Avui 13 de febrer, és el día mundial de la radio, o així ho va declarar la Unesco. Una radio que malgrat els auguris de fa uns anys està més viva i escoltada que mai, potser perquè malgrat no tenir imatges, té un dinamisme al que no arriba la televisió i també perquè la seva pluralitat és molt més gran, així com la seva capacitat de comunicar. Sóc dels qui no pot estar sense la radio, a casa o quan surto amb la bicicleta, normalment escolto RAC1 però també altres emisores com Catalunya Radio, o la SER. A la radio sovint es troba un consol, una ajuda, una distracció o una informació que és bona i s'agraeix. 
De la radio, recordo de menut a la iaia i ma mare assegudes al costat de la radio en una tauleta d'aquelles amb braser, i mentre l'escoltaven feien mitja. El pare a la nit que d'amagatotis escoltava radio Pirenaica, i a casa d'un amic que tenia una radio enorme amb un bafle impresionant, escoltavem jazz a Radio Montecarlo. En Riqui i Bernal, Taxi Key, don Pollo, Joaquin Soler Serrano i Pepe Iglesias el Zorro Zorrito.
A RAC1 el dia d'avui fan una programació especial on s'intercanvien els papers els presentadors dels seus programes que caldrà seguir amb atenció, ja que ens pot donar moments memorables. Llarga vida a la radio!.