguines", en el cas que siguin nens molt petits.
El que acabeu de llegir no és més que la justificació d'una mentida, possiblement de la mentida més gran que els pares poden cometre amb els seus fills. La farsa dels Reis de l'Orient i tot el que comporta, possiblement és l'última mentida amb què uns pares enganyen als seus fills i segurament és la mentida més cruel, de les que fan més mal. No entenc que opinen i que aconsellen aquest psicòleg i aquest pedagog, el que haurien d'aconsellar als pares és a dir la veritat a la mainada i deixar-se de l'enderga aquesta dels Reis de l'Orient o el Pare Nöel, o el ratoncito Pérez. Tot això que no és més que una mentida, una bruta i fastigosa mentida. Enganyar als nens és greu, molt greu, i la nit de Reis, on els pares se senten terroristes de la felicitat (segons deia Mafalda), no és més que això, una absurda i cruel mentida, que se segueix perpetuant any rere any per vergonya de pares i fills.
El dia que els meus pares em varen dir qui eren en veritat els reis, vaig deixar de creure per sempre més en els Reis, i en eLs meus Pares.
Tags:
ACT 2
Mi querido FRANCESC, todo lo q nos cuentan en esta vida en lo q intervenga la historia, la fabulación e imaginación puede ser tomado como una cruel mentira, tal cual comentas tú, pero no sólo Papá Noel o los Reyes ..las hadas, los duendes, los trasgos, los dragones.... todos los seres mitológicos dioses incluidos ...los humanos según tú somos muy mentirosos y muy crueles ; ) ....O tal vez, a la gente desde el principio de los tiempos y cuando ni había juguetes, ni tiendas para comprarlos Han necesitado dejar volar su imaginación y soñar...¿te parece cruel soñar? Sólo si no da es q lo haces ... La noche de San Juan es mágica moviéndose en el ámbito pagano y naturalista del solsticio de verano, de la brujería , los druidas y las meigas ...¿qué son Papá Noel y los Reyes magos ? lo mismo en versión cristiana en el solsticio de invierno...pura fantasía FRANCESC , la fantasía no es mala ni buena, es como soñar...lo malo es no saber poner los pies en la realidad cuando toca. A los niños , ricos, pobres y medio pensionistas hay q educarlos para saber q todo cuesta esfuerzo, para conocer la realidad de su casa/vida y para gestionar la frustración.... Ningún niño tiene lo q desea y además es bueno q sea así Peeero además de todo eso...de jugar con la fantasía y la ilusión , por un día lo q se busca más q nada es sorprender y buscar una disculpa para mimar un poco y por un día a los que quieres, sobre todo a los niños, pero también a los mayores que siguen alimentando a su niño y no dejan q se muera ...ese pequeñajo q deberíamos llevar siempre todos dentro y se llama ilusión...y sabes qué y ya terminó ? la vida sin ilusión es un muermo insufrible ...si no se tiene , se busca y si no hay suerte , se inventa ...y casi te he dejado la entrada q voy a colgar luego, con la q imagino no estarás nada de acuerdo ...pero igualmente y sin darte cuenta mañana tú harás de rey Mago para Nuri y no sabes cómo me alegro...la harás feliz un instante q al final se trata de eso dibujar sonrisas con lo q sea ..mi hijo era más feliz siempre jugando con los envoltorios y los embalajes q con los juguetes ... Creo q tú, eres como Unamuno ..no crees , pero quieres creer :) Un abrazo muy fuerte mi querido Grinch!
Doncs la veritat és que em sembla que aquests senyors "pisci"còlegs també estan fent una gra massa. Tampoc no hi ha tanta maldat en tot això. Innecessari? —Em sembla que sí i per descomptat, apostaria per la naturalitat d'un regal obertament fet pels pares, i no pas, per éssers fantàstics i absurds. Però, tot i això, he de dir que quan recordo aquests dies de la meva infantesa, el que m'arriba és aquell nen que vaig ser, agafat de la mà del pare i la mare, aterrat de fred, veient la cavalcada. La sensació que m'arriba és la de molt d'amor, al meu costat. Dels regals, del seu encert o desencert, del descobriment de l'engany (que va córrer del meu compte) i del que s'esmenta, no en guardo ni trauma, ni mal record, ni res que se li sembli.
Els reis tenien un cert sentit abans, quan la mainada només tenien alguna joguina pel seu Aniversari i per Reis, de la mateixa manera que tampoc tenen cap sentit actualment les Festes Majors. Jo tinc dos records negatius d'un dia de reis, però això és una qüestió merament personal que no afecta a la meva postura,
Per cert, t'haig de donar la raó en el tema de les plantilles, l'anterior no permet afegir diverses fotografies en un article, les ajunta totes al començament, sense respectar el peu de pàgina, i al sidebar, només pot escriure en majúscules o en minúscules.He tornat a Vtrick que és de les més completes.
