Avui 13 de febrer, és el día mundial de la radio, o així ho va declarar la Unesco. Una radio que malgrat els auguris de fa uns anys està més viva i escoltada que mai, potser perquè malgrat no tenir imatges, té un dinamisme al que no arriba la televisió i també perquè la seva pluralitat és molt més gran, així com la seva capacitat de comunicar. Sóc dels qui no pot estar sense la radio, a casa o quan surto amb la bicicleta, normalment escolto RAC1 però també altres emisores com Catalunya Radio, o la SER. A la radio sovint es troba un consol, una ajuda, una distracció o una informació que és bona i s'agraeix.
De la radio, recordo de menut a la iaia i ma mare assegudes al costat de la radio en una tauleta d'aquelles amb braser, i mentre l'escoltaven feien mitja. El pare a la nit que d'amagatotis escoltava radio Pirenaica, i a casa d'un amic que tenia una radio enorme amb un bafle impresionant, escoltavem jazz a Radio Montecarlo. En Riqui i Bernal, Taxi Key, don Pollo, Joaquin Soler Serrano i Pepe Iglesias el Zorro Zorrito.
A RAC1 el dia d'avui fan una programació especial on s'intercanvien els papers els presentadors dels seus programes que caldrà seguir amb atenció, ja que ens pot donar moments memorables. Llarga vida a la radio!.
Tags:
DESTACADES
Pues larga vida,que seguro seguirá dando satisfacción a sus radioescuchas.Hace tiempo que no la pongo,ni la tele,así que no tengo criterio. Pongo tv3,veo las noticias del día y ya está. Lo curioso es que me entero de lo importante, creo que la mayoría de los contenidos son criterios propios sobre lo ocurrido.
Saludos
No me digas que de adolescente o más joven aún, no habías escuchado Ama Rosa por la radio. Y el futbol, se ve por la tele y se escucha por la radio, si no hay delay, claro.
Larga vida, sí.
Me ha hecho mucha compañía.
I la que et farà.
També escolto molt la RAC1. I només mig minut la Cope, però l'escolto ja vomitat...
Sempre pots escoltar la radio del Toro.