L'efecte Mandela, batejat amb aquest nom per la pseudocientífica Fiona Broome, és el nom amb què es coneix popularment el fenomen de confabulació compartida per diverses persones. Rep el nom del Premi Nobel de la Pau sud-africà Nelson Mandela, ja que, quan s'anuncià la seva mort el 2013 diverses persones afirmaren recordar que Mandela havia mort als anys vuitanta.

S'han donat diverses explicacions al fenomen (diverses d'aquestes de caràcter pseudocientífic) malgrat que existeix ampli consens sobre la raó d'aquest efecte. Tots els records es reconstrueixen periòdicament al llarg de la vida d'una persona, i són modificats a través d'estímuls tant interns com externs. Les referències a un record diferent (ja sigui per mitjà de converses amb altres individus o de mitjans de comunicació que propaguen una idea equivocada) modifiquen l'experiència i modelen els records originals, tot plegat reforçat pels biaixos de confirmació i les dissonàncies cognitives.

Exemples - L'efecte Mandela es produeix en una gran varietat de contextos diferents, sovint relacionats amb memòries d'infantesa. Alguns dels exemples més notables es mostren a continuació.

La frase "Sue Ellen, ets un pendó", que és central de la versió en català, però que en realitat és «...tu, mentrestant, fent el pendó..».

A la saga de pel·lícules Star Wars la frase «Luke, I am your father» (anglès) o «Luke, jo soc el teu pare» (català), en realitat és «No, I am your father» o «No, jo soc el teu pare».[

Quan es va canonitzar Teresa de Calcuta el 2016, molta gent recordava que s'havia canonitzat el 1990.

Encara que molta gent recorda l'home del logotip del Monopoly vestint un monocle, no en porta pas cap.

Hi ha gent que recorda la frase «Ladran Sancho, señal que cabalgamos» de l'obra El Quixot, malgrat que no hi apareix.]

A Espanya molta gent recorda haver seguit en directe per la tele, el cop d'estat del 23 de febrer de 1981, malgrat que només es va retransmetre per ràdio.

En la pel·lícula Casablanca en lloc de la frase «toca-la una altra vegada, Sam», Ilsa diu «toca-la, Sam». Aquest fals record apareix per diverses versions idiomàtiques del llargmetratge.

"Elemental, estimat Watson", que Sherlock Holmes mai no va dir. En cap dels seus 56 contes curts i 4 novel·les, el famós detectiu de Sir Arthur ConanDoyle va dir aquesta frase. Només després de rebuscar molt bé, es poden trobar les paraules que la conformen en una part del conte “L'aventura del geperut”, però molt distants entre elles. És més, la paraula “elemental” apareix només 7 vegades a les històries originals. La frase que coneixem va ser dita per primera vegada pel personatge Psmith, a la novel·la de 1915 “Psmith periodista”, del britànic P.G. Wodehouse, contemporani i admirador de Sir Arthur.

“Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament” - Edward Murphy. El creador de la Llei de Murphy mai no va expressar la màxima de la seva llei amb aquestes paraules. Segons el seu fill, la frase original va ser: “Si hi ha més d'una manera de fer una feina i una culminarà en desastre, algú ho farà d'aquesta manera”. Les decepcions no s'acaben aquí. La frase que tenim internalitzada pertany A una altra llei! La Llei de Finagle sobre la Negativitat Dinàmica.

“L'Estat sóc jo” - Lluís XIV - No hi ha cap registre que el Rei Sol hagi dit aquestes paraules davant del Parlament francès. És molt probable que hagi estat popularitzada pels seus rivals per destacar la visió estereotipada de l'absolutisme que el Rei representava. Per contra, una frase que sí que va dir va ser: “Me'n vaig, però l'Estat sempre romandrà”, quan jeia al llit de mort. 

"Houston, tenim un problema" - Jack Swigert - I el problema és que mai no es va dir aquesta frase, encara que sí una força semblant. Durant l'accidentat viatge de l'Apol·lo 13, just després d'observar una llum d'advertència acompanyada d'un esclat, l'astronauta Jack Swigert va comunicar al Centre Espacial: “Bé, Houston, hem tingut un problema aquí”. 

Jordi Pujol: "No he estat mai un polític corrupte" - L'expresident de la Generalitat assegurà al Parlament de Catalunya que l'origen dels diners del llegat del seu pare no era il·lícit i que mai no ha cobrat a canvi de concedir obres públiques. En realitat Pujol va dir: Són una colla de ximples, se m'arruga la berruga quan arribo a Comarruga.

Podem deduir doncs que la memòria és traïdora, sempre a Espanya i a part de l'estranger de fora. Sort de la Wikipedia que és la versió 2.0 del 'Libro Gordo de Petete'.