Salut,
Crec que has fet bé. També vaig observar deficiències en l'anterior que feies servir, però no vaig dir res convençut que ja les aniries descobrint (la qual cosa forma part del joc de la nostra afició). Ara estic usant Spotbuzz que és de la família Templateify. Tendeixo a la simplificació i senzillesa. En realitat, VTRICK està construïda amb l'estructura de totes les Templateify i és molt lloable que aquesta feina de millora (scripts millorats) de l'indonesi l'ofereixi gratuïtament. Jo la Vtrick, la tinc depurada i sempre guardada com una reserva on tornar quan ho cregui necessari o convenient. Veurem si aquests "esgarrapacristos" creadors de plantilles, ens sorprenen amb alguna novetat interessant (encara que ho dubto).
Cada vegada van a pitjor, no comprenen com funciona una plantilla, i aleshores el Featured gran es duplica amb el primer dels escrits últims. Passa amb Vtrick també, tal com la tinc dissenyada. Res, veurem si a algú li ve la inspiració.ç
Salut.
Bé, van al que els interessa, que fins a cert punt, és lògic. La majoria es limiten a adaptar per a Blogger, i de forma força grollera, plantilles de Worddpress. Els dissenyadors més seriosos i bons, sembla que estan centrats en ofertar estructures per a empreses (e-comerc i relacionat)
Per cert: El que comentes de la duplicitat dels blocs de destacat i la darrera publicació, jo ho he solucionat eliminat el nombre d'entrades a presentar des del widget (oficial) de “Entrades del blog”. El poso a 0. Em limito a mostrar blocs: Recent i etiquetes escollides. Malauradament, només he trobat una plantilla que ho permet sense deixar rastres del giny d'entrades. Es diu Monster. (Si la vols, te la puc enviar). La pots veure ara mateix al meu bloc. Alhora he modificat les CSS de les imatges de manera que només es vegin en color si els col·loques el cursor a sobre. Salutacions
Ara m'ho miro. Gràcies. Què tal et sembla com l'he deixat finalment.
Molt bé, malgrat ja saps que no soc partidari de format que vagin de banda a banda i prefereixo el modus més estret (boxed). Sempre he considerat quec es mes incòmode de llegir. Pero aixó evidentment es cosa teva i no les meves preferències. Al menú superior, l'enllac que diu Inicio està errat i va a un 404. Com sempre si veig quelcom, t'ho diria.
Aquesta és la gràcia de la Vtrick, que el text el pots estrènyer a banda i banda, separant-lo del sidebar.
No m'estic referint a això. Parlo de la amplada total del blog
Ah! val.
Ayyy, mi buen Francesc, no doy consejos, que decía Cela, que la gente se equivoque sola.
Lo supe por necesidad, no había posibles en el monedero de La Pepita, así que un regalo envuelto en papel de diario de un Mecano del Nº1, el más simple , con el que podías armar tres figuras: Un molino, un coche de cuatro ruedas y una casa.
Lo envolví a mis cinco años en una Vanguardia, lo puse el día 5 por la noche en una silla, al lado de mi cama, y lo primero que hice el día 6 fue romper el envoltorio y abrirlo.
No hubo traumas, Hubo lo que hubo, un instante de magia.
Mi hijo lo supo a los cinco años,: Pide tres regalos, los reyes no existen y hay niños que no pueden tener ni uno solo; eso me llevó a no hablarme con mi señora una semana. Pero la respuesta de Ícaro fue lógica y contundente: ¡ ya decía yo que no podían estar en todos los lugares a la vez¡
Mi nieto menor, el de seis años, aún no lo sabe. ¡ya se lo harán¡
Salut
En temps de penúria, és quan és mes difícil d'entendre un dia com aquest. Jo ho vaig saber a 8 anys, i em va fer mal, hom pensa a aquesta edat que els pares ho saben tot i que són incapaços de mentir, i que descobreixis que t'hagin enganyat, fa mal. Més, com jo, que un any abans de saber-ho ja ho sabia o ho intuïa i el pare m'ho va negar.
Salut,
Más que a Unamuno, creo que yo sería como Unabomber, en sentido figurado, por supuesto. Todo este tipo de fantasías no deja de ser parte de la corrupción de los menores para que puedan llegar a ser adultos debidamente corrompidos y desengañados.
¡Un abrazo!
Podías escoger otros escritos,digamos más alegres,pero nada lo tuyo es amargar las situaciones.Supongo que en tu vida real serás lo contrario,blando,querido,pensando en qué regalar.
Ayer salió la cabalgata en Sevilla,porque hoy hay previsión de lluvias.Las mismas bandas que acompañan los pasos ahora con toques alegres para los niños,por YouTube lo vi en directo.Las imágenes mostraban señoras musulmanas con sus niños ,recogiendo caramelos.
En mi gran familia,sólo se habla de los Reyes Magos,desde los más viejos a los pequeños
Que os traigan a todos,salud primero,alegría y amor
Nunca es triste ni amarga la verdad, lo que no tiene es remedio. Esta es la historia de una mentira, de una cruel mentira, y así es, o así me lo parece. Que quieres que te diga.
Saludos.
Santa paciència, la que tens. Admirable.